Montserrat - Regió d'Agulles - La Carnavalada - Via Zen - 26/03/2023

L'Agulla de la Carnavalada passa desapercebuda perquè està enclavada sota d'una sèrie d'agulles que són molt més esveltes, com la Bessona Inferior i La Bola de la Partió , tot i així té unes vies força interessants i que mereixen la seva visita. Avui hem anat a repetir la Via Zen.

La nostra ressenya

Les previsions per aquest diumenge eren de fort vent de l'oest, així que hem escollit anar a la Via Zen de la Carnavalada perquè ens ha semblat que estaríem més arrecerats i així ha estat. 

Quan mirem l'Agulla de la Carnavalada des d'alt de l'agulla de la Bola de la Partió, podem veure que queda força encaixada a la dreta de la Canal de les Bessones. 

Els primers metres del començament ja ens ensenyen les dents, doncs són uns passos força drets i mantinguts fins arribar al primer parabolt, després ja es deixa fer molt millor. 

L'Ita i la Laura pugen ben abrigades, doncs encara que estem arrecerats del vent, alguna bufada ens toca. 

Uns metres abans d'entrar a la reunió quasi toca a l'Aresta Bruc. 

Estem entre el sol i la ombra que ens produeix l'Agulla de la Bola de la Partió. 

El segon llarg no és massa dret fins els darrers metres que haurem de superar un petit ressalt. 

Superant el ressalt. 

L'Ita sortint de la primera reunió. 

La Laura situant-se per fer els passos finals. 

Ara ja sortint per dalt. 

Per arribar en el cim, encara ens quedarà una grimpada molt fàcil, però els cops de vent ens va anar amb prudència. 

La Bola de la Partió i la Bitlla que ens vigilen .

Foto cim. 

Aproximació: des del refugi d'Agulles agafarem el camí de la canal de les Bessones hi anirem pujant fins que passarem pel peu de via, doncs la via comença just en la canal. Trobareu el nom  a peu. 

La Via: ens trobarem amb dos llargs que pugen per la vessant sud, just a l'esquerra de l'Aresta Bruc. Escalada de placa típica de les arestes Brucs equipada amb parabolts. Recomanable. 

1er. llarg: 45 metres. V+, V, IV+, IV.  Des de la canal ja veurem el primer parabolt, però que haurem d'anar en cura fins arribar-lo, després encara segueix recte, però va perden verticalitat, finc un punt que va a la dreta per després tornar a l'esquerra on farem la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV, V+/6a.  Sortim verticals per anar sota d'un ressalt que passarem per l'esquerra amb un pas molt ben trobat, sobre mateix trobarem la reunió. Encara ens quedarà una grimpada fàcil fins el cim. 

Descens: Ràpel de 20 metres per la vessant est.

Material: via equipada, 9 cintes exprés + R. 

Oberta per:Kush Mañez en solitari, 13/06/1994

Apa  a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Clot de la Mònica - Serrat Inferior d'en Muntaner - Via Desmemoriats - 25/03/2023

 En el Serrat Inferior d'en Muntaner hi trobareu moltes vies, la majoria molt ben equipades per gaudir al màxim el plaer de l'escalada. La Via que avui incorporem al blog és una via on només hi trobareu 2 espits en els dos llargs, però té tot el sentit del mon que sigui així, doncs la dificultat no és massa alta i on no hi ha res ho podrem reforçar nosaltres amb assegurances flotants. Així que aquesta via és un xic diferent de les seves veïnes. 

La nostra ressenya

Iniciem la via per una placa amb una roca excepcional, llàstima però, que no sigui més dreta. 

Pujant per la placa de la primera tirada. 

El segon llarg supera un ressalt un xic més difícil i complicat d'assegurar bé amb assegurances flotants, per aquest motiu hi trobareu dos espits molt ben posats. 

L'Ita un cop superat el ressalt 

Per tal de baixar repelant, hem anat a buscar els ràpels de la veïna via Alberto González. 

Darrers metres de la via. 

Aproximació: des del Clot de la Mònica, que hi poden anar des de Collbató o des de l'aparcament de la Vinya Nova,  pujarem en direcció a l'Artiga Baixa fins que trobarem un pedró que ens marcarà el camí que comença a pujar en direcció el Frare de Baix, nosaltres però, anirem en tendència a la dreta fins situar-nos sota del serrat on ja trobarem el peu de via a la vertical d'un pi tombat.

La Via: itinerari de dos llargs amb l'equipament just i necessari, però que podrem reforçar amb assegurances flotants i alguna savina.  Per col·leccionistes. 

1er. llarg. 35 metres. IV.  Pugem vertical i ja podrem posar un friend, després un bon merlet, i un xic a l'esquerra un arbust, seguirem per la fissura trasverssal d'esquerra a dreta i trobarem un segon arbust, un cop superat trobarem una franja on podrem posar un altre friend, i ja només quedaran uns metres fins a la reunió en un gran pi tombat. 

2on. llarg. 40 metres. V. 2 espits.  Sortim rectes i quan es posa dret trobarem el primer espit, superem aquest tram i ens situarem sota d'un ressalt amb una llastra a l'esquerra (compte) just aquí trobarem el segon espit. Un cop superat aquest ressalt seguirem per terreny fàcil fins que veureu que podreu anar a l'esquerra a buscar la reunió de la via Alberto González, abans però trobareu una bona savina per assegurar aquests darrers metres.

Descens: en dos ràpels de 40 metres per la via Alberto González. 

Oberta per: Carlos Parola, Joan Rovira i Amadeu Pagés.

Material:  5 cintes exprés i algun friend mitjà.  + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 

Montserrat - Miranda del Pas dels Francesos - Via Camí de l'Alsina 23/03/2023

Les vies de la Miranda del Pas dels Francesos sempre són un bon recurs per aquells dies que no tenim massa temps, o fa massa vent a la part alta i volem escalar amb bona roca. La via: El Camí de l'Alsina és la més llarga d'aquest sector, doncs si la comencem des de baix tindrem cinc llargs molt interessants. 

I un cop haurem acabat la via tindrà la ocasió d'admirar aquesta bonica vista. 

Avui entrem per la mitat i només farem les 3 darreres tirades que són molt boniques. 

Una placa molt bonica amb una entrada a la reunió per l'esquerra on hi trobarem uns passos ben divertits. 

Des de la reunió podem seguir l'evolució del company/a en aquest llarg. 

Darrer pas abans d'entrar a la reunió. 

Ara toca una altra placa, amb una roca excel·lent on podrem gaudir d'una escalada plaent.  

Poc a poc anirem guanyant alçada gràcies aquelles petites presses montserratines que tan ens agraden acaronar . 

El darrer llarg és una placa sensacional, on els primers metres són els que ens costaran més doncs la roca és ben polida, després és manté la dificultat, però amb la roca ben adherent. 

En el cim de la Miranda del Pas dels Francesos. 

Aprofitem per deixar-vos la nostra ressenya. 

Aproximació: pugem per les escales dels pobres fins que creuem el pont de fusta, i després de passar el següent ressalt, ja veurem els parabolts de la placa. Si volem pujar per la canal el primer llarg, haurem de baixar en un bon replà. 

La Via: itinerari ben trobat, amb molt bona roca, i que podem fer diferents combinacions, tant a l'entrada per fer el primer llarg, o només fent els darrers 3 llargs. També, ens pot servir com aproximació per fer una altra via de la Zona de Sant Benet.

1er llarg:  IV +, 30 metres, si optem per la canal, ens trobarem amb uns passos amb diedre verticals, assegurats per un pont de roca i un pitó.

1er llarg: 6a+ , 25 metres, si entrem per la placa, haurem de treballar molt bé els passos que primer van de dreta a esquerra i després tornen a l'esquerra per entrar a la reunió. 

2on llarg: V+, V, IV+, 45 metres.  Encara que sembli més fàcil un xic a l'esquerra, millor entrar una mica a la dreta, superar fins a la segona assegurança és la part més difícil, (V+ o A0), després ja es deixa fer millor, i a mida que vas guanyant alçada cada cop és més senzill. Al final de la roca, entrarem en un bosc que, al final ens creuarem amb el corriol que ve de les Escales dels Pobres. Seguirem a la dreta fins al peu del tercer llarg. Reunió en un arbre.

3er llarg: IV, IV+, V.  30 metres. Des de la mateixa reunió ja veurem el primer parabolt. És un llarg bonic que va guanyant en dificultat a mida que guanya alçada. Poc abans de la reunió haurem de fer un curt flanqueig a l'esquerra. 

4art llarg: V, IV+. 25 metres. Un llarg de placa on gaudirem de valent gràcies a la bona qualitat de la roca. Pressa petita i bons forats ens recordaran el plaer d'acaronar les presses de Montserrat.

5è. llarg: Vè, IV, III, 35 metres. Llarg de placa un xic més llarg que l'anterior, però que segueix la mateixa tònica d'escalada que l'anterior. Reunió en un arbre. 

Material: 10 cintes exprés. Via equipada. 

Descens: Anirem a cercar el camí que ve de Sant Benet i després per les escales dels pobres fins el Monestir.  

Oberta per: M. Millet, N. Dalmases i J.A. Martín. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Cingle de la Punta d'en Serreta - Via Ximpleta 21/03/2021

 Entre la Punta d'en Serreta i la Roca del Moro hi ha una altra punta que no hem sabut trobar el nom, però que discorra una via força interessant, doncs té tres tirades molt ben equipades i després encara podrem arribar-nos a dalt de la Mola, que sempre és molt agraït. 

La nostra ressenya

El primer llarg supera una placa ben bonica i després farem uns metres caminant fins a la 1ª reunió. 

Tot i que és una via molt ben equipada, encara hi ha trams on haurem de controlar una mica la roca, segurament és perquè s'ha fet poc. 

Els darrers metres del primer llarg, que com hem dit abans els farem caminant. 

L'Ita iniciant el segon llarg, on hi trobarem un parell de passos difícils fins que entrarem en un tram menys dret, però força llarg fins a la reunió. 

Superant el ressalt del segon llarg. 

La segona reunió al peu d'un diedre. 

En el tram en diagonal del segon llarg. 

Sortint de la segona reunió, on hi trobarem una bona "tibadeta". 

Ara si, amb molt bona roca, anirem pujant fins entrar en un tram brut que anirem caminant i ens situarem en els darrers metres de la via. On pujarem en lliure fins el darrer espit, que per sortir hem fet un pas d'estrep i una sortida com si sortíssim de la piscina. La Ita però s'ho ha fet tot en lliure. 

Després encara haurem de caminar uns 10 metres fins a trobar un bon pi per fer la reunió. 

Foto cim. 

Aprofitem per pujar fins a la Mola. 

Encara que el dia està encalitjat, podem veure el Montcau. 

Aproximació: Des del final del carrer Granera a Matadepera anirem a buscar la Canal de les Bruixes per on pujarem fins a trobar la pista de Can Pobla, seguirem per la pista fins poc abans d'arribar a Can Poble a ma esquerra surt un camí que indica El Bolet. Anirem pujant per aquest corriol fins que es bifurca, on nosaltres agafarem el camí de la dreta que va en direcció a l'Avenc de Can Poble. Pujarem uns metres més i ja veurem que estem sota mateix de la roca, ara ens tocarà pujar pel sota bosc fins al peu de via.

La via: semble un itinerari obert en dues fases; la primera part serien les dues primeres tirades, i la segona part la darrera tirada. La via està ben trobada i molt equipada amb parabolts, 4 espits i 1 pitó. La roca és la típica de Sant Llorenç en els dos primers llargs i molt bona en el darrer llarg. Recomanable.

1er. Llarg: 35 metres. 6 parabolts. IV, I. Pujarem per una placa en lleugera tendència a l'esquerra fins sota d'una balma on anirem caminant a l'esquerra fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. 7 parabolts. IV+, IV. Sortim per l'esquerra de la reunió per superar un ressalt, després anirem pujant en diagonal a la dreta fins a la reunió.

3er. Llarg: 40 metres (30 d'escalada i 10 de caminar fins el pi on farem la reunió). 3 parabolts, 1 pitó i 4 espits. Farem un pas de bulder per sortir de la reunió, després anirem pujant per una placa agradable fins arribar a un tram un xic brut que haurem de travessar, després entrarem en una placa molt bona d'escalar fins la sortida, on ens trobarem un pas complicat de resoldre i al final hem posat un estrep i sortida de piscina gens fàcil.

Descens: pujarem a dalt de la Mola i baixarem pel camí dels Monjos fins a trobar la trenca a ma dreta que ens portarà a Can Poble, després seguirem el mateix camí de pujada.

Oberta per:  Pere Dinarés. 

Material: 9 cintes exprés, 1 estrep, + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Esther - 18/03/2023

 La via Esther és una via de caire esportiu, però equipada amb espits on haurem d'escalar entre assegurances. Si entreu per la via Aberroncho us quedaran tres llargs ben bonics. 

Després de fer Los Hijos de Palau, hem baixat tranquil·lament caminant i hem tornat a pujar per fer aquesta via. Així hem fet una mica més d'exercici que sempre va bé. 

La nostra ressenya.

Pugem per la canal fins que ja veiem el primer parabol, aquí ens parem i comença l'Ita. El primer llarg de la via Aberroncho, com que és curt i anem amb cordes llargues ja empalma amb el primer llarg de la Via Esther. 

El segon llarg de la via Esther, comença més fàcil però les assegurances estan més distants, una escalada vertical ens farà gaudir de tot el llarg. 

Un cop superat el pas clau d'aquest segon llarg, anem a buscar els passos de la sortida que es veuen força drets.

Com no hi ha reunió, hem pujat fins la savina més propera. 

Avui no hi ha gent, així que ens parem una mica abans de començar a baixar. El paisatge s'ho mereix.

Aproximació: deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha per anar a les vies de la Formiguera, farem la mateixa aproximació pujant per la vall en direcció oest, creuar la via, i després passant per sota de les les primeres vies de la Formiguera baixarem una mica i ja veurem a la dreta la canal on comença la via. 

La Via: si bé la via Esther és prou bonica per si sola, especialment el darrer llarg, entrant per la Via Aberroncho fareu uns metres d'escalada  que segur que us agradarà. Recomanable. 

1er. llarg: 20 metres. IV, V, IV. 5 parabolts.  Pugem rectes fins a sota d'un ressalt que passem per sota en direcció a la dreta fins que trobarem la part més vulnerable que ens permetrà superar aquest sostret. Després pugem en tendència a la dreta, fins que trobarem una assegurança molt gran i és on farem la reunió. Aquest primer llarg és de la via Aberroncho.

2on llarg: 35 metres. IV. 3 espits i dos ponts de roca.  Pujarem per un esperonet fins arribar en un replà on farem la reunió. A l'esquerra veureu els parabolts de la via Joe Bonnamassa i la dreta hi ha la nostra via. 

3er. llarg: 40 metres.  V+, 6a, 6a+, II.  Sortim per la dreta a buscar un espit que veurem uns quants metres més amunt, després seguirem verticals per una bona placa fins a l'alçada d'una savina que ens quedarà a la dreta, aquí trobarem un pas on haurem de tibar fort. Un cop superat anirem a buscar una savina a la nostra esquerra, sobre mateix veurem un espit i un parabolt que ens asseguraran molt bé la sortida. Aleshores, només ens quedarà uns metres fàcils fins a trobar una bona savina i assegurar al company.

Descens: des del cim anirem en direcció a l'est i per un corriol baixarem fins a la via del tren, passarem per un túnel per sota de la via i després seguirem el camí que ens portarà a l'aparcament. 

Material: 10 cintes exprés + R. Via equipada.

Via Esther: oberta per J. Marmolejo 5/2/94

Via Aberroncho: oberta per  D. Domínguez, M.A. García, Juan Gutierrez, 9/06/2012

Apa a escalar que el món s'acaba!!