diumenge, 26 de juliol del 2020

Sopeira - Escales - Via La Norte de Escales - 26/06/2020

Feia mesos que no havíem pogut quedar amb el Rafel per escalar plegats. Per fi, aquest cap de setmana hem pogut quadrar i hem escollit una via totalment a l'ombra. Com sabíem que hi hauria més cordades, hem anat a dormir al poblet de Sopeira. Hem estat ben fresquets durant la nit i al matí ens hi hem posat els primers.

Via ideal per dies de calor, la seva orientació nord assegura l'ombra tot el dia. Per altra banda, té un itinerari molt ben trobat i a la vegada molt ben equipada. Tot un conjunt d'ingredients per gaudir d'allò més endinsant-nos en aquest itinerari. 
 



Els primers metres ja pots veure la bona tasca de sanejament que han fet els equipadors.

Passos més drets del que semblen en la foto.  


Un segon llarg curt però potent que ens portarà  just a la savina que tenim sobre els nostre. 


Un diedre molt atlètic i vertical és el que ens assegurarà el plaer d'aquest llarg, 


La reunió és sobre una savina, per més seguretat l'han fermada amb una cadena. 


El tercer llarg és una passada, la qualitat de la seva roca i els passos bonics li donen un encanteri especial. 


La via està totalment equipada, només hem posat dos camelots en aquest llarg, un del 0,50 i l'altre del 0,75. Hem carretejat un munt de material que no ens ha fet falta, però millor que en sobre que en falti. 


Podem veure la reunió sobre la savina. 


En Rafel gaudint al màxim d'aquest llarg. 


Un parell de passos de A0 ens han solucionat el tram d'Ae. 


En Rafel i l'Ita a la tercera reunió. 


En aquest llarg han deixat una fissura de dits que en permet arribar al tram d'Ae. 


Ara un tram que la roca ha estat sanejada però que cal tenir un xic més de cura, tot i així ho han assegurat de meravella. 


Fa una sensació especial veure els companys retallats sobre l'aigua blava del pantà. 


Un sortida de flanqueig i després recta amunt. 


Tots els llargs tenen el seu passet i el seu tros d'encant. 


Per sortir de la reunió cal fer una bona tibada, sort que hi ha bona pressa. 


Seguim verticals. 


Els darrers metres es tomba un xic. 


Foto Cim, quin goig tornar escalar junts. 


Us deixen la ressenya dels obridors que està molt aconseguida. 


Aproximació: Deixarem el cotxe a la presa d'Escales. Tot seguit creurem la presa i entrarem en un túnel que ens portarà a la cara nord, just quan trobem uns graons metàl·lics de la baixada és on comença la via.

La via: un itinerari molt ben trobat, amb ambient, verticalitat, una roca sanejada i amb un bon equipament. Tots els llargs tenen els seus passos i la seva personalitat que li dona un conjunt per gaudir de l'escalada. Ideal per dies de molta calor. Com ara està un xic de moda millor anara d'hora. 


1er llarg. 35 metres V`, V+.  Al principi ens resultarà un xic estranya la forma de col·locar-nos a la roca, doncs fa unes franges en diagonal, però ràpidament agafarem confiança i gaudirem dels passos drets d'aquest llarg.

2on llarg:  15 metres, V+, 6a.  Sortim verticals gràcies a un diedre que ens ajudarà a progressar amb més confiança fins a la savina on farem la reunió. Llarg curt però exigent. 


3er llarg: 20 metres, V, V+.  Un llarg excel.lent per la seva forma i la seva roca, està equipat, però un camelot del 0,50 i un del 0,75 us serviran per completar les assegurances.  La reunió és un xic incomoda per una cordada de tres.

4art llarg: 30 metres:  6a, Ae, 6a, IV.  Sortim amb una bona tibada i després anem a sota d'una fissura de dits, molt ben sanejada que ens anirà bé per arribar en el primer parabolt del Ae. En lliure 6b, nosaltres ho hem fet amb 2 passos Ao. després arribarem a una savina i passarem a l'altra vessant que per roca sanejada ens portarà a la reunió.

5è llarg:  30 metres: IV+, V, V+, IV.  Sortim amb flanqueig a l'esquerra fins situar-nos sota d'una alzina, on trobarem uns passos un xic més difícils, i després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

6è llarg: 40 metres. V+, 6a, IV.   Per nosaltres ens ha costat més la sortida de la reunió que no pas, el tram que hi marquen de 6a. Llarg vertical i atlètic fins que perd verticalitat en els darrers metres abans d'arribar a la reunió.


Descens: 1 ràpel de 55 metres i un segon de 50 metres ens deixarà a la feixa que seguirem fins a trobar un túnel que ens portarà a la cara nord, per on seguirem baixant  fins al peu de via.


Material: 12 cintes, baga de reunió, i Camelots 0,50, i 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 23 de juliol del 2020

Ripollès - Coll Roig - Via Diedre tall d'Oca sortint per Ullets d'esmeralda - 22/07/2020

Avui, som una bona colla que anem a escalar a Coll Roig; en Ferran, l'Arseni, en Miquel i nosaltres dos. Arribem des de diferents llocs, però coincidim a l'aparcament a la mateixa hora. Fent una mossegada ràpid i anem al peu de via.

Realment volíem fer la Via Ullets d'Esmeralda, però " la cabra tira al monte" i sense adonar-nos ens posem  en el Diedre tall d'oca. Resulta que en Miquel és un dels obridors de la via i no se'n recorda de res. Coses de l'edat, jejeje!!.


Una bona vista de la paret. 


L'Ita decidida iniciant la via. (Foto Arseni Lago)


Els primers metres són divertits.


Iniciant el segon llarg, només comença ja es posa força exigent.


Costa de trobar la manera de posar-te a la paret. A la dreta hi ha una bona fissura però que està força mullada, i a la paret la roca està escamosa per l'aigua i no dona massa confiança. Després no saps si és millor encaixar l'espatlla o fer una mica de bavaresa. Al final anem combinant diferents tècniques i posant algun peu en una baga. (Foto Arseni Lago).


En Miquel lluitant amb la seva via...


En Miquel i l'Ita gaudint dels canalons de la segona part de la tirada. Sense dubtes una passada. 


En Miquel entrant a la segona reunió. 


Aquests darrers metres abans de la reunió són tan bonics que ens hi fem fotos tots. 


En Ferran mirant con fer els darrers passos. (Foto Arseni Lago)


Ara ja estem a la 3a tirada dels Ullets d'esmeralda.


Entrant a la 4a reunió de la combinació que hem fet.


En Miquel fent el darrer llarg. 


Uns passos més i reunió. Roca excepcional. 


Aquí tots hem anant més lents per gaudir dels passos. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de Coll Roig seguirem un corriol fins una tanca que la passarem i seguirem pujant per una tartera amb pedres sicades, després seguirem per sota de la paret fins al peu de via. 

Combinació de vies: Ha estat una combinació que ha quedat prou bé, la llàstima ha estat que no ens hem vist en cor de fer el darrer llarg del Diedre tall d'Oca. doncs es veu un llarg preciós. Des d'aquí hem anat amb un flanqueig fàcil fins a trobar la darrera part dels Ullets d'esmeralda. Tota la via ha estat reequipada amb sellaments. Tot un luxe.  

1er llarg: 25 metres. IV, Vè. Un llarg per situar-te i gaudir dels passos d'una placa amb roca extraordinària.

2on llarg: 35 metres. Ae/Ao 6a (6b en lliure). El segon llarg té una primera part obligada i estranya, desprès, quan ja entrés en els canalons, la cosa fa un canvi important, i passa d'una escalada dura a una escalada difícil però preciosa, on l'adherència dels peus és la clau per gaudir d'aquesta part. 

3er llarg: 25 metres I, un canvi de reunió.

4art llarg: 30 metres, III, IV+. Des de la reunió anirem a l'esquerra amb un flanqueig primer fàcil i després un xic més difícil per superar un bloc i empalmar amb el 3er llarg dels Ullets d'Esmeralda. 

5è llarg: 40 metres, III, IV, III.  Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny un xic brut fins que agafem un esperonet que seguirem fins un punt que fa un collet i crestejant tot seguit arribarem a el cim.

Descens: baixarem per un corriol que primer va en direcció oest i després baixa en direcció sud fins arribar al Coll Roig. 

Material: 12 cintes, algun Alien pot ajudar en algun pas complicat, i un estrep també pot ser útil. 

Ens ho hem passat bé fent una combinació de vies, hem rigut molt, i lo millor de tot ha estat la companyia.

Apa a escalar que el mon s'acaba.  

dimarts, 21 de juliol del 2020

Montserrat - Gorra Frígia - Via Stromberg - 20/07/2020

Un cop a l'any, i quan la calor és fa notar, ens agrada acostar-nos a la Cara Oest de la Gorra Frígia i repetir la Via Stromberg, doncs és una via que té el seu encant, amb passos bonics, i on no acostuma a fer tanta calor.

Tot i que la previsió meteorològica era bona, amb sol a Montserrat. Només baixar del Funicular de Sant Joan, ja veiem que està força nuvolat.  Poc ens pensàvem que tindríem una mica de vent i petits ruixats, que en algun moment, fins i tot, ens faria dubtar de seguir pujant. Res important, però lo just per generar dubtes.

La via va per la dreta de tot. 


Els primers passos cada cop costen un xic més, doncs poc a poc l'entrada es va polint. 


Passat els primers metres gaudirem d'una escalada vertical i bonica. L'Ita avui ha fet la primera i la segona tirada juntes. Una bona combinació, millor que fer la segona i la tercera juntes com altres cops havíem fet. 


Arribant a la segona reunió. 


Iniciant el tercer llarg força vertical. 


Anant a cercar la balmeta que hi ha sobre meu, on trobarem un pas que haurem de tibar un xic. 


Entrant a la tercera reunió. 


El quart llarg amb un tram dret al sortir de la reunió, però que ràpidament perdrà verticalitat fins a la reunió. 


Pas de sortida de 6º o A0. 


La darrera reunió. 


Lligat a la creu.... 


Avui és el seu dia, doncs és Santa Margarita i ho celebrem amb aquesta escaladeta. 


Foto cim. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: Des del Funicular de Sant Joan seguirem el camí de Sant Jeroni fins just passar La Gorra Frígida que trobarem una canal molt marcada. Pujarem uns metres per la canal i ràpidament arribarem al peu de via.

La Via: via molt ben equipada, ideal per dies de calor on podreu gaudir d'una escalada plaent i una dificultat màxima obligada de Vè. 

Descens: per la vessant est, amb un ràpel de 25 metres i un segon de 50 metres. Després baixarem la canal que ens deixarà altra cop al camí de Sant Jeroni. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!