diumenge, 26 de juny del 2011

Montserrat - La Pastereta - Via Anoriam 26-06-2011

Ahir, em va ver una trucada el Xavi Solà, tenia ganes d'escalar després d'una setmana de vacances a la platja. Parlem una estona per veure de trobar una via a l'ombra i per un matí a Montserrat. Tots dos recordàvem una via oberta per en Joan Asín a la Pastereta, doncs apa, quedem a les 9 al Bruc.

Aquest matí hem deixat un cotxe al Bruc i hem fet cap a La Pastareta amb les explicacions d'el Blog del Joan. La calor es fa notar a la pujada fins a peu de via, un cop allà, estem fresquets.
En Xavi fa la primera tirada i li costa trobar la primera reunió, tinc jo la ressenya, jejeje.
El segon llarg, al principi la roca no està massa bé, però després en l'esperó millora i és una mica vertical, tot plegat li dona un encant.
El Xavi, fa el tercer llarg que comença amb una bona placa, roca excel·lent i està ben equipat, després segueix per una rampa amb molta roca solta que cal tenir cura.
En Xavi fent el tercer llarg, sembla brut, però aquest tros de placa està per gaudir de l'escalada.


El quart llarg comença amb un pas que cal tibar una mica i no tens massa confiança amb la roca, després està molt ben trobat, ja que surt del diedre i va pujant per l'esperó.

En Xavi arribant a la darrera reunió, ara ens queda una caminada fins el cotxe, encara que els arbres ens faran ombre, la calor es forta.


Via que val la pena fer, però possiblement necessita que hi passin moltes més cordades.




Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 25 de juny del 2011

Montserrat - Gorro Frigi - Via Stromberg - 24-06-2011

Després de passar la revetlla de Sant Joan al Montcau, hem marxat cap a Montserrat a fer una escaladeta, hem escollit repetir la Via Stromberg al Gorro Frigi, no volem passar calor i és una via ideal per aquest època. Bona roca, reequipada, vertical, sense dubte és una de les millors vies del Gorro Frigi.



La Ita comença i poc a poc va desencallant el primer llarg, acaronant les preses i amb molta elegància va progressant.

Poc a poc va guanyant alçada fins que ja veu la reunió. Hi ha alguns passos verticals que els ha fet molt bé.



Aquest primer llarg és molt franc, vertical i ens permet gaudir d'una bona escalada.



Després em toca pujar a mi, sempre em passa al mateix, quan pujo de segon em costa més, segurament serà perquè no m'ho miro prou.



Com el segon llarg és curt i el tercer molt bonic, aprofito que anem amb cordes de 60 metres i els faig tot seguit, vaig saltant alguna assegurança, ja que no porto suficients bagues exprés.



Mentre puja la Ita, aprofita per fer una fotografia a una cordada que està fent la Montpart, sembla que van una mica perduts, sort que ara hi ha moltes més assegurances que abans.


Un cop a la tercera reunió després de fer una tirada de 58 metres, aprofito per gaudir del paisatge, no podem deixar d'admirar la Campana i la Sentinella, dues de les agulles més esveltes de la zona.



La Ita arribant a la reunió, al fons podem veure el camí se Sant Jeroni.



A la quarta i al cinquena no hem fet fotos, quan arribo a dalt del Gorro Frigi, m'he emportat una gran sorpresa, hi havia el Ivan amb altres companys que havien fet un curs d'escalada. Fa goig veure com segueixen sortint.



També, podem veure gent a la Magdalena Superior que estan fent la via 98 octanos.



Un cop a dalt val la pena guitar al cantó de la Plantació per veure el Rave i la Campana.



Aprofitem la creu per fer de trípode, i ens fem aquesta fotografia de record.




Podeu trobar una bona ressenya al blog de l'escalatrongs

Aquesta és una bona via per anar en dies de calor. Com us deia està molt ben equipada i amb una roca extraordinaria.

Apa!! a escalar que el mon s'acaba!!!.

divendres, 24 de juny del 2011

Revetlla al Montcau 1.052 metres 23-06-2011

La festa del solstici d'estiu. La nit més curta o el dia més llarg. Una nit màgica de foc, aigua i herbes medicinals. Es diu d'aquesta nit que les pedres ballen i fins i tot les muntanyes també. Volem sortir del brogit, volem gaudir de la nit més curta, volem dir adéu al sol i volen dir-li bon dia quan surti un altre cop, per fer-ho hem escollit el cim del Montcau.
A ultima hora de la tarda comencem a pujar, la muntanya ja té aquells colors màgics que li dona la llum del final del dia.
Encara no som d'alt i sembla que sol es vol amagar darreres de les boires. Esperem que quan arribem a d'alt encara el podrem tornar a veure.


Uf!!!, ja som a d'alt, fa vent, i ja tenim clar que no passarem calor. Busquem un lloc per fer el bivac protegit del vent, però ràpidament ens adonem compte que haurem de dormir cara al vent. Estarem més fresquets!!!



Ara si que ja comença la nit més curta, el sol en diu adéu i ens haurem d'esperar unes hores per tornar-lo a veure. Contemplant aquesta vista ens quedat bocabadats. Estem en lloc tan proper a casa i a la vegada tan tranquil, ens sembla impossible.

Comença el sopar de la revetlla, truita de patates de la bona, i coca de Sant Joan. Mentre estem sopant, ja comencem a veure el petards, els focs, i fins i tot els sentim. A baix la gresca ha començat, aquí nosaltres estem molt tranquils mirant els llums del pobles que ens envolten.



Quan ens cansem de veure els petards, ens posem dintre els sacs i escoltant musica dels Manel, contemplem els estels que ens envolten. Estem molt contents i feliços.


Si,si, ja surt l'astre rei, ens llevem ràpidament per veure'l, la nit més curta ja s'ha acabat, comença el dia més llarg.

Ens hem assegut mirant el horitzó, volem veure amb tranquil·litat l'espectacle. Avui sembla que li costa més, però és que just surt per darrera del Montseny. Certament, són uns moments màgics.

La visió que tenim de Montserrat amb les primeres llums del dia és meravellosa. Ho tenim tot preparat per baixar i anar a escalar a Montserrat.

Però abans estenem tots els sacs que estan humits i preparem la coca de llardons i pinyons per esmorzar.

Mirem la Falconera, on hem fet un munt d'escalades, per moments pensem de canviar els plans, però volem fer aquesta combinació estranya, dormir al Montcau i escalar a Montserrat.

Abans de marxar aprofitem per fotografies a les flors, estan esplèndides com mai.

A les 8, ja ho tenim tot recollit i comencem a baixar. Estem contents perquè hem escollit bé, ens agradat passar la revetlla d'aquesta manera, hem pogut comprovar que la nit és molt curta i hem vist les llums dels focs, hem sentit i vist els petards, però això si molt tranquils.

dilluns, 13 de juny del 2011

Riglos- Mallo Frechín - Via Curru 12-06-2011

Aprofitem aquest pont per tornar a Riglos, i altre cop al Mallo Frechín. A l'octubre vàrem fer la via José Antonio Sanz, però vàrem veure altres cordades a la via del costat, aquesta es veia una mica més exigent, sobre tot a la part alta. Ens vàrem quedar amb les ganes de tornar-hi.

Aquest dilluns de festa fa que tot Riglos estigui a "tope", sobretot aquelles vies més conegudes , això ens fa llevar una mica més d'hora i quan fem la petita aproximació veiem que no hi ha ningú a la via.
Quan arribem a peu de via, sense donar-nos compte, ens trobem amb un munt de cordades, no sabem d'on han sortit, però la realitat és que hem de començar corrents per poder anar al davant.

Quan arribo a la reunió ràpidament asseguro a la Ita, i em dono que ja estic suat, fa calor i la pressió de les altres cordades m'ha fet pujar més rapit de lo previst. Quan la Ita arriba a la reunió i mirem a vaig, hi ha mes de 12 escaladors, sort que es repartiran entre les dues vies. El Mallo Frechín està de moda.

El primer llarg té un pas de 6a+ força potent i més si vas accelerat.


El segon llarg, que també li marquen 6ª+, trobo que es deixa fer molt més i resulta força divertit. Al fons podem veure altres escaladors a la Visera


El tercer llarg està molt ben trobat va d'un cantó a l'altre tot superant les balmes típiques de Riglos. A mig llarg hi ha una balma que fa tibar força, aquí si que hi posaria 6ª+.


Entrant a la reunió amb el poble i el riu Gallego.


La quarta és disfrutona, però no et despistis, ja que és força vertical i les balmetes no paren.


La 5ª comença amb un 6ª+, però jo faig A0, perquè la roca no em dona confiança, aquesta tirada és molt curta i va pel fil de l'esperó esquerra per tornar entrar al mig de la paret.


Assegurant a la Ita, sento un cric, ràpidament adreço la mira capa el cim de la Visera i veig com va caient una persona, impressionant, segueix caient i de cop i volta veiem com s'obre el paracaigues, això del "salto base", ens ha deixat boca badats i més quan veus que obren, com a molt, a 70 metres i el seu punt de aterratge és un caminet. Aquest fet es repeteix fins a 3 cops, i el ultim ens ha deixat sense respiració, ja que ens ha donat la impressió que no obria a temps. Ha anat tot tan rapit que no hem pogut fer cap fotografia.


La sexta tirada i posen V,V+, però penso que en el conjunt és un V+ mantingut o fins i tot 6ª. Llarg molt bonic i que requereix anar una mica bé.

La setena, és curta, només té 12 metres, però va a situar-se just a l'esperó esquerre. Segurament es podria empalmar amb la següent, però nosaltres seguim la ressenya al peu de la lletra.

El penúltim llarg és el més bonic de tots, perquè segueix el fil de l'esperó que és molt vertical, té una bona vista sobre Riglos, i està ben equipada. Al sortir de la reunió un cop xapat el primer parabolt, cal sortir per la dreta, ja que tot recte resulta impossible de seguir.

Després, ja només queda un llarg curt de molt mala roca, el primer parabolt està una mica amagat i per sota del que t'esperes.


Ens ho hem passat molt bé, en la nostra opinió, ens ha agradat més aquesta que la del costat, ja que és més exigent i més vertical.
Quan arribem a baix, estem cansats però satisfets, i ja comencem a pensar amb una altra via.



Donar una volta pels carrerons de Riglos, sempre és agraït, ja que tot el poble està molt ben conservat.


La millor ressenya que he trobat és de la web lanochedelloro.com.


Via equipada, no cal portar res més que 15 cintes exprés, baga de reunió i moltes ganes de passar-ho bé.


Apa, a escalar que el mon s'acaba.