Sopeira- Pic Sant Cugat - Via Montsemi - 11/06/2016

El Pic Sant Cugat té una paret amb una roca de molta qualitat, les vies estan ben trobades i normalment no hi ha una massificació d'escaladors. El poble de Soperira és un encant, és un poble situat a l'Aragó però que parlen el català. De tant en tant ens hi agrada anar a treure el cap, sempre, però, més a la primavera o a la tardor.

Aquesta setmana vàrem veure la ressenya del Luichy que deixava molt bé aquesta via, teníem dubtes per la calor, però el temps donava una petita baixada de temperatures pel dissabte, així que ens decidim anar-hi.

Avui dormim quasi a peu de paret.

Amb el dia nuvolat enfilem el camí d'aproximació.

 Després d'una bona pujada arribem al peu de via, no hi ha dubte, un spit i una fissura marquen l'inici de la primera tirada. Està clar que no passarem calor.

 El primer llarg la fet l'Ita, és un llarg molt bonic, que va de dreta esquerra seguint la fissura, després segueix vertical. R1 30 metres. IV+ V.

 El segon llarg, un xic més senzill i amb una roca més discreta, va progressant cercant la millor roca, diversos ponts de roca ens aniran marcant la via. R2 30m IVº.

La tercera tirada torna a guanyar verticalitat, en aquest llarg la roca no és del tot bona, però ha estat netejada i permet progressar amb tranquil·litat.

 R3. 20 metres IV, V.

 La quarta tirada és sense dubte la més bonica de totes, és la clàssica placa d'aquesta paret, vertical i amb pressa horitzontals que en permeten gaudir de l'escalada.

 La Ita a la tercera reunió. 

 La gran placa.

 La quarta reunió queda un xic penjada, sort que podem descansar sobre un petit romaní.
R4. 35 metres V+.

 Per fer la 5ª tirada la Ita segueix per la mateixa placa, als pocs metres es tomba per entrar a la reunió.

Arribant a la 5ª reunió. R 5. 20 metres V-. 

 Ara sortim a buscar un petit sostre, sobre mateix hi trobarem una fissura molt bona, que et permet superar-lo gaudint del pas.

La Ita en la 5ª reunió. 

 Contenta entrant a la 6ª Reunió. 

R6. 25 metres V/V+

 Ja només ens queda un llarg fàcil per arribar a la feixa i cercar la ferrata que ens portarà a baix.

 Contents !!!

Us deixem la foto i la ressenya del Luichy que com sempre estan molt ben fetes.

Aproximació: sortiu del Monestir i agafeu un camí que va pel costat mateix del riu fins un pont romànic que ha estat restaurat, el creueu i segui un camí reconstruït que passa pel costat de la central elèctrica, pugeu uns esglaons i quan torneu a baixa, just quan s'acaben trobareu un camí que surt a l'esquerra, el principi una mica brut, està marcat amb punts vermells i algunes fites, l'aneu seguint fins que passa a la dreta d'una canal, aquí l'heu de deixar i anar pujant per l'esquerra de la canal, després haureu de fer alguna grinpadeta i anant a la dreta arribareu a peu de via. A l'esquerra surt la Ramona i a la dreta la Gosa i un xic més amunt la Montsemi. 

Descens: Des de la feixa, anem tirant a l'esquerra algun tros hem de pujar fins que veurem una canal que ens permet baixar. Anem baixant fins a trobar una corda fixa. Després remuntem a cercar un esperonet on hi ha un ràpel, també podeu seguir baixant per l'esperó amb cordes fixes, però la millor solució és fer un ràpel de 50 metres i després pujar a un collet a l'esquerra, fita.  Després seguirem baixant pel mig d'una canal fins a trobar una altra corda fixa que ens portarà als cables que haurem de seguir fins arribar a un collet i des d'aquí per un camí fins a la carretera.

Material: Via equipada amb claus, spits i parabolts. Només necessitarem bagues de reunió i 14 cintes.

1ª Ascensió: Toni González i Francesc Canyameres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.