Malgrat que ja comença a fer un xic de fresca per fer vies a l'ombra, anem a una via que ens l'han recomanada altres cordades i que està orientada al Nord. La seva situació ens agrada, ja que tindrà bones vistes sobre el del Sentinella, El Rave i La Campana i aquest entorn ens enamora.
Des del Mirador podem veure a primer terme el Fusell i el Sentinella, just darrere a l'esquerra La Miranda del Sentinella i en el centre La Talaia dels Enginyers, just per discorra la nostra via.
Després d'una aproximació curteta arribem al peu de via d'on podem veure els primers quatre spits.
L'Ita iniciant el primer llarg.
Malgrat que tot és un xic fosc, per l'orientació de la via, i li dona un caire estrany, la qualitat de la roca és bona i el llarg està ben trobat.
Una cordada de tres en el Rave.
Un tram fàcil abans d'entrar a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg, un llarg sense complicacions, però ben traçat i bonic. La bona roca acompanya força.
Una cordada del Rave ja ha arribat al cim.
l'Ita arribant a la segona reunió.
Sortint de la segona reunió amb el Cavall Bernat al fons.
Només sortir ha posat un bon merlet.
El tercer llarg és bonic, vertical, bona roca, tot són ingredients per gaudir d'una escalada plaent.
Ara ja ens toca el sol i estem un xic millor.
Darrer pas per arribar a la Cota 422
La darrera reunió en una savina i amb una visió extraordinària del Sentinella, El Rave i la Campana.
Foto cim i la Gorra Frígia al fons per la seva cara Oest.
Ràpel de 30 metres per la vessant sud.
La nostra ressenya.
Aproximació: Des de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Frígia i seguirem fins arribar al Mirador. Just uns metres abans agafarem el camí que baixa directa a El Sentinella. Un cop arribats al peu de la via normal anirem a l'esquerra en direcció al peu de les vies de la Cara de Mico. Pujarem un xic arran de paret fins uns grans blocs on veurem que podem anar baixant fins a la canal formada per La Cara de Mico i La Miranda del Sentinella, ara pujarem al peu de La Miranda del Sentinella que veurem que hi ha un pas per anar a la següent canal. Pugem per la canal fins a peu de via.
La Via: via més bonica del que sembla vista des del mirador, bona roca i passos bonics, assegurances les justes i necessàries per gaudir d'una escalada plaent. Entorn immillorable. Interessant per combinar amb una altra via de la Cara Oest de la Gorra Frígia. Nosaltres vàrem fer Lo Tío Gos, que passes pel peu de via.
1er llarg. 35 m. V-, Vè, IV, IV+, III. 5 spits i un pont de roca. Sortim d'esquerra a dreta fins arribar al primer espit, després seguirem recta i en trobarem 3 més i un pont de roca amb la baga molt vella. Des del quart spit anem a la dreta i trobarem un boix i després un pitó, seguim vertical i trobem un altre spit. Després ja veurem que la paret es tomba fins a la reunió.
2on llarg. 40 m. IV- , IV+, IV-. 4 spits. Al principi anem un xic amb tendència a la dreta i aviat veurem un spit, després un segon sota una petita balma que superarem verticalment i trobarem un tercer spit, seguim rectes i podrem posar un Camelot #1, costa de posar.lo bé, seguim amb la mateixa tendència fins a la reunió, però abans trobarem un darrer spit.
3er llarg. 30 m. IV, IV+, IV-. 1 merlet, 2 spits i 1 pitó. Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical però amb molt bona pressa. Ràpidament trobarem un bon lloc per posar un merlet de 1ª, després trobarem 2 spits força seguit i finalment un pitó, després ja per terreny més fàcil arribarem a una bona savina per fer la reunió. També hi ha l'opció de fer-la al collet amb la Cota 422.
4art llarg. 10 m, IV+. Des del collet veurem un spit, pugem vertical fins agafar-lo, després un pas més i fins el cim. Per assegurar-nos nosaltres vàrem anar a cercar una savina a la vessant sud des d'on farem el ràpel.
Descens: Ràpel de 30 metres i després baixarem, mirant avall a l'esquerra, fins a trobar el camí que segueix per sota la cara oest de La Gorra Frígia ens portarà al camí que va de Sant Jeroni a Sant Joan.
Material: 8 Cintes, Camelot #1 i baga per merlet. També, serà interessant portar alguna baga per reforçar el ràpel. Nosaltres n'hi hem deixat una, però amb el temps es farà malbé.
1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia. 6/09/2009
Apa a escalar que el mon s'acaba.
