Via Arnau Oleguer - Solana de Queralt - Berguedà. 27/02/2025

A l'any 2017 varem fer aquesta via i després encara vàrem fer la via Queraltina i així ens va sortir una bona combinació i uns quants metres d'escalar. Avui, ens centrem amb la Via Arnau Oleguer, doncs el temps no convida per gaire més. 

Us deixem la nostra ressenya

Aquesta via té una escalada força curiosa, on tant podrem estar escalant amb calcari, com de cop i volta passar a escalar un tros amb conglomerat i tornar al calcari, tot en un mateix llarg.  L'equipament a base de pitons, parabolts i algun pont de roca que ens assegurarà molt bé els passos més difícils, per aquest motiu també anirà bé portar alguns friends.  Cal anar en compte, doncs és fàcil passar-se alguna assegurança que ha quedat un pel amagada per la herba. 

Entrant a la primera reunió, després de fer un primer llarg força difícil. 

Començant el segon llarg que resulta ser ben curtet. 

La primera reunió.

Entrant al segona reunió. 

Un lloc bonic i tots ens hi fem una foto. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Després del ràpel de 25 metres i de caminar uns metres més, comencem la segona part de la via. Aquí notarem un canvi amb la roca, ja que és força més adherent.  

El sisé llarg donem la volta a una petita agulla on hi trobarem alguns passos força curiosos. (Fotografia Arseni Lago).

En ple flanqueig on haurem d'anar en compte d'anar per sota de les assegurances. 

En el darrer llarg, on farem un flanqueig ascendent ben llarg. 

L'Arseni i l'Ita en el darrer llarg (Fotografia Ferran de la Roda)

Malgrat que el dia ha estat força fred encara hem pogut repetir aquesta via que està prou bé.

Aproximació: situats encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va en direcció al Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins a l'inici d'una tartera, on un pedró ens indicarà que hem de començar a pujar fins a peu de via. 

La via: itinerari de 7 llargs, partit en dues parts ben diferenciades. Els llargs són bonics i amb passos força curiosos. L'equipament a base de pitons casolants, parabolts i algun pont de roca ens donaran la tranquil·litat per fer aquesta via. La seva orientació sud la fa ideal per l'hivern.  Si teniu més ganes d'escalar podreu continuar amb la via Queraltina i us quedarà un dia ben complert.  Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V+, V+, IV+.  Per arribar a l'inici del primer llarg, haurem de pujar un tros per una corda fixa. Després anirem un xic a la dreta fins sota d'un ressalt. Un cop superat, anirem a buscar un tram en roca conglomerada al costat d'un gran llastra. Ens situarem a sobre de la llastra i seguirem per una fissura fins una alzina, on haurem de anar a la dreta per arribar a la reunió.

2on. Llarg: 15 metres. IV*, V+. Sortirem per la dreta i pujarem vertical per una placa que al final entrarem a la reunió amb un curt flanqueig a la dreta.

3er. Llarg: 45 metres. V+, IV+, IV, III.  Per sortir de la reunió ens anirà bé un Camelot del # 3 que situarem a la nostra esquerra. Després uns metres rectes i iniciareu un flanqueig a l'esquerra, (atenció a no seguir recte per un pont de roca amb una baga abandonada) després per terreny més fàcil anirem fins a la reunió.

4art. Llarg: 40 metres. II/III.  Pujarem amb una grimpada fàcil fins que trobarem una corda fixa que ens portarà a la reunió i a l'inici del ràpel. 

5è. Llarg: 35 metres, IV+, V- . Després del ràpel marxarem a la dreta pel mig del bosc fins a trobar l'inici del 5è llarg.  Pujarem per una placa molt agradable d'escalar. Roca adherent i passos bonics.

6è. Llarg: 15 metres. V+.  Sortim per la dreta per volta una petita agulla. Ens trobarem amb un flanqueig assegurat amb 2 parabolts on haurem d'anar sempre per sota dels mateixos. Passos curiosos.

7è. Llarg: 40 metres. V, IV+.  Sortirem per l'esquerra i anirem fent un bon flanqueig fins que veurem que ja podem pujar vertical per un esperó. Reunió un cop superades les dificultats amb 1 parabolt amb anella. 

Descens: des de la reunió, on haurem plegat tot el material, farem una grimpada fàcil i després anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens pujarà al camí que volta al Santuari de Queralt. Tot seguit baixarem fins a l'aparcament del santuari on veurem que surt un camí que ens portarà al lloc on hem deixat el cotxe.  20 minuts.

Material: 12 cintes exprés, alguns friends, però penseu en portar el C #3, per la tercera tirada.

Oberta per: Jaume Cortina 2015. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Somni de Tardor - Cam Nou Barris - Collbató - Montserrat 25/02/2025

 Aquests dies que el temps no acompanya i que és força general, optem, per no quedar-nos a casa i fer alguna via a part baixa de Montserrat, que sempre si està un xic millor.

La nostra ressenya.

Encara que ja l'hem fet aquesta via, en tenim un bon record, així que no ens fa res repetir-la.

El primer llarg de seguida es posa ben vertical, però amb unes presses boníssimes. Fotografia Ferran de la Rosa.

En Ferran també busca la part més vertical i s'ho passa d'allò més bé. 

En el segon llarg ben contenta. De fet escalar no sé si escalarem massa, però riure si que riurem, és una conya constant. 

El tercer llarg és el més difícil i encara que ja l'havia fet, quan he arribat al pas de 6a ho he provat però no m'ha sortit. L'edat no perdona. 

Nom és veient-li la cara ja es veu que s'ho està passant molt bé. 

lluitant els darrers metres.

Foto cim. (Fotografia d'en Ferran de la Rosa).

Aproximació: Des del Carrer dels Graus, on aparcarem, pujarem per un tros cimentat fins arribar a una tanca que surt una pista en direcció a l'oest, hi ha un moment que sembla que vagis a entrar a un tancat d'una casa, però la pista segueix, arribarem en un pla i seguirem ara en baixada fins que trobarem un corriol a ma dreta que s'enfilarà fins a peu de via. 15 minuts.

La via: itinerari de 3 llargs curts, però amb molt bon equipament i una roca excepcional. El tercer llarg és el més difícil però també és molt bonic. Recomanable.

1er. llarg:  20 metres. IV. V+. V, . Pujarem per la dreta fins sobre d'un arbre, després anirem a l'esquerra on trobarem el primer parabolt, després seguirem fins el cim on trobarem una reunió.

2on. llarg: 20 metres, IV, III, IV.  Anirem a buscar el segon llarg de la via, anant a la placa que tenim el davant, primer superarem un petit ressalt i després seguirem per la placa més fàcil fins un segon ressalt que ens portarà a la reunió.  Aquí farem un canvi de reunió.

3er. llarg: 25 metre, V+, 6a (1 pas), V+.  es tracta de superar una placa molt vertical fins sota d'un ressalt on hi trobarem un pas de 6a, un cop superat seguirem per la placa fins a la reunió.

Descens: baixarem amb un ràpel de 25 metres, després desgrimparem fins a trobar una línia de dos ràpels de 25 metres que ens portaran al peu de via.

Material: 12 cintes exprés + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via David Jones - La Podrida - Regió d'Agulles - Montserrat - 23/02/2025

 A l'any 1978 amb el company Antoni Fonoll vàrem fer la via Aresta Brucs, i segons les anotacions hi vàrem trobar una dificultat de Vè d'època i feien falta algun pitó. 

Avui quan hem fet la via David Jones, hem vist que des de la mitat de la segona tirada coincideix amb la via Aresta Brucs d'en Joan Cerdà i Jordi Riera. És veritat que aquesta variant va un xic més a l'esquerra una bona part de la via, però al meu entendre, penso que li fa molt mal a una via històrica de Montserrat.

Podem dir que no coincideix, quan passa a un metre de l'altre via?? Algú voldrà fer la Via Cerdà tenint aquesta equipada amb parabolts?. A voltes no sé si progressem o anem enrere com els crancs. Els que heu fet les dues vies en tindreu la vostra opinió.

La nostra ressenya.

Avui ha plogut tota la nit, i tot està molt moll. Els primers metres, per evitar la part molla, entrem per l'esquerra fins el primer parabolt i després ja anem seguin la via sense més problemes.

En Xavi i la Ita en el primer llarg.

El segon llarg és força finet. 

Especialment el segon ressalt que costa una mica posar-se sobre un gran còdol.  Mentre vaig pujant em faig creus de com pujàvem per aquí amb cletes i amb una assegurança a la quinta forca. 

Sort que al final ens surt una mica el sol, doncs a mida que anem pujant el vent fred es va fent notar.

Des d'aquí comptem unes quantes cordades a la Miranda de les Boïgues. 

Des del cim podem veure a en Jordi Rosillo i en Josep Estruc sortint de la via Ot el bruixot de la Filigrana. Des d'aquí es veuen molt bé. 

Foto cim. 

Aproximació: des del refugi seguirem la canal de les Bessones fins arribar al coll amb l'agulla de l'Arbret, ara només haurem de baixar en direcció nord i arribarem a peu de via. 

La via: si ignorem la proximitat / coincidència amb l'aresta Brucs la via és força interessant, la roca és bona i els passos bonics. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. III, IV-, 3 parabolts.  La via comença al final de l'aresta, però els primers metres els trobarem plens de molsa i verdet. Si ha plogut fa poc ho trobareu ben humit o moll. Nosaltres vàrem entrar a l'alçada del primer parabolt per la dreta amb un flanqueig molt fàcil i després vàrem anar seguint l'aresta fàcil fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV, V, IV, V+, V, IV.  5 parabolts.  Sortim verticals i abans d'arribar al primer parabolt podrem posar un alien groc, després la cosa es posa dreta i amb presses petites durant uns metres, després seguirem fins sota d'un ressalt on hi ha un gran còdol. Aquí hi trobarem una pas força difícil per posar-nos sobre aquest còdol, unes metres més difícils i entrarem en un tram més tombat i fàcil fins a la reunió. Reunió amb un parabolt i un espit que podreu reforçar amb un Camalot del 0,75.

3er. llarg:  20 metres. III. Escalada fàcil fins el cim. 

Descens: en ràpel per la vessant est. 20 metres. 

Material: 6 cintes exprés i un alien groc.

Oberta per: Xavier Primo i Daniel Espinar. 7/10/2006

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via: L'Avi Trepador i el Balcó de la Codolosa - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat. 20/02/2025

 Ens trobem a Can Massana amb el Ferran i l'Arseni i amb nosaltres bé en Pau. Hi ha una boira pixanera que ens va dubtar si seguir amunt. Ens estem una estona mirant que podíem fer, i al final recordem que quan hem passat per Collbató en vist que en les parets baixes, no hi havia tanta boira i estaven seques. No hi donem voltes i reculem en direcció a Collbato.

Arribats al peu de la Paret de la Codolosa, en Ferran i l'Arseni es posen a la via El Clau de Sant Felix i nosaltres amb en Pau ens posem a l'Avi Trepador.

En Pau no havia fet la via i tampoc havia sortit pel Balcó de la Codoloda així que ja tenim una bona excusa per repetir-les. 

La nostra ressenya, 

En Pau es fa el primer llarg en un tres i no res. 

Aquesta via s'ha repetit tant que ja hi ha algun tram que cal vigilar doncs està una mica pòlid.   Especialment els primer metres del segon llarg. 

Aquesta via té un recorregut molt ben trobat i amb una roca molt bona. 

En Pau s'ha parat per fer una foto a la Ita en el segon llarg. 

Iniciant el tercer llarg. 

En Pau ben content sortint del tercer llarg.

Caminem una mica fins l'inici del Balcó de la Codolosa i en Pau fa el primer llarg. 

Fa una mica de fred i es nota en els dits. 

Assegurant atentament els passos complicats del segon llarg. 

La tema es posa dret i hem de fer un parell de passos d'Ao. 

Hem salvat el matí i per celebrar-ho ens fem una foto al cim ben contents. Segur que ho repetirem. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la via.  10 minuts.  La via comença a la dreta de tot. 

Les Vies: l'Avi Trepador és de les primeres vies que es varen obrir a la paret i té una lògica aclaparadora. Passos bonics i molt ben trobats. El Balcó de la Codolosa, és una via que ens pot servir per complimentar qualsevol de les altres vies, i així fer uns metres més. Molt recomanable. 

1ª Tirada: 30 mestres, IV/IV+, V. Algun alien útil.  Sortim verticals a cercar la primera assegurança que està a uns 10 metres de terra, després anem pujant vertical fins arribar a la reunió. Hi ha algun pas que comença a patinar per el nombre de repeticions.

2ª Tirada. 25 metres, Vè. IV.   Sortim per la dreta de la reunió i ràpidament trobarem la primera assegurança, després seguirem recta fins una fissura, sota d'una llastra, que trobarem 2 pitons seguits. Un cop sota la llastra sortirem per l'esquerra. Tot seguit anirem verticals fins a que trobarem un pont de roca a equipar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. IV+, Vè.  Sortim per la dreta amb passos verticals però amb molt bona pressa per superar el primer ressalt. Després seguirem verticals fins que ens trobarem un tram més dret que superarem per l'esquerra de les assegurances. Un tram senzill i un darrer ressalt força difícil que ens portarà per terreny més fàcil fins a la reunió.

Per anar al Balco de la Codolosa, anirem pujant uns 60 metres fins sota d'una placa molt marcada.

1ª Tirada: 35 metres. V, IV. Sortirem pel bell mig de la placa per agafar la primera assegurança, després superem un tram més dret i per terreny més senzill, però amb molt bona roca fins arribar en un replà. D'aquí pujarem per terreny més fàcil fins a la reunió.

2ª Tirada: 15 metres V, A0 o A1 (1 o 2 passos) Vè. Des de la reunió pujarem verticals per un tram que cal tenir cura amb la roca, després farem Ao en les 2 primeres assegurances, o ens ajudarem amb un estrep o baga per posar el peu, per seguir amb passos drets però amb bona roca, fins que la placa es tomba que trobarem la reunió. 

Descens: de l'Avi Trepador podem baixar caminant anant a buscat el camí a l'esquerra. També podem baixar en ràpel per la mateixa via.

Del Balcó de Bacó de la Codolosa, podem baixar a peu pel camí que hi ha darrera de la reunió, senyalat amb pintura groga i blanca. 

Apa a escalar que el món s'acaba!

Via Final Fantasy - Peña Rueba - 17/02/2025

 Després de la Peña Predicadera i El Mallo Colorao - Riglos volíem fer una via a Peña Rueba, en concret ens feia gràcia la Via La Mirada de Mayte, però quan arribem a peu de via hi trobem una altra cordada. Ja és mala sort, dues cordades en tot el sector i coincidim en la via.  Ràpidament posem en marxa el plan B, i ens anem a la Final Fantasy. No les teníem totes, doncs el dijous havia plogut força i ens feia por que estés una mica molla, especialment les primeres tirades que pugen per un diedre que baixa d'una gran canal. 

Aquí ens acompanya la sort i ho veiem tot completament sec. Així que aviat estem començant el primer llarg. 

La nostra ressenya, esperem que us vagi molt bé. 

La via va pel diedre que puja al costat dret de la Via Edu Roche, de fet segueix una línia de ràpels que va bé per baixar del Mallo de la Mora si et vols estalviar la ferrada.

Només començar ens adonem que la roca està molt polida per l'aigua i que hi ha un equipament superior al que estem acostumats. En principi ens pensem que és per quan estan mullats els primers llargs, però després ens adonem que serà la tònica de tota la via.  

La roca polida em genera certa desconfiança així que vaig en compte. 

Quan li toca a la Ita en confirma que té les mateixes sensacions que jo.

Els primers metres del segon llarg segueix pel diedre amb passos molt bonics, després entre en una zona de grades molt més fàcil que ens portarà fins a sota d'un muret. 

En la zona de grades. 

El muret és curt però obliga a tibar una mica. Hi trobarem alguna pressa sicada. 

Els primers llargs no ens tocava el sol i ara és molt benvingut.  

Després de pujar la canal de 60 metres ens situem altra cop a la vertical de la canal. El cinquè llarg és ben bonic, però algun tros ens tornem a trobar les presses allisades per l'aigua.  

Trobarem algun ressalt on haurem de tibar una mica. 

El sisè llarg va per l'esquerra per terreny agraït d'escalar fins que haurem de superar un petit ressalt on hi ha la dificultat d'aquest llarg.  

Un cop superat la part més vertical del 6è llarg. 

Després d'un canvi de reunió ens situem sota d'un tram vertical amb molt bona pressa i amb una escalada plaent. 

Tram un xic més dret del 8è. llarg, després entrarem en un tram més senzill que ens portarà a la reunió. 

El 9è llarg és la tirada estrella, vertical i amb molt bona pressa. 

Arribant a la novena reunió després de gaudir d'aquest llarg, que si té un però és que és massa curt. 

Ara ja només ens queden un parell de llargs fàcils fins el cim. 

Ja ho tenim això. 

Contents i satisfets amb Riglos al fons ens fem aquesta selfie de record.

Abans de començar a baixar per la ferrada ens parem a gaudir d'aquesta preciosa vista sobre Riglos.

Aproximació: venint d'Osca i quasi al final del poble de Morillo de Gallego, surt una carretera que porta al poble, a la primera trenca agafarem la de la dreta i arribats a dalt veurem un pàrquing a la dreta. Tot seguit surt una pista de terra també a la dreta que seguirem fins arribar al pàrquing al costat d'una gran bassa.

Des d'aquí seguirem a peu per la pista fins a trobar un corriol (Fita) a la dreta, que el seguirem tot guanyant alçada fins arribar a sota el Mallo La Calva , després anirem per sota fins arribar sota de la nostra via, nom al peu, el diedre es veu molt bé des de sota. Just a la dreta de la via Edu Roche. No ens podem equivocar.  30 minuts des de l'aparcament.

La Via: itinerari d'onze llargs excessivament equipats, però on hi trobarem passos molt bonics i en el conjunt gaudirem d'una escalada plaent i llarga. Ideal per fer metres. Recomanable.

1er. Llarg: 25 metres.  V+.  Superem un ressalt i anem a cercar una fissura que hi ha a la nostra dreta que seguirem fins a la reunió.

2on. Llarg:  35 metres. V, IV, III. Seguirem uns metres per la fissura i després entrarem en una zona més fàcil de grades. La reunió està sota d'un mur.

3er. Llarg: 25 metres. 6a. Mur vertical que va de dreta a esquerra, els passos difícils són en el primers metres, després per terreny menys difícil fins a la reunió.

4art. Llarg: 60 metres. I/II. Seguirem la canal fins que veurem a ma esquerra la reunió.

5è. Llarg:  25 metres. 6a.  Pugem  verticals anant a buscar la part més vulnerable d'aquest mur. 

6è. Llarg: 35 metres. IV. 6a. Pugem per l'esquerra de la canal per anar a buscar un ressalt que ens portarà a la dreta. Reunió un cop superat. Després farem un canvi de reunió seguint recta.

7è. Llarg:  30 metres. V, V+. Pugem verticals amb una escalada plaent fins un punt que haurem d'anar a l'esquerra, el pas difícil està abans d'entrar a la reunió.

8è. Llarg: 35 metres. IV-, III.  Anem a buscar un tram més dret a l'esquerra de la reunió i després seguirem en escalada fàcil fins a la reunió. La reunió amb un parabolt i un arbre.

9è. Llarg: 25 metres. V+/6a. Mur vertical i bonic  amb roca excel·lent.

10è. Llarg: 25 metres. IV.  Fàcil amb algun petit ressalt.

11è. Llarg: 30 metres.  Tirada tombada fins una alzina on farem reunió.

Descens: anirem en direcció est fins que trobarem la ferrada que seguirem de baixada. 60 minuts fins a l'aparcament.

Material:  18 cintes exprés + R. Ens menys podeu passar doncs no cal xapar-les totes.

Dificultat: 6a . Obligat V.

Oberta per : Sueño Vertical.  3/2021

Apa  a escalar que el món s'acaba!!