Via El Llit - Paret de la Codolosa - Montserrat 21/11/2024

 Avui feia un dia no massa bo i amb molt vent que no convidava escalar, però hem pensat que a la Paret de la Codolosa hi estaríem prou arrecerats per poder escalar. Un cop al peu de la paret hem optar per la via El Llit que ja fa un temps que l'havíem fet i semblava que era la mes arrecerada de totes. 

La nostra ressenya

Just al començament un cop superat el pas més difícil de la via.

La Ita en el primer llarg. 

Iniciant el segon llarg en un tram vertical. 

Ja sortint de la via. 

En el ràpel, ja es veu que el dia no acompanyava massa, així que un cop hem acabat hem plegat cordes i cap a casa. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la via.  10 minuts.  La via comença a l'esquerra de tot. 

La Via: itinerari de dos llargs, bens equipats i amb bona roca en general, ideal per combinar amb alguna altra via. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. V+, V-, V+. V.  Sortim amb un pas de bloc, però que si ens ho mirem bé és deixa fer molt bé, després ja pujarem verticals un tram més senzill fins que trobarem uns metres un xic més fins, però a la vegada bonics que ens deixaran en els darrers metres més fàcils fins que ens portaran a la reunió.

2on. Llarg: 25 metres. IV, IV+, IV.  Sortirem per l'esquerra de la reunió, amb un flanqueig on trobarem alguna pedra a controlar, quan veiem que la roca és excel.lent podrem pujar verticals fins a la reunió.

Descens: Ràpel de 45 metres. 

Material: 10 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan Baraldés i en  F. Panyella "Pany", 3/2023

Dificultat: V+.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Tuareg - Agulla La Doble - La Plantació - Montserrat 19/11/2024

 A proposta de l'Arseni avui anem a la Plantació, esperant que tindríem un dia solejat i que no passaríem massa fred. 

El dia solejat si que l'hem tingut però ben acompanyats d'un vent fred del nord, tot i així hem pogut fer una agulla que no havíem fet i ens ho hem passat de conya.

Després d'una aproximació prou agradable, ja que l'hem encertat a la primera, comencem escalar per una aresta que sembla molt interessant. Els primers metres fàcils, però amb un tram de roca a controlar i tot seguit vertical i amb una pressa sorprenent molt bona.

Millor merlet que aquest no el trobareu, la llàstima és que hi ha un espit al costat.

Avui també ens acompanya en Xavi Solà.

Entrant a la reunió després d'una tirada ben bonica. 

Els primers metres del segon llargs segueixen prou drets i ben bonics. 

La Ita i en Xavi  a la primera reunió. 

Mentrestant l'Arseni i en Ferran ens van trepitjant els talons. 

La Ita en el segon llarg. (Fotografia Arseni Lago)

El vent es fa notar i tots anem amb les caputxes posades.

La Ita que va una mica grogui per la caiguda d'una pedra com el puny, per sort li ha tocat al cap i el casc la salvat d'una de bona, aixó si el casc ha quedat per comprar-ne un altre. Sembla que és una via que es fa poc i tot i que la roca es bona hi ha alguna pedra esperant per caure.

Foto cim

El verdader cim amb la Gorra Frígia al fons.

Bonica estampa del Cavall Bernat 

Ens esperem una estona  fins que arriba l'Arseni i anem a preparar el ràpel. 

Tal com diuen les ressenyes anem a cercar el ràpel en la darrera agulla en una savina que sembla que hi ha a la vessant nord. Com no l'hem trobat hem reculat al coll i hem trobat aquesta instal.lació en una alzina que, amb un ràpel de 30 metres per la vessant est, ens ha deixat al camí.

Un matí ventat però ben divertit.

Tornarem a quedar. 

Ressenya dels Germans Masó amb el mapa detallat de l'aproximació. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem la Gorra, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia (Peu de les vies; Òptima, Fernando Lajarín i Pere Navalon. Aquí pujarem fins un collet i baixarem per la vessant sud on passarem pel peu de la Via Lo Tío Gos, anirem baixant per el Torrent dels Llorers, uns quants metres, fins que veurem que podem anar a la dreta per pujar per una canal fins un collet on hi ha el peu de via. 40 a 45 minuts.

La Via: un bonic itinerari per pujar a l'Agulla La Doble, on podrem gaudir d'una escalada bonica seguint l'aresta sud. Recomanable. 

1er. Llarg: 35 metres.  III, IV, V, IV. 5 espits. Anirem pujant per l'aresta fins una llastra on podrem posar un parell de friends, uns metres més amunt ja trobarem els espits que ens asseguraran el tram més dret fins a  la reunió que està una mica a la dreta d'una savina. 

2on. Llarg: 35  metres.  IV, III, 1 espit.  Sortim rectes i abans de trobar l'espit, podrem posar un bon alien groc. Hem pogut posar un bon merlet i un bon friend. La reunió està abans d'arribar al cim de l'agulla.

Descens: Acabarem de pujar a l'agulla i per la vessant nord trobarem un parabolt que ens permet baixar uns 5 metres fins un collet. Després pujarem a la següent agulla i just al collet a ma dreta (vessant est) trobarem una bona instal·lació de ràpel. Amb un ràpel de 30 metres anirem a parar al Torrent dels Llorers. 

Material: 8 cintes exprés, joc de friends i R.

Oberta per:  Germans Oscar i Albert Masó Garcia el 02/07/2000. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Cantacorbs - Roca 101 - Serrat del Centenar - Frares Encantats - Montserrat.

 La Roca 101 del Serrat del Centenar és especialment bonica per les vistes que l'en volten i també perquè queda ben penjada sobre la muralla nord que podrem veure retallada a la vessant nord.

Arriba al cim d'una agulla sempre té quelcom encisador, però en aquest cas és ben especial, doncs mentre vas assegurant el segon que pugi et vas mirant detalladament tot el que t'envolta i penses que hi ha premi millor. Per moments et sembla està parat en un altre mon. 

En el primer llarg entrant per l'esquerra evitant la humitat de  la part baixa. 

Des de la primera reunió podem observar l'agulla de la Nina per una vessant que no hi estem acostumats. 

La Ita en la placa un cop superat el tram més difícil. 

Quan un no queda massa bé n'hi poses un altre al costat.  Tot i que no és massa difícil, la roca cal controlar-la. 

Entrant a la primera reunió. 

El segon llarg comença amb un pas força dret per després perdre verticalitat i entrar en un terreny un xic més fàcil, però on cal parar atenció a la roca doncs no és dolenta, però si cal anar en compte, segurament perquè la via s'ha fet molt poc, i les assegurances estan distants. 

Bones vistes sobre la part d'Agulles.

Arribant al terreny fàcil que porta al cim. 

Ben contenta perquè farem una agulla que no hem fet. Sempre diem; "Que tenen aquestes agulles que ens tenen el cor robat". El nostre amic i company d'escalada en Jepet ens va transmetre aquesta passió per les agulles. 

Contemplant les vistes des del cim. 

El Bisbe és el que mana en aquesta part. 

Foto cim. 

Encara que no ens veiem sabem que estem projectats a l'altra vessant. 

La ressenya dels germans Masó. 

Aproximació: nosaltres hem sortit de Can Massana en direcció al refugi, després hem agafat la canal Ample fins al peu de l'agulla Sense Nom on trobareu un camí que surt a la dreta amb senyals blaves. Passarem per sota de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i arribareu un collet on començareu a baixar fins al peu de via. Des del camí podreu veure el primer parabolt. 

La via: itinerari de dos llargs, on hi trobareu passos ben bonics, però amb les assegurances distants en els trams més fàcils i amb algun tram amb la roca a controlar. Una bona atalaia que mereix ésser escalada només per les seves vistes i el seu entorn. Recomanable.

1er. Llarg: 30 metres. III, Ao, V, IV.  3 parabolts.  Si bé podeu pujar des del mateix camí, quan la roca està humida és recomanable pujar per la canal de l'esquerra i fer un flanqueig fins a trobar el primer parabolt. Tot seguit anirem en diagonal a la dreta fins situar-nos a sota d'un ressalt que farem un pas Ao i després arribarem al següent parabolt d'on sortirem rectes fins una alzina que hi ha abans d'entrar a la reunió. Abans trobarem un lloc on podrem encabir-hi un friend del 2 o l'àlien vermell, o tots dos. 

2on Llarg: 30 metres. V-, IV. III+, III.  Per arribar el primer parabolt, jo ho he fet per l'esquerra ja que per la dreta no ho he vist clar, en canvi la Ita ho ha fet per la dreta molt bé. Després seguirem verticals fins el proper parabolt on anirem a l'esquerra fins una franja on podrem posar algun friend per assegurar el tram final fins el cim.

Descens: ràpel de 40 metres fins a la canal on hem començat. 

Oberta per: Albert i Oscar Masó Garcia el 27/08/2013

Material: Joc de Friends, 5 bagues exprés + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Aresta d'Espinalbet - Cingle del Pla de Corbera - Santuari de Corbera - 12/11/2024

 Ahir feia un dia per anar a buscar bolets en lloc d'anar a escalar, però ens decidim  per anar al Cingle del Pla de Corbera, que ja hi vàrem estar fa un temps i des de les hores en Joan Baraldés i en Francesc Panyella hi han obert unes quantes vies i, fins i tot, un camí per baixar-hi sense fer els ràpels. 

Quan arribem, donat que fa molt fred, per fer temps fem un tom mirant si trobàvem algun rovelló, però al voltant del cotxe estava molt buscat i només en vàrem trobar un parell, així que decidim anar fent camí fins el peu de via.  

La nostra ressenya 

L'Aresta d'Espinalbet va per l'esquerra de tot.

No hi ha dubtes d'on comença la via. 

Aquest primer llarg està força humit i amb el fred que fa costa gaudir del tacte de la roca.

Quan van obrir el camí per la canal vàrem poder obrir una petita tirada més.

Malgrat que porta cinc capes, té molt fred i les puntes dels dits ben blanques. 

Un segon llarg amb una bavaresa ben ferma. 

En Joan Albert i en Jordi Martínez estan a la via del costat.

La Ita en el segon llarg (Fotografia: Arseni Lago)

Els darrers metres de la segona tirada amb l'Arseni a la primera reunió.

Seguim pel diedre amb passos molt bonics, ara amb una mica de sol. 

L'Arseni i en Ferran en el segon llarg. 

Roca excepcional i la mica de sol ens fan gaudir d'aquest llarg, curt però bonic.

Sortint de la tercera reunió. 

En Ferran sortint del diedre. (Fotografia: Arseni Lago)

La Ita pujant pel fil de l'aresta. 

Uns metres de grimpada fins el cim. 

Rovellons amb parabolts. Mentre els companys pleguen les cordes faig una ullada al voltant i tenim premi. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies.  

La Via: itinerari ben trobat que ens permetrà gaudir de passos molt bonics en un entorn preciós. La via està totalment equipada.

1er. Llarg: 12 metres, IV. Pujarem rectes i després un xic a l'esquerra fins a la reunió.

2on. Llarg: 14 metres. V.  Seguirem el diedre amb passos bonics de bavaresa.

3er. Llarg: 15 metres. V.  Seguirem pel diedre fins que podrem sortir a l'esquerra fins a la reunió.

4art. Llarg: 30 metres. IV. Sortim per la dreta i després anem a buscar l'aresta fins a la reunió. Ara haurem de desgrimpar un trosset i després anirem a la dreta i després d'uns metres verticals anirem a la dreta fins el cim.

Material: 12 cintes exprés + R

Oberta per: Francesc Panyella i Joan Baraldés.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!