Montserrat - Gorro Frigi - Via de l'Adrià - 28-05-2012

Després d'uns dies d'inactivitat per raons familiars, avui sortim a Montserrat, ens feia gracia repetir la via de l'Adrià, ja que quan la vàrem fer, feia molt vent i no la vàrem poder gaudir. A peu de via ens hem trobat una altra cordada que també anava a la mateixa via. 

Aquesta via està re-equipada amb parabolts, però no en tots els llocs s'ha respectat la mateixa ubicació. Tot i així, la via té un equipament generós.  

La ressenya només indica el grau màxim de cada tirada. No tindreu problemes per seguir-la, ja que com us deia, l'equipament és generós. 

El primer llarg, no és massa vertical, però té algun passet que li dona color.

 Arribant a la primera reunió.

 El segon llarg, és molt generós amb pressa, segueix el vertical de la reunió i tenint com orientació el sostre que haurem de superar per la dreta en el següent llarg. En el nostre cas, hem empalmat el segon i el tercer. Només es pot fer amb cordes de 60 i si portes 14 bagues exprés. Resulta interessant fer-ho.
Podeu veure a l'Ita entrant a la tercera reunió.

 Assegurant amb atenció al 4art llarg. 

Quan sortim de la tercera reunió, hi ha un tros un xic vertical, però amb unes presses impressionants.

 Després, passats uns 10 metres ja es tomba. 

 L'Ita en la quarta reunió.

 El darrer llarg pots fer-lo per qualsevol de les vies que arriben a dalt. 

Un cop més ens hem fet la fotografia de rigor al cim.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!

Roca dels Arcs - Paret de Zaratrustra - Txubascos Baskos - 13-05-2012

Pels escaladors Roca d'Arcs és un lloc on sempre ens ha agradat a escalar, des de del primer cop que hi vàrem anar, quan només hi havia les vies Tàrrega, Lleida i la del Quatre, totes elles recentment obertes, i vàrem tenir el goig d'escalar la via Tàrrega sense cap més cordada a la paret, any rere any, hi hem tornat, així, hem anat fent un munt de vies, i algunes, les més maques les hem repetit en més d'una ocasió. 

Avui hem anat a la Paret de Zaratrustra a fer la Txubascos Bascos, una via que havíem repetir amb els nostres fills, l'Olga i l'Oriol, quan tenien 7 i 11 anys, fa uns 18 anys de tot plegat. La via feia 3 o 4 anys que l'havien obert. 

Avui hi hem tornat, tots dos hem tingut un record molt bo d'aquella ascensió, sense parlar-nos fins que hem acabat la via, ens hem donat que a mida que anàvem pujant ens passaven les imatges d'aquell dia. 

El primer llarg comença amb una diagonal a la esquerra fins arribar en un relleix, després ve un tros vertical (V+) fins arribar a la reunió. Ara la roca està gastada de tantes cordades que hi han passat, i cal anar en compte. 

L'Ita entrant a la primera reunió. Avui el dia no acompanyava, just quan estàvem fent aquest llarg ha començat a ploure, després ve aquells moments que cal decidir; si baixar ara que amb un ràpel som baix o seguir. Al final decidim seguir. Així que he començat el segon llarg amb unes gotes d'aigua que hem feien companyia.

El segon llarg surt de la reunió vertical per anar tirant en diagonal a l'esquerra, primer més fàcil i desprès una mica més dret fins arribar a la reunió.

Com que ha parat de ploure l'Ita s'ha decidit a fer el 3er llarg, primer vertical i amb molt bona roca, i després, quan ja veus la reunió, perd verticalitat.

Arribant a la tercera reunió.

 El quart llarg, cal superar un mur vertical d'uns 15 metres, primer es deixa fer sense problemes, però abans d'entrar a la reunió hi ha un pas força "tonto"  V+, m'ho he tingut que mirar una mica, però al final s'ha deixat.

L'Ita pujant el 4art llarg.

 Des de la quarta reunió es pot baixar en ràpel, però nosaltres preferim baixar caminant. Per sortir de la via cal fer un tros on la roca és una mica trencada. Desprès com a premi tens la vista impressionant de la Roca d'Arcs.

La via ens ha agradat un cop més, segurament que els records també hi han tingut a veure. És una via ideal pels matins quan fa calor, ja que està a la ombra. Està equipada amb spits, i algun parabolt. 

Apa fins a la propera!!!

Sant LLorenç del Munt - La Castellassa de Can Torras - 06-05-2012

La Castellassa de Can Torras, per mi, és l'agulla més esvelta de tot Sant LLorenç del Munt. Des de qualsevol lloc que la miris et deixarà impressionat. Construïda sobre un enorme pedestal, i separada del cingles que l'envoltant, no pot deixar indiferent a qualsevol escalador. 

Avui he quedat amb el Xavi per anar-la a escalar, ell no hi havia estat mai, si que l'havia vist, però sempre des de la llunyania. Quan ens hi hem acostat pel Mal Pas de la Castellassa, i hem tingut la primera visió, ja li ha agradat. Aquesta mateixa sensació he tingut jo, després de molts anys d'haver-la fet. He tornat a tenir unes ganes enormes d'acaronar les seves presses amb les meves mans, de sentir aquella sensació, agradable, plaent, que et dona quan conquereixes aquesta agulla. 

 Quan vens del sud, i la veus de perfil, ja t'enamora, tens ganes d'arribar per poder-la escalar.

Vista des de l'est, i amb l'ombra instal·lada a la cara nord. 

 Finalment ens decidim pujar per una fissura que hi ha just a la cara sud, hem equipat amb els aliens i algun friend  per poder superar aquest tros vertical.

Un cop superada la fissura, i amb una mica més de lliure fàcil arribem en un replà, just a on surt la normal. Aquí hem fet la primera reunió. Després he seguit jo, per tota l'aresta fins a dalt  de la Gepa. Només he trobat un tram difícil en els darrers metres, però actualment està equipat en dos parabolts. 

El Bolet de les Castellasses, certament reclama que algú el pugi. 

 Un cop arribats a d'alt de la Gepa, primera agulla de l'ascensió, hem baixat desgrimpant per la cara nord, una arrel impressionant ens facilita la maniobra. Val la pena intentar esbrinar quin és l'arbre que l'alimenta. Sembla una alzina que hi ha a baix  a l'esquerra, però no té massa sentit que una arrel vagi de dalt a baix, un altre dia amb més temps ho haurem d'intentar esbrinar. És una de les curiositats de La Castellassa.

Després hem pujat a La Cabreta i hem baixat al collet, per fer els darrers passos per roca ferma, que ens portaran al cim de La Torre, cim més important d'aquesta agulla. 

En Xavi muntant la reunió en el cim.

 Ja hi som, hem arribat un cop més al Cim de la Castellassa, impressionen els grans blocs trencats que configurem el cim.

Sembla que capa Pirineu està plovent, aquí, a voltes, sembla que vulgui començar, el vent és humit i el sol, cada cop està més amagat. Preparem els ràpels. 

En Xavi, sobre La Cabreta quan fem la baixada.

Aquesta és d'aquelles ascensions que t'omplen, no sé el perquè, possiblement sigui pel fet d'aconseguir una agulla tan esvelta, o pels records que tinc d'altres ascensions, potser per tot plegat... 

Podeu trobar informació actualitzada de les vies, i de com arribar-hi en el llibre de l'Òscar Masó i Garcia; Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants. 

Montserrat - Pedra d'Esparreguera - Via Queralt - Ona - 05-05-2012

Només teníem unes hores per escalar, així que hem escollit anar al Monestir, havia llegit que era una via ideal per fer a les tardes o en un matí que disposes de poc temps. La ressenya pintava bé, una xic difícil, però cal anar tibant per recuperar la forma. 

El primer llarg, comença força difícil, ja veig que haure d'anar A0, encara en manca una mica per provar-ho. Després de l'A0, venen uns passos molt drets i bonics, fins sota una panxeta que hi ha una llastra molt fina, que et condiciona, fem un A0 més i fins a la reunió sense problemes. La primera reunió està instal·lada en un arbre, resulta una mica incomoda quan està tot moll. Si la reforcem amb els aliens groc i vermell queda una reunió molt bona i més còmoda.  

La ressenya l'hem tret del bloc thepuretasclimb. Està molt ben feta i per mi ben graduada. 

Els primers passos de la primera tirada. Roca molt bona. 

El segon llarg comença amb uns passos difícils, tens dubtes si anar al diedre o pujar per la placa, primer vaig per la placa i després faig un pas pel diedre per seguir per la placa, després ve un tros brut per continuar amb una bona placa. Per entrar a la reunió cal tenir cura amb les pedres. 

 El llibre de registre de la primera reunió. Volíem escriure, però ho hem deixat per la baixada i desprès no hi hem pensat. 

L'Ita entrant a la segona reunió. 

El tercer llarg, té una entrada un xic difícil, per seguir després per un terreny amb molt bona roca i un equipament que et fa pensar, i això li donar un atractiu superior al llarg.

 L'Ita arribant a la darrera reunió. 

Ja només ens queden tres ràpels i cap a casa. Cal tenir cura amb una llastra que hi ha en el primer ràpel, que és força gran i podria caure. Si es va en compte no es toca.

Via bonica, disfrutona, però que queda en mig de dos esperons tan marcats que no destaca.
Algun parabolt surt un xic més del compte, però són de 9mm. En alguns blogs he llegit comentaris sobre la distancia de les assegurances, penso que estan molt ben posades.
Quan ha plogut molt, les entrades a les reunions estan molt relliscoses i cada cop en queden els gats de pena.
Felicitats pels obridors!!!

Montserrat - Miranda de Can Jorba - Via: Entre Línies - 01-05-2012

Feia dies que tenia la ressenya copiada, des de la seva primera publicació, la repetició de la via per en Joan Asín i en Joan Baraldes aquest més passat, m'ho ha fet recordar. Ahir vàrem quedar amb el Xavier per anar-la a fer.

Per mi, La Masia de Can Jorba té un atractiu especial, no se perquè, però m'agrada veure-la. No m'agradaria que amb el temps es perdés. 

Aquest petit rebost al costat del camí que ens porta a la via, també té el seu encant. Val la pena donar-li una ullada, no puc passar pel seu costat sense admirar-lo.

Des del mateix aparcament ja podem veure els esperons de la Miranda de Can Jorba. Seguirem el camí que ens porta al Joc de l'Oca, però un xic abans, ja veurem on comença la via, hi ha un petit padró que ho indica.

El primer llarg és el més bonic de la via, està ben equipat, la roca és molt bona, tot plegat et fa gaudir d'aquesta tirada.

La pluja d'aquests dies, per cert, tan necessària, ens ha fet una mala passada, ja que el diedre del segon llarg està totalment moll, fet que ens obliga a passar per la placa, una mica més amunt hi ha uns replans que estan ben mullats, després hi ha una placa molt bonica, però a la meitat ens torna a sortir l'aigua, fet que m'obliga a passar per la dreta i deixar un pitó sense passar la corda. Aquesta segona part d'aquest llarg és molt més bonic. Ben segur que estem condicionats per l'aigua. 

Ara ja ens toca el sol, i certament estem millor, no feia fred, però el sol dona vida.

 L'Ita arribant a la segona reunió. Es fa difícil fer bones fotografies, ja que totes les tirades van molt rectes i això ho dificulta, però si que n'hem fet per tenir un bon record.

El tercer llarg més fàcil i també mes curt, però amb les assegurances justes que t'obliga a fer anar el cap, això m'agrada.

Des de la reunió puc veure aquesta flor retallada amb l'ombra de les parets del davant, no m'ho puc deixar perdre.

En Xavier comença el quart llarg, inicialment i posen III+, i després Vé, per nosaltres pensem que és mes IV i després IV+, però això dels graus, cada cop penso que és més personal. 

Just al costat de la reunió, podem descobrir aquesta flor, l'orella d'os, ens la trobarem sempre en lloc obacs. 

 El darrer llarg la roca és immillorable, plaent, i sense donar-nos compte arribem al cim de la Miranda de Can Jorba. Hi ha una savina per fer la reunió.
Per baixar, desgrimpeu directes i veureu un ràpel amb tres anelles. Aconsellable que el darrer passi la corda per la baga de la savina, ja que queda molt penjat. D'aquí, ens caldrà fer 3 ràpels per la via Escabroni Escapullini

 L'Ita iniciant el primer ràpel. 

Ja som baix, recollim i capa casa. Ens ha quedat un bon regust de la via, possiblement no és la més bonica, però un cop has fet les altres, val la pena fer aquesta. Ben segur que us agradarà.

Primera ascensió: Joan Asín i Antoni Gómez el 22-06-2011.

La ressenya la trobareu al blog del Joan Asín: http://joanasin.blogspot.com.es/2012/04/montserrat-miranda-de-can-jorba-via.html

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!