Serrat d'en Muntaner - Via Abierto hasta el atardecer - 28-08-2010

Avui només tenim 2 hores per anar escalar, fa molta calor, per tant hem d'escalar a l'ombra, escollim una via que ja havíem fet quan es va obrir a l'any 2004, teníem el record d'una via bruta, però el temps i les repeticions han deixat la via força neta.
En aquest serrat hi podrem escalar als matins de l'estiu i a les tardes a l'hivern.
Interessant aprofitar i fer més d'una via, val molt la pena la via Los lunes al sol.
Podeu baixar per les mateixes vies.
Totes estan molt ben equipades i podeu trobar les ressenyes a la Guia Montserrat Cara Sur.


La primera tirada té uns passos molt divertits només començar, (Vé) això si, amb molt bona roca, després es suavitza una mica fins a la reunió. Una tirada de 40 metres ben equipada i de bona roca que la Ita ha resolt molt bé.





El segon llarg el recordava amb un començament molt trencat, però les diverses repeticions ja ho han deixat molt net. Realment aquesta tirada està ben trobada, cerca la part més dreta i amb més bona roca. Val la pena gaudir-la al màxim.

Finalment ens queda una petita rampa de IIIº i un muret de IVº molt bonic.

La baixada la fem per la mateixa via amb 2 ràpels.

La Ita fent la 3ª tirada.

Bonica vista de La Palleta des de la 2ª Reunió, on podem veure diverses vies que ja hem fet.

Preparant les cordes per baixar. Ara ja ens toca el sol.

Montserrat - Camping - El Dru - Via Directa Americana - 15-08-2010

Dia trist, amenaça pluja, no sabem si anar fer vies esportives o anar al Monestir, finalment hem optat per anar a la Zona del Càmping, en un esperó que li diuen el Dru, escollim la Via Directa Americana. Teníem bones referències d'en Jaume Planell, bona roca i ben equipada.
















Quan en Manel comença, no sabem si ens mullarem o tindrem calor. La primera tirada, salvant els primers 10 metres que hi ha una mica d'herva, després progressa per una placa molt bona i amb un bon equipament amb parabols.

En Rafel gaudint "a tope" d'aquest primer llarg. Al fons podem veure el camí que puja a Sant Miquel.

El segon llarg, segueix per molt bona roca, però un xic més fàcil, (Vé) que ens permet gaudir al màxim fins la 2ª reunió.

En Rafel inicia la 3ª tirada (6ª), que després amb l'ajuda d'unes presses artificials, (ull n'hi ha una que es belluga), li permet superar un petit sostre. (6b), interessant portar un estrep o una baga per ajudar-se en la sortida del darrer pas.

La Ita, progressa ràpida per aquest tercer llarg fins al sostre, allà li costa una mica més, però també ho supera molt bé.

Com ens hem deixat la ressenya a baix, en Rafel fa la tercera reunió un xic més amunt, és la reunió de Gaston va Bufat, com les dues vies es troben al cap d'uns metres i l'entrada és molt difícil, optem per seguir per aquesta via el darrer llarg.

En Rafel ho supera molt bé (6ª+), la veritat és que la roca és una passada. Hi ha un passet per superar un darrera petita balma que cal superar una mica més a l'esquerra del parabolt.

La Ita superant la part més dreta d'aquest quart llarg.

Podem veure una cordada a l'Esperó del Místic, bonica via que cal fer si encara no l'heu fet. Un xic més fàcil, però igualment ben equipada.

Quan arribem a d'alt, fem aquesta panoràmica dels Gorros, Sant Benet i Trinitats.

Aquesta és la primera ressenya que faig en format digital, tot és començar, poc a poc ho anirem millorant, però crec que no m'he deixat res important per poder repetir aquesta via.

Magdalena Superior - Via 98 octanos - 12-08-2010

Avui tornem a Montserrat, fa 38 estius que vàrem fer plegats la Magdalena Superior per la Via Mingo Arenas, tot un mite en aquella època. Ara ja no es fa, les vies que han equipat al seu costat l'han deixat en un segon terme. A nosaltres ens agrada pujar-hi per aquestes dates, ens porta molt bons records.







Avui, hem escollit la Via 98 octanos, està molt ben equipada, en Guillem Arias la va reequipar fa poc. Aquí podem veure a la Ita com va pujant per la primera tirada. Aquesta tirada no és gens difícil i està un xic massa equipada, però serveix per situar-te al mig de l'agulla.











La Ita fa la segona tirada, una mica més difícil, amb una roca extraordinariament bona, val la pena anar poc a poc per poder-la gaudir al màxim.











En Jordi i la Marina de Sant Hilari estan a la Badalona i des d'aquí els podem veure molt bé.









La tercera tirada és la més dreta i més bonica de totes, bona presa, bon equipament, només calen unes bones piles per no parar fins a la reunió. Abans de començar la dificultat faig aquesta fotografia a la Ita en la 2ª Reunió.












Gràcies a en Miquel i la Mònica, que estàvem a la Magdalena Inferior, i ens han facilitat aquesta extraordinària fotografia podem admirar lo dreta que és la tercera tirada.












La Ita sortint de la 3ª tirada, s'ho ha fet molt bé, quan hi ha bona presa i és dret li agrada, ha pujat molt ràpida, i en canvi a mi m'ha costat una mica més.





Decidida surt de la 3ª reunió, al principi és un xic desplomat, però hi ha bon canto. després va una mica capa l'esquerra i seguint per un tram dret, ja arriba al cim.











La Ita ja ha arribat a d'alt i jo estic desmuntant la reunió. (fotografia cortesia d'en Miquel i la Mònica).

Malgrat que el sembla que el temps vol canviar, i està una mica nuvolat, des del cim podem veure una vista molt bonica de la Mòmia, la Prenyada, la Trompa, etc....










En Jordi i la Marina s'ho van fent, els podem veure retallats a l'aresta i al fons la Panxa del Bisbe.









Aquí els podem veure ben contents.

Per nosaltres ha estat una bona matinal, hem repetit un cop més la nostra tradició de fer la Magdalena Superior entre Juliol i Agost.

Via molt ben equipada, dificultat màxima obligada,Vé, però val la pena fer-ho en lliure sense parar, 6a.





La ressenya la podeu trobar l'escaltroncs:http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/09/98oc3.jpg

Pedraforca-Cara Nord-Via Cerdà-Pokorski -08-09-2010

Avui hem escollit la Cara Nord del Pedraforca, el dia es presenta bo, només unes boires anuncien un canvi de temps per demà, sembla que podrem gaudir d'un bon dia per escalar.

La sortida de sol, deixa la Paret Nord més bonica que mai, això ens anima, i ràpidament agafem les motxilles i ens posem a caminar. Un petit error, ens ha portat al peu de la Pany, quan nosaltres volíem entrar per baix, per la via Cerdà Vergés. Cap problema, fem les 3 tirades que ens portaran al ràpel de la cornisa que ens deixarà al començament de la Cerdà-Pokorski.

Un curt ràpel molt ben equipat ens deixarà a la cornisa, després només haurem de seguir per un cable fins un pi que marca l'inici de la via.

Els primer metres són d'una roca molt trencada i cal anar en compte, després la cosa ja canvia, hi ha alguns passos força interessants abans d'entrar a la reunió.

El segon ja es posa una mica més dret, cal equipar-lo pràcticament tot, sembla que serà la tònica de la via. Realment no recordem res del primer cop que la varem fer, han passat masses anys.

La tercera tirada diuen que és la més difícil, però a la vegada també és la més ben equipada, cal posar alguna assegurança més per anar més tranquil. Aquí podem veure en Rafel sortint de la reunió.

Ja estem a la quarta tirada, no la deixen tan difícil, però cal equipar-la bé, els tascons i els friends ens seran de gran ajuda, l'entrada de la reunió és força explosiva. En Rafel se la ha treballat molt bé.

Avui la Ita va de fotògrafa, i no es pot estar de fer aquesta fotografia tan típica del Refugi Lluís Estasen.

La 5ª tirada té uns passos de diedre molt bonics, estan assegurats i es poden reforçar una mica més.

Aquí, ja anem camí de la Pany, per anar a cercar la baixada pel coll del Gat.

Ningú és pot resistir de retratar aquestes margarites grogues.

Seguim grimpant, malgrat que és terreny fàcil val la pena seguir encordats. Podem anar fent les reunions en petits pinets que anirem trobant.

Ens ho hem passat bé tots tres, per la Ita ha estat una nova via, i per nosaltres, en Rafel i Manel, quasi que també, ja que pràticament no recordàvem res.

Porteu el següent material: un joc de tascons, friends del 0,0 al 3 i cintes llargues.

La ressenya la podeu trobar a la següent adreça:http://lanochedelloro.com/resencata/bcn_pedra2.html#

Agulla Gran de la Portella - Integral Senda dels Àngels - 06-08-2010

Feia un any, que havíem baixat d'aquesta via, ens faltaven exprés, ho havíem previst malament, després cada cop que passava per sota, pensava que hi hauríem de tornar, bé, ahir la Ita em va dir que podríem anar a resoldre aquest tema pendent. Així aquest matí, hem sortit cap a ca "la Montse" a fer una grimpadeta.

Un fort vent, un xic de fresca que ens ha fet anar una mica abrigats, no ens ha sobrat res. La primera tirada és la més completa, nosaltres hem fet algun A0, algun pas d'estrep per entrar a la reunió i per la mitat en lliure força bonic.

La Ita que està barallada amb l'estrep, ho ha anat fent amb lliure i amb A0.

Des de la 2ª reunió, podem veure al fons la Bola de la Partió, aquesta tirada només té els 10 metres de sortir de la reunió, després ja s'entra en aquesta balma que ens porta a la reunió.

En Manel sortint de la segona reunió, segurament aquest tercer llarg serà el més bonic de tota la via. La roca és bona i està molt ben equipada. Cal portar alguna cinta llarga, per evitar el fregament de les cordes.

Ja només ens queda la bola final, IV+, per gaudir al màxim.

Un cop al cim, gaudim d'aquest paisatge tan conegut, però que sempre és diferent, ens agrada veure les agulles que a llarg del temps hem anat assolint, a voltes per més d'una via.

Bé, ja només ens queda fer un rappel de 50 metres per acabar aquesta escalada.

Hem passat un bon matí, sense gent, gaudint d'una bona escalada acompanyats d'una tranquilitat no massa corrent per Agulles.

Podeu trobar la ressenya al bloc de l'escalatroncs, que està molt ben feta.

http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/07/sendaangels.jpg

En resum; 2 hores d'escalada, amb passos d'A1, i com a màxim V+ obligat. Ja hi podeu anar, ara és el temps d'anar-hi, l'ombra del matí no us deixarà passar calor.