Montserrat - Magdalena Inferior - La que hi faltava - 24/08/2014

Aquest agost no ens està acompanyant gens el temps, però la veritat és que cada dia que hem sortit hem escalat, no hem fet el que voldríem, però no hem parat.
Avui hem pujat a Montserrat amb una via pensada, però quan hem arribat al peu no veiem res de res i per postres estava força mullada. Pensem altres possibilitats i decidim anar a la Magdalena Inferior, la  via La que hi faltava, encara que rellisqui un xic al començar la podrem fer sense problemes.

Dit i fet, ja som al peu de via, no es veu res, però les primeres assegurances ens asseguren el començament.

 La fotografia d'un altre dia ens permet una visió clara de la Magdalena Inferior. 

 Aquest llarg és de IVº, però al començament patina com una mala cosa, l'humitat de la boira i les gotes d'aigua que cauen dels arbres hi col·laboren.

Mirant a vall, la cosa es veu millor. 

 Però quan mires amunt tornem a veure la boira que ens acompanya. 

 l'Ita a la primera reunió. 

 El segon llarg, que segueix una bona part de la Mingo Arenes , progressa per un pany de paret on la qualitat de la roca és extraordinària i malgrat és força dret, la dificultat és de IV+.

No hi ha pèrdua tot està pintat de verd.

Antic llibre de registre que ara és una torreta amb plantes típiques de Montserrat.

 La boira també té la seva part positiva, ja que ens permet contemplar imatges impressionants com aquesta un cop al cim.

 Foto cim. 

Montant el ràpel. 

Material: 12 cintes exprés.

Dificultat: IV+

Ràpel de 40 metres, també podem baixar en dos de 20 metres.

Pirineu - Pic de la Renclusa - Espolón Picapiedra 10/08/2014

Per fi ens llevem amb una previsió de bon temps, ja ens tocava. Enfilem en direcció al Pla de l'Hospital per agafar l'autobús de les 8 que ens portarà al Pla de Senarta. 

Mentre pugem els quatre quilometres que ens separem fins el Pla de Senarta, observo com poc a poc el sol comença a baixar a la vall. Hi ha un remat de bens que encara està tancat en el cercat. El pastor just està sortint de la cabana que hi ha abans d'arribar. Veiem gent equipada de totes maneres, alguns sembla que vagin a fer la marató de Barcelona, altres amb piolets i grampons, per sort hi ha espai per tots.

l'Esperó Picapiedra és una via molt ben trobada, ideal per iniciar-se a les escalades d'autoprotecció, on podreu gaudir d'unes bones vistes mentre progresseu per una escalada plaent.

L'aproximació és senzilla i no massa llarga; primer seguirem el camí ben assenyalat fins el Refugi de la Renclusa per després agafar un caminet que va Aigüalluts i un cop arribem al coll, ja veurem una gran fita que ens marcarà el peu de via al feu de l'esperó. 

 Fent camí cap a el Refugi de la Renclusa.

El primer llarg només començà. 

Un cop arribats al peu de via, veurem que al peu d'un diedre prou marcat hi ha una fita i a uns 5 metres hi ha un pitó (en realitat n'hi ha dos molt junts, però només se'n veu un). Comencem per aquest diedre fins el pitó, després cal anar a l'esquerra per entrar a un altre diedre que seguirem fins a la reunió.  R 1 45 metres IV+ 2 pitons. 

La primera reunió amb el Refugi de la Renclusa al fons. 

El diedre del segon llarg.

El segon llarg, seguirem pel mateix diedre que ens portarà a unes plaques tombades des d'on veurem la propera reunió amb una baga en un bloc i un spit. R2 50 metres  IVº.

 Ara ens toca un canvi de reunió, caldrà pujar per un herbei fins que localitzem altra cop la reunió en un bloc.  40 metres.

Per fer la tercera tirada haurem de superar una sèrie de blocs per anar a cercar un diedre que amb tendència a l'esquerra ens portara a la propera reunió. R3 45 metres 1 pitó.

Entrant a la 3ª Reunió. 

Les plaques del quart llarg.

Sortim de la tercera reunió per unes plaques verticals fins que trobem un pitó on seguirem recte fins entrar en un replà on hi ha la R4  45 metres IV+

 Sortint de la quarta reunió.

El cinquè llarg és el més bonic. Sobre nostre veurem uns blocs encastats en forma de triangle, cal sortir per un esperó de la dreta seguint unes fissures i després per una llastre que ens portarà sota d'un esperó, aquí  trobarem un pitó que ens marca l'entrada d'un diedre  que seguirem fins a la reunió.  45 metres Vè. 1 pitó, però molt fàcil d'equipar amb assegurances flotants.

 Superant la llastra. Compte amb els blocs. 

 Progressant per l'esperó. 

 Vistes al Perdiguero, i altres cims de les valls de Literola i Remuña. 

Impressionant Pla d'Aigualluts.

Les Maladetes

Des de la cinquena reunió cal seguir el fil de l'esperó per terreny de grans blocs fins la propera reunió. R6 45 metres IV. 

Ja situats a l'esperó el seguirem cercant sempre el millor lloc per progressar fins a la R 7. 45 metres IVº.

Darrers passos abans d'arribar al cim.

Ara ja només ens queda seguir la cresta fins el cim inferior del Pic de la Reclusa, on trobarem la reunió i un ràpel instal.lat. R8 50 metres IIIº

Ràpel de 20 metres i ja som a la canal de baixada.

Bones vistes camí de baixada.

 Avui, si que hem tingut bon temps. 

Vistes de l'esperó quan anem de baixada. 

Ressenya de la via.

Material: semafor dels aliens i camalots fins el 2.  Reunió i alguna baga per blocs.

Descens: ràpel de 20 metres i després per la tartera fins el Refugi.

Horari: 4 hores anent tranquils.

Dificultat màxima Vè.

Apa a escalar que el mon s'acaba i a nosaltres ja se'ns han acabat les vacances. 

Pirineu - Torre de Marfil - Via Ñam -Nam- 09/08/2014

Seguim amb la mala ratxa, tota la nit plovent, ha parat a les 8 del matí, massa tard.  Pensem que podem anar altre cop a la zona del Amprius, apostem pel sector Alucina.

Anem pel canto esquerre del riu pensant que el podrem passar fàcilment sota del sector, però primera sorpresa, avui baixa més fort, és normal, ha plogut total que per no descalçar-nos tornem un tros enrere i pugem per la pista, després una tartera i quan arribem a peu de via, el primer llarg hi baixa molta aigua.

Sembla que avui no és el nostre dia de la sort, però ens havien dit que la via Ñam Ñam de la Torre de Marfil era força bonica.  Tornem agafar les motxilles i tornem a desfer una part del camí, tenim dubtes per si està mullada, però quan arribem a peu de via veiem que la roca està força bé.

La primera tirada és la més difícil, primer cal pujar un ressalt fins a situar-te a la placa, des de sota es veu molt fina, però un cop hi ets, es va fent, amb passos bonics i roca franca. Un cop superada la placa, hi ha un tros de bosc fins a la reunió. R.1 35 metres 6ª

Barallant-nos amb la placa del primer llarg.

El segon llarg, també té una bona part de placa, força vertical, però els passos estan francament molt bé,  a mitja tirada hi ha un tros desplomat, però les presses són abundoses i més grans i el pas que des de sota sembla molt difícil després es converteix amb un pas plaent. Després hi ha algunes fissures que si és volen assegurar millor portar un friend mitja i alguna cinta llarga per agafar un parell de pinets. R2 40 metres V+.

Arribant a la segona reunió.

Ràpel de baixada.

1ª Ascensió : 2009 Carlos Carracedo i Luis Alfonso.
Material: 10 cintes més Reunió. UN friend mitja pel segon llarg (opcional).
Descens: en ràpel per la mateixa via.
Situació: és la primera via que hi ha l'esquerra de tot.

Ressenya: la trobareu a la guia "Escaladas junto al Éssera, Vol. 2.

Pirineu - Torre de Marfil - Via Jonnhy Player Special - 08-08-2014

Situats a Benasque, amb la idea de fer alguna via a Les Fites, o al Pic de la Renclusa, quan mirem el temps, altra cop tenim una previsió dolenta. De fet durant la nit ha caigut un bon xàfec, quan ens hem llevat es veia molt tapat  en direcció nord, mirem quin temps fa a Cerler i la cosa es veu millor.

L'any passat vàrem veure que una cordada estava fent la Jonnhy Player Special a la Torre de Marfil, ens va agradar com progressaven, pensem que serà una bona alternativa per passar el matí. L'aproximació molt curta, i en un tres i no res ja som el peu de la via.

Torre de Marfil

Inici del primer llarg

Arribant a la 1ª reunió

La via comença a l'esquerra de Alan Parsons Project (diedre central de la torre), al principi comença una mica dret, desplomat, però amb una escalada de regletes es progressa molt bé fins a un petit replà, després es veu un desplom petit que caldrà superar anant un xic a la dreta i després tornant a l'esquerra. R1. 30 metres  V+ 

Primers passos del 2on llarg

La tirada perfecta. 

Arribant al segona reunió. 

El segon llarg és el més bonic de tots, una placa rallada per una petita fissura que exigeix una escalada de concentració, poc a poc es va guanyant terreny vertical, els passos que des de sota semblen difícils quan hi ets resulten plaents. Un gran llarg dels millors de la torre. R2 30 metres V+ 

 Sortint de la 2ª reunió. 

 L'Ita assegurant a la reunió.

El tercer llarg és més atlètic, de fet, només sortir de la reunió ja es veu que és diferent, anem progressant fins arribar a un desplom amb diedre franc, (pas clau de la tirada), aquí haurem de tibar una mica, però serà reconfortant, després per terreny més fàcil fins al cim. (abans hi ha una reunió, cal passar-la). R3 30 metres V+

Foto cim. 

Descens: podem baixar amb ràpels per la mateixa via, o caminant just pel darrera, 

Material:  12 cintes exprés i Reunions. Pel darrer llarg pot anar bé un friend mitja.

Dificultat: V+

Podeu trobar la ressenya a la guia d'en Luís Alfonso  Escalades junto al Éssera  Volum 2. 

Possiblement sigui la via que més ens ha agradat d'aquesta tore, passos molt variats i molt ben trobats.

Apa,  a escalar que el mon s'acaba.

Pirineu - Balneario de Panticosa - Vies : Del Nano i Espolón del Rebollón. 06-08-2014

Avui no pensàvem escalar, la previsió donava un altre cop turmentes, tot i així anem a Panticosa per veure si trobem dues vies que ens havien dit que eren ideals per dies dubtosos o de repòs.
Anem a "La Casita de Piedra" i demanem les ressenyes i veiem que estan al costat i que en cas de mal temps estan equipades per baixar.  Com cauen quatre gotes, no sabem que fer, al final amb una clariana agafem el material i ja som al peu de via Del Nano.

Vistes de les dues vies.

 L'aproximació de la via del Nano és molt curta, només cal anar pel darrera del refugi en direcció a l'esquerra i en 3 minuts som al peu de via. L'inici està indicat.
Els primer llar comença amb uns passos desplomats per després seguir per una placa. La roca és bona i l'equipament generós, la reunió es fa en una gran replà. R1 40 metres V-.

Per començar la segona tirada també tenim un tram força dret V-, després, baixa una mica, fins un altre ressalt que es torna a posar dret. R2 35 metres V-.

El tercer llarg, és el més fàcil d'aquesta via i només cal seguir recte.  30 metres IV+

Via oberta per: Luís Royo, Carlos Budría i Julio Benedé.

Dificultat: V-

Material: Reunió i 10 cintes exprés.

Baixada: en el cas de que no vulgueu fer el Espolón de Rebollón, podeu baixar per la mateixa via o per l'esquerra caminant.

BALNEARIO DE PANTICOSA- ESPOLÓN DE REBOLLÓN.

 Foto de la via des del camí de baixada.

 Malgrat que amenaça turmenta, decidim seguir caminant els 5 minuts que hi ha fins el peu de via.

 El primer llarg és una placa que va de dreta a esquerra cercant els passos més bonics. R1 30m IV+.

 El segon llarg, un xic més dret segueix un diedre força interessant fins a l'entrada de la reunió que hi ha algun pas més difícil. Reunió en una punta que fa collet. R2 30 metres IV+, V-.

 En la segona reunió comença a fer vent fort, no les tenim totes, cauen algunes gotes, res important, i seguim. Aquest és el llarg més bonic de les dues vies, és dret, un xic desplomat i amb uns passos atlètics .  L'Ita dubte una mica, més pel temps que per la tirada, però al final si posa i poc a poc va fent aquest llarg. R3 25 metres V+.

 Arribant a la tercera reunió. 

 El darrer llarg, té una sortida fina i després ja s'ajeu fins a la reunió. R4 25 metres V, III.

 

Foto cim, una mica encongida pel fred.

Via oberta per: Luís Royo i Julio Benedé.
Dif: V+ (no obligat)
Material: Reunions i 12 cintes.
Baixada: camí indicat per anar a cercar el GR, en 20 minuts serem altre cop al refugi.

Ens ha agradat: les dues vies per poder aprofitar un dia de descans o de mal temps.
No ens ha agradat: com han deixat el Balneari, construccions noves a mig acabar, construccions velles a mig derruir o reconstruir, tot plegat ha perdut una part important del seu encant. Tot plegat fa pena. Sort que no vàrem destruir el Refugi "La Casita de Piedra" com volien fer.

Apa a escalar que el mon s'acaba.