dijous, 31 d’agost del 2023

Pirineu Aragonès - Balneari de Panticosa - Sector Picapiedra - Via Vilma 24/08/2023

Avui és el darrer dia per aquestes contrades del Pirineu Aragonès, i sembla que ara que marxem començarà la fresca, tot i així, fem un bon balanç, cada dia hem pogut fer la nostra escaladeta.

L'altre dia baixant de l'Aresta  Mowgli ens vàrem trobar amb uns companys que pujaven a l Sector dels Picapiedra, que nosaltres no n'havíem sentit a parlar mai. Un cop a la furgoneta vàrem buscar informació per les xarxes i vàrem trobar la ressenya de la via Vilma i, dit i fet, avui hi fem cap.


La nostra ressenya

En el sector hi vàrem veure el nom de quatre vies, no sabem si n'hi ha alguna més. Nosaltres només hem trobat referències de la via Vilma, però vist el terreny sembla que haurien de ésser totes molt similars.


El sector Picapiedra des del mateix GR que va al Refugi de Bachimaña


Moments bucòlics mentre ens posem els peus de gats


Aquesta era prou gran per fotografiar-la des d'una certa distancia.


Nom a peu de via.


Inici del primer llarg 


En el començament del segon llarg. La via té 5 llargs amb una dificultat obligada molt homogènia de IV+/ V-, on les plaques són la seva principal característica. 


Durant una bona part del matí estarem a l'ombra, fet que s'agraeix quan fa molta calor. 


El pas de V+, però que està equipat per poder fer Ao. 


Les plaques són d'allò més divertides. 


La roca súper adherent.


Els trams foscos des de lluny semblen humits, però estan totalment secs. 


Petits ressalts li donen interès a la via. 


Just en el darrer llarg ens comença a tocar un xic el sol


Un lloc bonic per parar-se a gaudir de l'entorn. 


Aprofitem un bon pedró per fer-nos un autoretrat.


Just al costat petit tenim el Ibon de Lumiacha 

Aproximació: des del Balneario de Panticosa agafarem el GR direcció al refugi de Bachimaña, passarem pel pla de Bazuelo i al cap d'uns 5 minuts ja estarem davant de la paret. Ara només ens caldrà creuar el riu pel millor lloc que trobeu i pujar uns metres fins el peu de via. 40/45 minuts. 

La Via: itinerari orientat a cara oest on hi trobarem 5 llargs ben divertits, especialment el centrals. Via totalment equipada. Recomanable. 

Els llargs: no fem un detall tirada per tirada, doncs amb l'equipament que hi ha és impossible equivocar-se i la ressenya ja és prou detallada. 

Descens: des del cim podeu baixar pel camí de Lumiacha o en ràpels per la via Pedro Picapiedra. Cordes de 40 m.

Material: 10 cintes exprés + R

Oberta per: Enrique Recio, Luis Royo i Julio Benedé 6/2020

Apa a escalar que el mon s'acaba!

dimarts, 29 d’agost del 2023

Pirineu Aragonès - Panticosa - El Molondrio Sur - Via El Molondro - 23/08/2023

La calor segueix instal·lada arreu, per sort encara podem dormir molt bé aparcats en el Balneari de Panticosa. Les nits són suportables, però, a mig matí, la calor és fa notar de valent. Així que  nosaltres seguim amb la nostra filosofia de acabar les vies abans de les 11h i després avall que fa baixada.

L'any passat ja vàrem fer la Via Lady Lister i aquest any ens hem decidit per la via del Molondro. 
En la guia del Valle de Tena parla del Molondrio, però si busquem la ressenya del aperturistes li diuen el Molondro, fins i tot a peu de via li donen aquest darrer nom.


 Us deixem la nostra ressenya.


Quan comencem a pujar aviat pel GR  sempre podrem contemplar aquesta vista. Realment val la pena parar un moment i gaudir-ho. Nosaltres les hem vist un munt de cops i sempre són diferents.


Una curta aproximació, només de 20' ens deixa a peu de via que està ben senyalada. 


Un primer llarg amb un tram vertical ens portara en un terreny més tombat i fàcil, per on farem 3 tirades més, molt senzilles, tot i així, sempre hi ha algun passet divertit.


Això d'escalar a l'ombra dificulta fer bones fotos. 


La placa de la cinquena tirada. 


En aquestes plaques tornem a fer l'avió. 


Les tirades centrals són les més boniques. ja que són plaques amb petits ressalts força divertits. 


Conforme anem guanyant alçada ens anem trobant el sol. No en tota la tirada però si en alguns trams. 


Equipament bo i roca excel·lent. 


Sembla que estem escalant a sobre el Balneari. 


Els darrers llargs tornen a perdre verticalitat i són més fàcils. 


Foto cim. 

Aproximació: des de la Casita de Piedra agafarem el GR que puja a Bachimaña, passarem el mirador i seguirem fins que trobarem una cruïlla on anirem a la dreta. Ràpidament veurem que el camí baixa per creuar el riu per un petit pont. Un cop passat el riu pujarem uns metres per un corriol que ens portarà a peu de via. 20' 

La Via: itinerari de 11 llargs, ben equipat, amb una part central més interessant que la part inicial i la part final. Ideal per l'iniciació. També, ho podem combinar amb altres vies de la Paret de Bozuelo, fent així una jornada més complerta. Recomanable. 

Les tirades: l'equipament abundant fa impossible perdés, pensem que no és necessari fer un detall de tirada per tirada.

Descens: baixarem per una curta canal fins a trobar un camí molt agradable que ens portarà al peu de via.

Material: 10 cintes exprés + R. Via totalment equipada. 

Oberta per: Carlos Budría, Jesús Escartin, Luís Royo, Julio Benedé. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

diumenge, 27 d’agost del 2023

Pirineu Aragonès - Panticosa - Paret de Bozuelo - Via Arista Mowgli 22/08/2023

 Seguim amb les temperatures molt altes, així que anem al Balneario de Panticosa, on sortint aviat podrem trobar vies per anar ràpids i poder acabar abans de la calorada.

En la Paret del Bozuelo, havíem fet les vies; Libro de la Selva i Baloo i ens havia quedat pendent l'Arista Mowgli. Així que avui aprofitarem per fer aquesta via, que és molt senzilla, però on hi trobarem passos prou bonics.


Us deixem la nostra foto.


Una foto del sector de la Paret de Bozuelo


Trobarem un peu de via ben senyalat. 


Només arrencar trobareu uns passos bonics i tot seguit una placa fineta.


Quan amb toca pujar ja em comença a tocar el sol. Tenim la calor assegurada. 


La via està totalment equipada en bolts de 8mm i algun pont de roca.


La via va cercant els ressalts més interessants i així li va donant una mica de color.



No ens costarà gens seguir la via, doncs sempre anirem veient alguna assegurança.


Les reunions són sempre en replanets ben còmodes. 


Només ens haurem de preocupar d'anar gaudint dels passos que hi ha en cada ressalt. 


Anant a buscar la placa de la cinquena tirada.


El franqueig que ens portarà a la cinquena reunió. 


Uns metres fins per la placa ens portaran en un tram més senzill fins a la sisena reunió. 


La roca és immillorable. 


Enfocant el darrer llarg. 


Ens posem a l'ombra per fer-nos la foto, ja que el sol comença a picar.

Aproximació: des del Balneari agafarem el GR que va al refugi de Bachimaña, quan arribem al pla de Bozuelo ja veurem la paret a la nostra esquerra. Ara només caldrà segui un corriol que molt ben marcat ens portarà a peu de via. 30 minuts.

La Via: itinerari d'aresta, ben equipat, roca immillorable que segur que ens farà passar una estoneta divertida. Ideal per iniciar-se a escalades de més d'un llarg. Recomanable. 

Tirades: no fem la descripció tirada a tirada, ja que amb la ressenya n'hi ha prou. Segur que no us perdreu. 

Descens: des del cim seguirem un corriol, molt ben marcat, direcció est, que ràpidament ens portarà al GR de pujada. 

Material: 8 cintes exprés + R.

Oberta per: Carlos Budría, Carlos Roy, Julio Bernedé i Luis Royo. 2013.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 25 d’agost del 2023

Pirineu Aragonès - Lizara - Placa del Estrato - 21/08/2023

 Molt cops, quan llegim alguna descripció d'una via, penses que serà una més, que hores d'ara costa trobar llocs que marquin una mica la diferència. Quan ens vàrem decidir per anar aquesta via ens vàrem pensar que seria una mica rotllo, però la veritat és que ens ha sorprès molt i molt gratament.  Sense cap mena de dubte és una escalada curiosa, diferent del que estem acostumats, té el seu encant personal. 

Les seves tirades de placa, on per sort no són massa dretes, ens veurem obligats a confiar plenament en els peus. La roca és molt adherent però cal agafar-hi confiança fins que no et bellugues amb tranquilitat. Les petites rugositats seran la solució del molt dels passos, això i anar pujant ben decidits. Pel camí trobarem alguns bolts amb les plaquetes ben estirades d'algú que no li ha sortit bé algun pas...




Us deixem la nostra ressenya


El Refugi de Lizara és el punt de sortida, on deixarem el cotxe. No es pot dormir amb furgonetes i autocaravanes ja que és parc natural. Això si, en el darrer poble, Aragües, trobareu una àrea per dormir.


Des del mateix refugi podrem veure aquesta formació geològica per on passa la nostra via. De fet hi ha dues vies, una que va per l'interior i la que va per la placa.  


Com el dia es presenta calorós sortim ben aviat i al cap d'una estona ens trobem aquesta cabana de pastors amb el seu ramat que encara està fent mandres. 


Mentre nosaltres pugem per la vall completament a l'ombra, en el cim del Bisaurín ja hi toca el sol.


Des de davant mateix podem observar-ho amb més detall, l'aproximació la farem per la dreta de la tartera així guanyarem alçada molt còmodament. 


El primer llarg comú amb la via Estratos, encara no toquem cap placa. 


En el segon llarg comença el ball, joc d'equilibris divertits. 


Ens ho agafem molt bé i riem molt, especialment quan puja l'altre. 


La via està molt ben equipada amb bolts de 8mm,  fet que permet una escalada molt tranquil·la. 


En un moment l'Ita fa l'avió, això si amb la corda ben tensada. 


Les tirades passen ràpid, ja que escalem en "carrerilla"  


Tots els llargs són bonics i amb un entorn preciós. 


Conforme anem acostant-nos a la part final, ens anem mirant com sortir d'aquí. 


Aneu-hi amb uns gats ben tous, es tracta recolzar contra més base millor. 


Conforme vas guanyant alçada la configuració del estrat és veu millor.


Anem a buscar la sortida, que es veu ben dreta, també hi ha la possibilitat d'escapar-se caminant a l'esquerra i després tornar a la dreta i així ens estalviarem la darrera tirada. 


Quan portes uns quants llargs sense fer servir les mans, de cop i volta et trobes una sortida ben dreta i amb uns primers metres desplomats, tot et costa un xic més. Nosaltres hem fet un pas d'estrep i després amb Ao  i lliure.


Sort que la roca és molt bona en el tram més vertical i que l'equipament és molt generós. 


Són les 11 del matí quant sortim de la via. Tota la via a l'ombra amb molt bona temperatura. Ha estat genial. Ara només ens queda una baixadeta tranquil·la fins el cotxe. 


Altra cop al Refugi de Lizara, ara a ple sol. 

Aproximació: des del refugi de Lizara agafarem direcció al collado del Bozo pel GR, primer creuarem el Pla de Lizara, després pujarem un mica fins a la cabana de pastors. Fins aquí hem pujat per una pista. Ara, seguirem per un camí més estret però molt bo i anirem guanyant alçada fins a 1.830 metres que ja estarem davant de la via. Ho agafarem per la dreta i així només tindrem tartera els darrers metres. 1h. 10/20 minuts. 

La via: itinerari molt curiós, bonic, diferent, divertit i a l'ombra fins a mig matí.  Està completament equipat en bolts de 8mm, i les reunions estan equipades per rapelar.  Tenim una tirada inicial de diedre/canal, 5 tirades de placa, un canvi de reunió amb una corda fixa, i un darrer llarg força explosiu si ho comparem amb la resta. Molt recomanable.

1ª Tirada: 35 metres. III +, 4 assegurances.  Llarg comú amb la via veïna Estratos. Pujarem per una especie de canal amb algun pas de diedre. 

2ª Tirada: 30 metres. IV+, 9 assegurances. Pugem per una plaques curtes fins sota d'un ressalt. Un cop superat entrarem en una placa lliça fins a la reunió. Aquí farem el primer tast de la placa.

3ª Tirada: 30 metres. IV, 6 assegurances. Una placa tallada per una franja herbosa, hi ha petites rebaves per les mans. 

4ª Tirada: 30 metres IV, 6 assegurances. Segueix la mateixa tònica que l'anterior. 

5ª Tirada: 35 metres IV+, 8 assegurances. La gran placa, on a l'inici trobarem foradets pels dits que ens facilitaran la cosa. El tram més fi el trobarem abans d'arribar a la reunió. 

6ª Tirada: 25 metres. IV - , 3 assegurances. Placa més tombada i amb més presses que les anteriors, es puja be.

7ª Tirada: 10 metres. I. corda fixa. Aquí farem un canvi de reunió per situar-nos sota el ressalt de sortida.

8ª Tirada: 15 metres. Ae (1 pas) Ao, V. III.  El darrer tram fa una franja desplomada. Per sortir, la via busca la part més vulnerable.  Tot i així haurem de fer una bona tibada.  Superem el primer pas més desplomat amb un estrep o un peu en una baga i després ja podrem sortir en Ao gràcies a les bones preses de peu i de mans que hi trobarem. Un  cop superat el tram vertical entrarem en un tram on cal controlar la roca i anar a buscar la reunió un xic a la nostra dreta.

Descens: Anirem a la dreta seguint unes sagetes vermelles i uns pedrons que ens anirà portant al collado del Bozo i després seguirem el GR fins el Refugi. 1h 15/30 minuts fins el refugi.

Material: 10 cintes , 1 estrep, i R. Material flotant totalment innecessari.

Equipada per: Julio Benedé i Luis Royo.  6/2010.


 Apa a escalar que el món s'acaba!!