Montserrat - Frares Encantats - La Cua del Bacallà o Agulla d'en Salvat - Papasseit 18/10/2020

Quan vàrem fer la Via Bavaria ja ens vàrem fixar en els parabolts que hi havia en una placa del costat. La placa es veia molt bonica, vertical, i amb molt bona pressa. Així que, quan vàrem arribar a casa vàrem mirar informació i vàrem trobar una via dels germans Masó que li vàrem dedicar a l'escalador Joan Cervera i Batariu. 

Una bona vista de l'Agulla d'en Salvat - Papasseit. i de les vies Bavaria i Joan Cervera i Batariu.

L'Arseni penjat del primer parabolt. 

No ens ha costat gens trobar el peu de via, això si, el que havíem llegit sobre la dificultat d'agafar el primer parabolt era ben cert. Sembla que el terra s'ha enfonsat, per altra banda també és molt inestable per fer un pas d'esqueneta. Sort que anàvem preparats amb una bona antena.

Els primers metres hi posen 6a+, però amb la dificultat per començar i la roca que no acompanya massa, millor fer-ho amb Ae, com a mínim els 3 primers passos.

Ara ja totalment en lliure per terreny més senzill. 

Entrar a la reunió sembla l'entrada a la selva. 

L'Ita fent el segon llarg, avui com anem tres i la via també tres llargs, en farem un cadascun. 

Mentre baix pujant ja em vaig fixant amb el proper llarg. Sembla que pinta bé. 

Uns primers metres menys difícils assegurats amb un bon alien groc i després un parell de passos d'Ae per entrar bé a la placa, des d'aquí, poc a poc, anem gaudint d'aquest llarg espectacular. 

Llarg preciós i ben assegurat. Sense cap dubte aquest llarg ja justifica el viatge. 

Tots dos ben atents i al mateix temps fent fotografies. 

A mida que vas pujant, el llarg et va agradant més. 

Com anem tres, poden fer fotografies de totes les vessants. 

L'Arseni gaudint d'allò més. 

i lta també...

Però tot lo bo s'acaba i aquest llarg també. 

Darrers metres.

Si les via és interessant, les vistes des d'aquesta vessant són extraordinàries. 

Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: Des de Can Maçana anirem al Coll de Guirló, aquí hem d'escollir si anem per agulles o per Coll de Port. Nosaltres vàrem anar per Coll de Port perquè ens ha semblat que és més curt i més ràpid. Un cop al coll baixem una mica fins a la Font de l'Esllavissada. La via comença un xic més a la dreta, per arribar el peu pujarem per una canal arran de roca. 

La Via: per l'entorn, pel tercer llarg i per les vistes del cim la fan totalment recomanable.

1er llarg: 35 metres, Ae, 6a, V. III. 7 parabolts.  Des de la canal veurem que és fa molt difícil arribar al primer parabol; el terra és inestable per fer un pas d'esqueneta, també fa molt difícil forçar-ho amb lliure. La millor solució és portar una antena i així no patireu. Els tres primers passos els hem fet amb Ae, després ja es pot forçar amb lliure o amb Ao, per continuar un tram difícil fins arribar en una franja. Des d'aquí ja és molt fàcil fins el bosquet on farem la reunió en una alzina. 

2on llarg: 25 metres, III+. 1 parabolt. Des del bosquet sortim verticals i trobarem un parabolt d'assegurança, després seguirem vertical amb lleugera tendència a la dreta fins a la reunió en una marcada franja.

3er llarg: 40 metres. IV+ 6a+ o Ae (2 passos) V+, 6a, V, IV. Sortim per la dreta de la reunió i veurem una fissura on podrem posar un alien groc, després ja podrem agafar el primer parabolt. Arribar el segon amb Ao sembla difícil així que hem posat un estrep, després la cosa es manté dreta, però la roca és molt bona i permet progressar amb lliure, sempre amb tendència un xic a la dreta. Arriba un moment que segueix totalment vertical i per dificultat. Just més amunt veurem dues savines on podrem fer la reunió. Des d'aquí al cim podrem pujar caminant.

Descens: baixarem fins un collet i des d'aquí anirem a l'esquerra i anirem trobant un corriol que baixa per una canal fins el camí que va a Coll de Port.

Material: 14 cintes exprés, 1 alien groc, antena, 1 estrep. + R.

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia el 15/1/2011

Apa a escalar que el mon s'acaba!!