Una vista des de l'inici del camí al camp 1.
L'Ararat per molts és conegut per l'historia de l'Arca de Noè, per els habitants de l'Anatòlia (Est de Turquia) el coneixen com Agry Dagy que vol dir la muntanya del dolor.
Es tracta d'un volcà de 5.137 metres que sobresurt en una gran plana. Des de molt abans d'arribar a la ciutat de Dogubayazit ja el podrem veure, i ens cridarà l'atenció la seva gelera que en volta els darrers metres del cim. A voltes també hi veurem el seu casquet de boira que envolta el cim.
Per els muntanyencs és un cim que atrau per la seva alçada i la seva facilitat d'accés. La seva situació geogràfica, frontera entre Iran i Armènia, també hi aporta el seu gra de sorra en l'atractiu de fer un viatge d'aquest tipus.
El seu casquet que sovint envolta el seu cim.
Després de 24 d'hores de viatge, entre avió i cotxe arribem a Dogubayazit, una ciutat força militaritzada per la seva proximitat a la frontera amb Iran.
Així que, el dia 16 d'Agost sortim una colla molt il·lusionats per fer el cim d'aquest volcà. Deixem la ciutat de Dogubayazit en un micro-bus que ens portarà amb molt poca estona al poblet d'Eli-Village, que passarem i aproximadament pararem a 2.200 metres, on començarem a caminar en direcció al camp 1.
Punt de parada dels microbusos i de carrega als cavalls per començar a caminar.
En un moment coincidim amb altres grups. L'hora d'inici és per tots la mateixa.
Poc a poc van sortint els cavalls que ens portaran la part més passada del nostre equipatge. Nosaltres anirem com uns senyors amb la motxilla per portar quatre coses personals.
Fem una foto a tot l'equip femení.
La pujada d'avui és d'uns mil metres, entre 2.200 metres i 3.200 metres, per un camí que no té fortes pujades i en unes 3 hores ens trobarem preparant les tendes del camp 1.
Al migdia la calor es fa notar i veiem uns remats al costat d'unes tendes nòmades que estan descansant.
Els cavalls van força carregats, però aquest fet no impedeix que vagin força ràpids.
De tant en tant anem fent petites parades per veure i menjar una mica.
Arribem al camp 1 a 3.200 metres, envoltat de petits prats limitats per les pedres volcàniques.
Cada grup té la seva tenda menjador i després unes tendes de 2 places per dormir. Les tendes menjador estan tota la temporada parades i les tendes petites es van parant en funció del nombre de persones.
Quan ens criden per fer un petit aperitiu ens quedem gratament sorpresos per la quantitat de coses que ens han preparat.
A la tarda ens fem unes fotos amb un grup de l'Iran.
Després d'una nit de vent, ens preparem per anar fins el Camp 2 a 4.200 metres, on hi estarem una estona i després baixarem altre cop al Camp 1. Aquest fet ens ajudarà a fer una bona aclimatació.
El camí al C 2, comença planer fins que és situa a la seva vertical, que anirem pujant per un camí molt ben fressat però força dret.
Tots ens trobem bé i anem pujant fent-la petar sobre diversos temes.
Ara ja si que estem al camí de terra i pedres, al fons a la dreta, podem veure les tendes del C1.
Tot el grup arribant al C2 a 4.200 metres.
Petites plataformes excavades entre les pedres, permeten instal.lar les tendes. Tot i així a la part alta no hi ha masses llocs.
Ara podem veure la piràmide del Petit Ararat de 3.896 metres.
Malgrat que l'ambient és d'alta de muntanya, hem de fer notar que aquest camp té un munt de brossa per tot arreu que el fa força desagradable. Ho hem parlat amb els guies locals, i ells diuen que ho baixen tot al C1 i que ho incineren. Segons ells però, són els Iranians que van per lliure i no baixen mai la brossa. Al ritme que porten, aviat serà un camp on molta gent no hi voldrà estar.
Després de passar una bona estona en el C2, baixem a ràpidament al C1, demà tornarem a pujar.
Durant la nit, ha fet una bona turmenta; vent molt fort, i força aigua, les temperatures han baixat una mica i en el cim, es veu una emblanquinada.
18/8/2019 avui tornem a pujar al C2, on dormirem unes hores i sortirem en direcció al cim. Es nota que estem aclimatats, doncs hem pujat en unes 2h. Tot l'equip està en plena forma. La previsió per demà és de bon temps, només una mica de vent, normal en aquesta muntanya que està sola, sense altres muntanyes que l'envoltin.
Una fita que ens marca el camí.
Avui anem més abrigats, es nota que a la nit hem tingut turmenta.
Petita parada per veure un xic d'aigua.
Per sota podem veure la glacera que està completament tapada per les pedres.
Just acabat d'arribar al C2.
Donat que la nit passada ha fet mal temps, els grups que havien dormit al C2 per fer el cim aquesta nit, no han pogut sortir. Finalment sembla que ho han fet a les 8 del matí i encara no han tornat, per aquest motiu, nosaltres no tenim llocs per posar les tendes. Podríem posar-les més avall però no aniria bé per la logística de l'hora dels menjars.
En Ramon i la María al final han pogut posar la seva tenda i nosaltres també. En el nostre cas, tenim un bloc que entra a la nostra tenda i ja m'ha costat més d'un cop de cap.
Tots els petits replanets estan plens de tendes. Demà serem una bona colla que anirem al cim.
Sopar d'hora i a dormir aviat que a l'una ens haurem de llevar.
Equipant-nos per sortir en direcció al cim, abans però haurem de fer una mica d'esmorzar.
Quan ens hem llevat a l'una de la matinada, hem vist que 2 o 3 grups ja estaven pujant. Les seves llums marcaven el camí.
Després d'esmorzar, sortim amb un pas lent però que al mateix temps és ràpid per la forta pujada que estem superant. Al cap d'una estona atrapem un grup i el passem, després un altre i també al passem. Finalment ens posem davant de tots gràcies el fort ritme que portem.
Una mica abans de que comenci a clarejar ens parem a posar els grampons, i ja podem veure un cert resplendor darrera el cim. Estem pujant per la cara oest i el sol surt per la vesant contraria.
Alguns pugen per l'aresta més al nord i altres directes al cim. L'espectacle de llums i colors fa els moments més bonics de l'ascensió.
El grup s'ha estirat una mica, però per mi és l'única manera de poder fer fotos.
En Ramon i la María van guanyant alçada, en poc més de 15 minuts ja estaran al cim.
La sortida del sol dona color al casquet de boira que hi ha sobre el cim.
Una pendent agradable i sense dificultats ens portarà al cim.
Seguim amb l´espectacle que ens ofereixen les llums del nou dia.
L'Ita retallada amb les llums del nou dia
La María en els darrers passos abans d'arribar al cim.
La piràmide del cim reflectida al fons de la vall.
Foto al cim plens de joia.
Tots ens anem fent fotos, aquest cop amb la Mònica.
En Ramón i l'Ita.
En Ramón i la María amb la seva bandera.
La Teresa, en Gonzalo, en Ramón i la María.
Nosaltres també volen sortir.
Tot l'equip !!
De baixada, ja ens hem tret els grampons. Encara al fons podem veure l'ombra del cim retallada a la vall.
Tot aquest tros, a la pujada, l'hem fet de nit, ara podem gaudir d'unes llums molt boniques.
Just ens comença a tocar el sol
En Ramón, la María i l'Ita van baixant per aquest camí molt fressat.
El vent ja no és tan fort i fa menys fred.
El C2 on pararem per menjar una mica, recollir les tendes i enfilarem d'una tirada fins a baix del tot,
En total haurem fet, 1000 metres de pujada i uns 3000 metres de baixada.
Ho hem encertat, avui ha estat el millor dia de tots els que hem passat en aquesta zona, fet que ens ha permès gaudir al màxim de l'ascensió.
Un petit dibuix per veure gràficament l'ascensió.
Com arribar-hi?: Des de Barcelona, volarem a Estambul, i des d'aquí a Van, amb una mica de sort ho podrem fer amb el dia. Nosaltres ens varen canviar els vols i farem fer Barcelona, Estambul, Ankara, Van, un munt d'hores tirats pels aeroports. Des de Van amb un microbus hem anat fins a Dogubayazit en unes 2h i mitja, per molt bona carretera.
1er dia: Dogubayazit fins per sobre el poble Eli Village en microbus, després una caminada de 3h fins el C1 a 3.200 m.
2on dia: del C1 al C2 i tornada al C1. de 3.200 m a 4.200 m i tornar a 3.200m , una forma molt bona d'aclimatació a l'alçada. Camí amb forta pujada però molt ben traçat. de 2h a 3h.
3er dia: de C1 al C2 on dormirem fins l'hora d'atacar el cim.
4art dia: de C2 al Cim a baix de tot. Del C2 al Cim de 3 a 4 hores. Primer per un terreny dret però amb molta pedra solta, després un xic millor fins arribar a la neu on ens calçarem el grampons fins el cim.
Després ja només ens queda una baixada de 3.000 metres que es fa força bé.
Material: Grampons, Pals d'esquí i roba d'abric; plomes, Goretex, bons guants. Les botes només ens les posarem del C2 al Cim i tornar al C2. Per l'efecte del vent les temperatures poden ser força baixes.
Per fer el Cim és obligatori anar amb guia local, que normalment ho prepara tota la logística.
També, hi ha diferents agències i guies del pais que el tenen en el seu programa i són ells els que contacten amb el guia local.
Un cim sense altra dificultat que l'alçada i la glacera final.
TURISME.
Quan hem arribat a Van de tornada, hem fet una mica de turisme. Hem visitat un lloc on hi ha una raça de gats protegida des del 1955, són de color blancs i alguns tenen els ulls de diferent color.
Després hem visitat el castell, que està en fase de reconstrucció i que té molt bones vistes sobre la ciutat.
L'entrada al recinte on hi ha els gats blancs.
Inici de la pujada al castell
Bones vistes sobre la ciutat i el llac.
L'Ita i la Teresa a l'entrada de la fortificació.
Punta que trobem punta que pugem,
Segona porta de la fortificació.
Poc a poc van reconstruint tota la muralla.
La torre més alta del Castell.
Tornem a casa amb un molt bon regust, hem conegut gent nova, hem fet nous amics, hem fet el cim i amb molt bon temps. Què més podem demanar??
Si necessiteu informació ens la podeu demanar que en molt de gust us la facilitarem.
