Escalar al Garraf, té uns atractius immillorables; la llum, el mar i la bona qualitat de la roca i addicionalment en aquesta època, no hi fa massa fred.
Feia temps que teníem com a pendent la Via La Falconera, quan la vàrem obrir no ens va atreure massa pel fet de tenir que entrar pel túnel del tren. Des de que ens vàrem assabentar que es podia entrar escalant fent unes tirades de flanqueig, la vàrem tornar a posar a pendents i avui l'hi ha tocat.
Aproximació: Deixem el cotxe al Port del Garraf, creuem un túnel que ens portarà a una antiga explotació d'una cantera, anem seguint el camí principal, fins que veurem que l'hem de deixar per agafar-ne un més petit que ens portarà al coll. Des d'aquí baixarem per un corriol molt ben arreglat fins a situar-nos sobre les coberta de la via del tren. (Zona esportiva Mal Pas) d'aquí anem en direcció a l'Est i ens veurem obligats a baixar un petits murs, des d'aquí baixarem per un caminet en compte fins arribar a un parabolt. Inici del flanqueig.
Per arribar al peu de la via, nosaltres hem fet una tirada de flanqueig fins un parabolt i un pont de roca. 30 metres IVº. Després hem seguit fins un altre pont de roca i hem desgrimpat un pas estrany que hi ha un parabolt per seguir flanquejant de baixada fins una reunió. Tot seguit hem baixat caminant fins una especie d'espigo on comença la via.
R1. 25 metres V+ 6a (A0), Comencem en direcció a la dreta, hi ha alguns ferros vells fins que trobem els sellaments. Aquí la roca no convida massa a apurar en lliure, però ens podem ajudar amb algun A0, són passos bonics que ens van fent guanya alçada en diagonal. Després seguirem verticals fins a la reunió, ara sí molt més fàcils i un xic millor la roca.
R2. 30 metres V+ 6a. Sortirem per una especie de xemeneia que després reconverteix amb un diedre i una placa, sempre ben assegurat en sellaments i un pitó a l'inici. Hi ha un moment que podem tenir dubtes, hi ha que un diedre a l'esquerra que es pot pujar i un a la dreta que també. Hem d'anar pel de la dreta, veurem un pont de roca sobre mateix del diedre, podrem posar un aliend verd a mig diedre que ens assegurarà el pas, després arribarem a una repisa i ja veurem un sellament i més amunt la reunió. Llarg molt bonic, atlètic i vertical.
R3. 30 metres V+, IV, III. Sortim vertical fins una flor de pitons, després un sellament ens assegurarà un pas molt bonic i aeri. Entrem en una placa molt bonica, per arribar a un lloc més senzill III que va en diagonal a l'esquerra fins a trobar la reunió en un còmode replanet.
R4. 30 metres V. Des de la reunió seguirem rectes fins arribar un tros on la roca sembla trencada, tot i així hi ha bons forats, a la dreta veurem dues assegurances velles que són d'una altra via. Aquest llarg anirem sempre amb lleugera tèndencia l'esquerra fins arribar un gran pi on farem la reunió.
Descens: pujar caminant un xic fins que trobarem un corriol que ens portarà al coll i d'aquí pel mateix camí de pujada fins els cotxe.
Mirant on començava el flanqueig.
L'Ita fent el primer llarg del flanqueig.
Sortint de la primera reunió del flanqueig.
Fent el pas tonto de baixada.
Ja som a l'espigó.
Primer llarg de la via La Falconera.
Fent el primer llarg
Ara ja per terreny més fàcil camí de la primera reunió
Des de la primera reunió l'Ita preparant-se per començar.
Arribant a la primera reunió.
Iniciant el diedre xemeneia del 2on llarg.
Gaudint del segon llarg
El fons del mar que ens acompanya durant tota la via.
Pas bonic del 3er. llarg.
L'Ita a la 2ª reunió.
Flor de pitons.
Ja som a la tercera reunió.
Iniciant el 4art llarg.
Contents a la darrera reunió.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
