Montserrat - Collbató - Paret de la Codolosa - Via indignats - 21/11/2021

 La Codolosa sempre és un bon recurs per anar en aquells dies que la previsió meteorològica no és massa favorable o simplement tenim una mica de mandra. Al final és una mica com anar al gimnàs, ja que anem repetint sempre alguna que altra via.

La nostra ressenya.

Avui hem anat a repetir la Via Indignats, ja la vàrem fer a poc d'obrir-la i la vàrem repetir a finals del 2016, com ja fa un quants dies no ens fa res tornar-hi. 

Comencem per una especie de diedret per superar un petit ressalt. 

Després seguim vertical amb passos força bonics fins a la reunió. 

Entrant a la primera reunió.

Placa molt bonica del segon llarg.

Superant el tram més difícil però al mateix temps els més bonic

L'entrada a la 2ª reunió fàcil però bruta. 

Un cop superat el tram finet del tercer llarg, l'escalada esdevé més senzilla però conservant passos força verticals i bonics. 

En els darrers metres de la via. 

Foto cim, encara hem aprofitat el matí.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Frai Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença just en front d'on surt el camí.

La Via: Itinerari de 3 llargs força ben trobats, amb l'equipament just i necessari que sempre podrem reforçar amb alguna assegurança flotant. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres, IV, V, IV+. 4 parabolts.  Sortim verticals per superar un petit ressalt, després entrarem en una especie de canaleta on trobarem el primer parabolt. Després seguirem vertical fins sota un ressalt on trobarem el segon parabolt. Després seguirem per la placa amb passos bonics i verticals fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. V, V+, V, IV.  4 parabolts. Sortim per l'esquerra i enfilem una placa força fina, però amb una roca excel·lent fins arribar a una petita llastra, on podrem posar un alien groc, un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil anirem en tendència a la dreta fins a la reunió.

3er llatg: 25 metres. V+, IV, 6 parabolts.  Sortim verticals per una placa molt fina que haurem d'estudiar bé els passos, després vertical per un terreny més senzill fins a la reunió.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant anant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drecera que ens portarà a baix. 

1ª Ascensió: Joan Asín, Antonio Gómez, Jaume Galbán, i Joan Baraldes.

Material: 8 cintes exprés, i Joc d'Aliens.

Dificultat: V+, obligat Vè.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Vilanova de Meià - Roca Alta - Via A la deriva 18/11/2021

 Malgrat que els camps estàvem gebrats, i la boira baixa omplia les fondalades de les valls, nosaltres vàrem gaudir d'unes hores de sol radiant i una temperatura que semblava la primavera.

A l'extrem dret de la Roca Alta i entre les vies La Perdiu i Altres Límits, hi ha una petita per omplir els dies curts de l'hivern. 

Des de l'aparcament del cotxe podem veure la Roca Alta que s'alça ferma i retallada en el cel blau i net de l'hivern. 

Una bona pujadeta ens deixa al peu de via, i aquest cop deixem que els joves ens marquin el camí

Els primers passos els trobem bastant més difícils, que no obligats, que la tercera tirada que la marquen un xic més difícil. Tot i així, el Sergi s'ho ventila en un tres i no rés. 

Ara li toca a la Montse barallar-se amb els primers passos de la via. 

Aquest primer llarg és el més bonic de la via amb diferència. 

Entrada a la primera reunió. 

Un segon llarg força bonic i amb roca a controlar, però en el conjunt està prou bé. 

Buscant els passos més drets i amb millor roca

La tercera tirada és bonica, però queda desfigurada per la vegetació que hi ha a la dreta. 

El llarg és per disfrutar doncs els passos són bonics i com hem dit, més fàcils que l'entrada del primer llarg. 

L'equipament és suficient i no cal posar cap assegurança flotant. 

Foto darrera reunió al cim. 

De la quarta tirada no hem fet fotos per què des de la reunió no és veu. 

No pot faltar la foto al cim.

Una escalada bonica, en un dia preciós i  una excel·lent companyia. 

La nostra ressenya

Aproximació: des del poble de Vilanova de Meià seguirem per la carretera fins a trobar la trenca que va al poble de Rubies. Després passarem el desviament que va a l'ermita i seguirem una bona estona fins que passarem per dos masos, el segon el veurem abandonat, a uns 200 metres trobarem una pista que surt a la dreta. Senyal rosa. Seguirem per aquesta pista en direcció est fins arribar en un collet on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí seguirem un camí que guanya alçada fent ziga-zagues fins que estarem pràcticament sota del Diedre Farrey. Ara seguirem per la feixa fins que veurem un ressalt que a l'esquerra hi ha una canal, doncs la via comença a l'esquerra d'aquesta canal, els 3 primers parabolts i la savina visibles des del peu de via. 

La Via: interessant, amb un primer llarg molt bonic i la resta baixa una mica l'interès, tot i així val la pena anar-hi. 

1er. llarg: 30 metres. Ae, 1pas, Ao, 1 pas, V+, V. 4 parabolts.  Els primers metres els hem trobat molt difícils, especialment del primer al segon parabolt, després els passos són preciosos i queda un llarg per gaudir. 

2on llarg: 20 metres. V, IV+, 2 parabolts. Sortim de la reunió superant un ressalt i ja arribem al primer parabolt, després anirem una mica a la dreta per entrar en un diedre que seguirem fins a la reunió. Compte a la part final que hi ha algun bloc a controlar.

3er llarg: 30 metres. 6a, V+, 6a, V+, III. Sortim verticals fins el primer parabolt, desprès anirem en tendència a la dreta, amb passos difícils però que es deixen fer, fins que tornem a pujar per un tram amb llastres amb molt bona pressa fins que es tornar a posar un xic dret on tornarem a trobar algun pas difícil fins que perd verticalitat i entrem en un tram brut fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres. IV+,  V+,  3 pitons i 1 pont de roca. Des de la reunió anirem a l'esquerra a buscar un diedre amagat, pujarem per l'esquerra seguint els pitons i el pont de roca. Per arribar el pont de roca trobarem el pas més difícil de la tirada, després una tibadeta més i ja sortirem al cim. 

Descens:Nosaltres hem seguit pujant per la carena fins al cim, per baixar tot seguit al coll i després per un camí molt ben senyalat fins a trobar el de pujada. 

 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç de Montgai - La Paret de la Formiguera - Sud- Via Fase Uno - 16/11/2021

Amb l'intenció de fer una vieta i no mullar-nos anem a Sant Llorenç de Montgai. Hem estat de sort i hem fet la via i hem acabat just quan ha començat a ploure. Això si, no hem passat gens de calor. 

La nostra ressenya.

Per tal de caminar menys hem pujat per la via Bob Esponja 

Els primers metres són força verticals, però les presses són generoses i es deixa fer molt bé. 

Poc abans d'arribar a la reunió hi ha un pas que ens ha costat una mica. 

La reunió està equipada amb una fusta pels peus. Penjat i amb els peus a la fusta sembles un pollastre. 

En Servi arribant al pas difícil. 

L'Ita fent el segon llarg, que és vertical, bastant difícil i molt bonic. 

Un llarg que et deixa ben satisfet. 

Sortint de la via. 

En Sergi assegurant a la Montse just quan comença a ploure quatre gotes.  

Contents i satisfets ens fem una foto al cim.

Aproximació: des del pàrquing de la Formiguera anirem pujant pel corriol, passarem la trenca que puja a la via del tren, creurem el torrent i pujarem una mica. Aquí tenim dues opcions: a) pujant caminant i ho farem per un corriol que surt a l'esquerra (fita) i que ens portarà a peu de via. B) pujar per la via fàcil que ens trobarem uns 10 metres després de la trenca anterior. Tres llargs de III que es podem fer amb dos. Al final de la via anirem a buscar un corriol amb l'ajuda d'unes cadenes, després pujarem arran de la paret fins al peu de la via. 

La Via: itinerari vertical, ben equipat on trobarem passos bonics. Reunió curiosa amb una fusta pels peus. Com que la via és curta, podrem baixar amb ràpel i fer-ne alguna més de les que hi ha al costat esquerra.

1er. Llarg: 20 metres.  V, V+.  Fem un parell de passos ben drets per anar després flanquejant a la dreta fins a situar-nos a la vertical de la reunió. Ara seguirem verticals, amb un parell de passos difícils abans d'entrar a la reunió.

2on llarg: 30 metres. V. V+. Llarg de placa molt bonic. Sortim agafant-nos a una pressa sicada, i després anirem seguint per un terreny molt dret i força difícil, on anirem trobant bones presses per gaudir d'aquesta bonica placa.

Material: 10 cintes exprés-

1ª Ascensió: Juan Gutierrez en solitari. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Vilamala (Solsonès) Via Mussol Gris 14/11/2021

 Vilamala és una zona diferent, on és més important l'entorn que l'escalada, un lloc on es respira tranquil·litat per els quatre costats. Ara, a la tardor, la canal d'aproximació té uns colors especialment bonics. Només per gaudir d'aquest espectacle ja justifica el viatge. Addicionalment, avui hem pogut gaudir d'un dia bonic, mentre als fons de la vall han tingut la boira tot el dia.

fent l'aproximació una mica abrigats doncs l'airet del nord es comença a fer notar

Des de lluny ja veiem la canal que haurem de fer cap i sobre mateix la paret. 

L'inici és comú amb l 'Arantxa, però un cop passat el segon parabolt nosaltres seguirem rectes. 

Des de la reunió gaudir del plaer de veure els colors dels arbres de la canal és un moment únic. 

Sortint de la primera reunió.

Un cel blau ens acompanyarà bona part del matí.

Terreny fàcil de la tercera tirada.

Hi ha moments que no cal recolzar-te a la roca. 

Un passet per donar-li color a la quarta tirada

Un metres abans d'entrar a la quarta reunió. 

Ja estem sobre el gran còdol, però m'ha costat lo meu. 

Després seguirem verticals amb passos molt elegants i bonics. 

L'Ita assegurant atentament a la quarta reunió.

Uff la boira comença a pujar.

La carena i la grimpada final, li acabem de donar un toc de gràcia a la via. 

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de Solsona agafarem la carretera que va a Coll de Jou fins arribar al quilometre 21,50 on trobarem un gran revolt i un bon aparcament a la dreta. Seguirem la pista que al principi va baixant fins que arribarem a un punt que planeja, just a la dreta veureu unes fites i senyals grogues que van a sota d'un esperó, després anirem seguint en direcció sud per la carena fins a trobar la canal de baixada al barranc. Baixarem per la canal per un corriol ben marcat fins que ens portarà a un torrent que baixa recte, compte en aquest punt hem d'anar a la dreta un tros planer, després tornarem a baixar fins que creuem la primera canal, seguirem uns metres i trobarem la segona canal per on anirem pujant fins arribar al peu de la via a mà esquerra del torrent.

La Via: Itinerari interessant, amb quatre llargs fàcils i un 5è on haurem d'escalar, tot en un entorn immillorable. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres. IV. 5 parabolts. des de peu de via estant veurem els dos primers parabolts de la Via Arantxa (són de 8mm), pujarem fins el segon i després ja seguirem recte amunt per un terreny agradable, els parabolts de la via El Mussol Gris, són de 10 mmm. La primera reunió està un xic a la dreta.

2on llarg: 50 metres. III, II, 2 parabolts. Sortim per la dreta i ràpidament trobarem el primer parabolt i uns metres més amunt el segon, després seguirem per terreny molt fàcil fins a l'alçada d'un boix. La reunió està uns 15 metres a la dreta d'aquest boix.

3er llarg: 35 metres. II, III.  2 parabolts. Pugem rectes amb un grimpada fàcil fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres. III, III+. 2 parabolts.  Sortim rectes fins un bloc de color taronja on trobarem el primer parabolt, després anirem en tendència a la dreta fins sota d'un tram un xic més dret, segon parabolt, uns passos més i entrem a la reunió.

5è llarg: 30 metres. V+, Vè, IV. 6 parabolts. Sortim amb un pas obligat i difícil per superar un ressalt i situar-te sobre uns grans còdols, després seguirem verticals però sempre amb lleugera tendència a la dreta, passos bonics , però difícils. Reunió amb dos parabolts a la dreta de la savina.

Descens: anirem crestejant fins arribar un coll, després una grimpada fàcil, però que caldrà anar en compte, ens portarà a un corriol que està fitat i ens deixarà en el mateix revolt. 15 a 20 minuts.

Apa a escalar que el mon s'acaba!