La Corriu és una cinglera de roca conglomerada situada al terme municipal de Guixers en el Solsonès. L'entorn i la tranquil·litat conjuntament amb l'escalada fa un lloc on cal anar-hi més d'un cop, doncs segur que tornarem a casa amb un bon regust.
La via vista des dels restes de la Torre de la Corriu que dona nom a la cinglera.
Tot i que hi ha unes quantes vies i ens ha costat seleccionar, hem optat per anar a la via que està més a l'Est de la cinglera.
A l'inici trobarem aquesta G que ens indica que estem al peu de la Via Germanautes del germans Masó.
Els primers metres prenen contacte amb la roca que, malgrat sembla un conglomerat no massa compacte i amb liquen la realitat és que resulta una escalada força agradable.
Les assegurances del primer llarg estan força distants, però anar en cura pujarem sense cap problema.
Darrers metres, un xic més drets, abans d'entrar a la primera reunió.
Sortint de la reunió per un terreny vertical, però amb bons còdols que permeten progressar gaudint de l'escalada.
Conforme anem anant més a la dreta la via es va posant més dreta i augmenta la dificultat, però el seu equipament generós permet apurar-ho amb lliure.
L'Arseni i el Ferran van al darrera nostre. Ara ja estan arribant a la 1ª reunió.
Aquest segon llarg ens sorprèn gratament a tots, doncs els seus passos verticals i l'acaronament dels seus còdols li donen un encant especial.
Els prats que envoltant a la solitària Torre de la Corriu.
Una bona vista del segon llarg des dalt.
Entrada a la segona reunió, ara ja, per terreny més fàcil.
El tercer llarg també està molt ben trobat, buscant el lloc més feble, però també on hi ha millor roca.
La segona reunió.
Després d'un curt flanqueig, un petit diedre, tindrem que seguir verticals fins el cim.
Els passos del diedre en sorprenen gratament, verticals i bonics.
Uns passos més i ja arribem al cim.
Arribar al cim sempre té premi, doncs les bones vistes sobre la cara sud del Pedraforca són especialment boniques.
La visió sobre la vall amb La Gallina Pelada i la Roca del Ferrús també són molt gratificants.
Aprofitem per fer-nos la foto del cim amb la visió del Pedraforca al fons.
Montant el ràpel per la via del costat No Fracking.
Mentre estem preparant el ràpel podem veure l'Arseni com gaudeix del darrer llarg amb el Ferran assegurar-lo des de la segona reunió.
La verticalitat del llarg queda molt ben reflectida en aquesta imatge.
Els darrers metres abans d'arribar al cim.
Sempre m'ha agradat l'història de les Masies i sempre tinc el mateix pensament; fa molts anys algú va quedar admirat per aquest lloc i va decidir emprendre amb molta il·lusió la construcció d'aquesta casa. Tot i que hi ha dades XIII, sembla que la primera construcció es va enrunar arran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitjana. Sembla que l'any 1787 es va construir una nova masia, força gran i envoltada d'altres construccions que evidencien l'importància de la mateixa.
Ja que estem aquí li fem una volta. No podem entrar perquè està en molt mal estat. Aquesta caseta sembla que en el darrers temps la varen fer servir de galliner.
La Masia principal de 3 plantes i d'uns 10 metres d'alçada. També podem veure restes d'una part fortificada.
Si ens apartem un xic més en direcció a l'est trobarem el pou que proveïa d'aigua als seus habitants.
Les construccions més petites encara conserven la taulada i els hi assegura uns anys més de vida.
Perdoneu els comentaris sobre la masia, però és que el lloc s'ho val.
Tornem molt contents de l'ascensió, de l'entorn i encara més de la companyia.
La nostra ressenya.
Aproximació: venint de Sant Llorenç dels Morunys direcció a Berga trobarem una trenca a l'esquerra que ens portarà fins a l'ajuntament de Guixers. Seguirem per la pista principal asfaltada i anirem guanyant força alçada fins arribar a una trenca a ma dreta que indica La Torre de la Corriu. Si anem amb un cotxe 4x4 i la pista està oberta seguirem fins a la Masia. Si el nostre cotxe no ens ho permet o la pista està tancada, haurem de deixar el cotxe i arribar-hi a peu. Uns 20 o 30 minuts per un bon camí.
Situats a la Torre de la Corriu, seguirem en direcció est fins al final del camp on trobarem una fita que ens marcarà que hem d'entrar a la zona boscosa per on trobarem un corriol que puja per una petita carena fins al peu de la via. Des de la Torre 10 o 15 minuts.
1ª Tirada: 40 m. 3 parabolts. IV, IV+. Des de l'inici, marcat amb un "g", anirem a cercar el centre de la placa on un cop superats uns quants metres trobarem el primer parabolt. Des d'aquí seguirem rectes fins sota d'uns arbres on trobarem un segon parabolt. Passarem per la dreta aquesta part i després anirem a l'esquerra en diagonal on ja veurem la reunió i un parabolt que assegura l'entrada a la reunió.
2ª Tirada: 25 metres 10 parabolts. IV+, V, V+/6a, V, IV+. Sortirem per l'esquerra de la reunió fins a trobar el primer parabolt, després ja veurem que les assegurances ens van portant a la dreta i tot seguit entrarem en un tram vertical. En aquest tram primer anirem per l'esquerra de les assegurances i a continuació passarem a la dreta per seguir verticals i ara ja per terreny més fàcil fins a la reunió.
3ª Tirada: 25 metres. 3 parabolts. V+, V, IV. Sortim en flanqueig a l'esquerra fins a situar-nos al peu d'un diedre per on progressarem verticals fins una savina que passarem per l'esquerra i després tornarem a la dreta i vertical fins el cim. Aprofiteu per gaudir de les vistes.
Descens: des de la reunió anirem caminant en direcció a ponent fins que trobareu una cadena que us ajudarà arribar al ràpel. Nosaltres vàrem fer un ràpel de 25 i un segon de de 60 metres.
Material: via equipada. 12 cintes + R.-
1ª Ascensió: Albert i Òscar Masó.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
