De fet, nosaltres vàrem fer la normal el dia que vàrem fer El LLoro, ja que estàvem allà valia la pena incorporar-la a la col·lecció.
Han tingut que passar molts anys, per tornar-nos a plantejar anar a fer una altra via en aquest agulla, i bàsicament ha estat motivat per que, en diversos blocs, hem vist que la Via Josep Rigol Romeu dels germans Masó la deixaven força bé.
Aquest cap de setmana hem quedat amb el Miquel i la Pilà per acostar-nos a veure que tal estava.
Aproximació: nosaltres hem anat fins el Refugi i després hem pujat direcció a Coll d'Agulles fins al peu de l'Agulla Sense Nom, on surt un camí marcat amb senyals blaves, que ens anirà portant per sota de La Caputxa, La Nana, fins arribar al peu de la Nina, aquí baixarem uns metres fins el peu del pedestal de La Monja. A nosaltres ens agradat molt tota l'excursió, perquè hem pogut recordar les escalades anteriors a les agulles que anàvem passant.
La via: és un itinerari que puja per un contrafort, per després anar a buscar a l'agulla pròpiament dita i sortir al cim pel lloc més vertical.
1ª tirada: 45 metres 3 espits i 1 pont de roca. IVº, IIIº Escalada tipica d'una aresta de montserrat, el primers metres un xic més difícils.
2ª tirada: 30 metres 3 espits . Seguim amb la mateixa tònica fins el cim del contrafort. Reunió en una alzina.
3ª tirada: 15 metres 5 espits. A0 V. Primer haurem de canviar la reunió en un boix que hi ha un xic més avall. Després pujarem mig pel boix mig per la roca fins el primer spit, després podrem seguir en A0 i lliure fins a la reunió. Un llarg força bonic.
4ª tirada: 40 metres 3 spits. V, IV, III. Sortim de la reunió per la dreta a cercar el fil de l'aresta, passos drets, bonics i un xic finets, després de la segona assegurança ja és va tombant i cada cop és més fàcil fins a la reunió. En aquesta reunió han tret un spit, i només n'hi ha un de la via i un de vell.
5ª tirada: 30 metres. 12 spits, 2 pitons, 1 pont de roca. Des de la reunió pujarem fins a sota d'una fissura on podem posar un camelot del 0,75 i després veurem que han tret un spit i és molt difícil arribar al següent. És un pas complicat, i amb cas de caiguda piques al replà. Després del següent espit es manté vertical i ja es pot pujar amb A0 o amb lliure fins passat el pont de roca, després tenim les assegurances molt juntes i permet pujar amb A0 o en artificial a gust del consumidor. La arribada a dalt és molt fàcil, però hi ha molta pedra solta. Compte!!
No podem entendre que hi hagi gent que s'emporti aquest material.......
Recomanem: portar 2 cargols i plaquetes i restaurar la reunió i el primer pas. En el cas de no portar res, sempre es pot fer un pas "d'escaneta" assegurant-se amb el camelot a la fissura.
Material: camelot 0,75, 15 bagues exprés, cargol pels espits i estreps.
Descens: un rapel de 20 metres i un segon de 25 metres, aquest darrer des d'una savina.
El primer passos de la via.
En Miquel i l'Ita a la primera reunió.
Passos molt bonics del segon llarg.
Fent el flanqueig de la 3ª tirada.
Contenta com mai en el 3er llarg...
Entrant a la 3ª reunió.
Sortint de la 3ª reunió, anant a cercar el primer espit.
Vertical però bonic..
En Miquel arribant a la 4ª reunió.
Barallam-me amb el primer pas......
Des dels darrers passos podem veure la reunió.
Poc a poc anem guanyant el darrer desplom...
L'Ita negada a fer artificial, s'ho va fent en lliure i Ao....
Bones vistes des del cim..
Foto cim.....
En Miquel i la Pilà arribant al cim.
Ara ja hi som tots!!!!
Us deixem la ressenya original que està molt ben feta.
Ens ho hem passat de conya, hem gaudit molt i ens ha agradat encara més gràcies a la bona companyia.
