Fa uns mesos vàrem anar aquesta via i ens vàrem adonar que mancava un spit en el balma del segon llarg. Vaig estar una estona provant d'arribar al següent, però va ésser impossible, i del spit només hi havia el forat, així que no podíem posar-hi res. No va tocar altra remei que baixar i anar a una via del costat. Actualment ha estat arreglar amb un parabolt del 10. gràcies a Jordi Ceballos i Ricard Rofes.
La via va l'esquerra de la via Ramon Sampé i a la dreta de la Canal que hi ha al costat de la Punta d'en Clerc.
En els primers metres fem algun pas d'estreps, doncs la qualitat de la roca ens condiciona. Després seguim amb lliure i amb Ao fins a la reunió sota mateix d'una gran savina.
Per fer el segon llarg, aquest cop anem preparats amb una bona antena que ens hem fet. Tot i així tinc que fer una bona estirada i quan ho aconsegueixo, l'estrep amb queda massa lluny per pujar-hi, així que n'hi poso un altre al final baixo i pujo vertical fins arribar a l'spit. Un cop agafat la següent assegurança, un bon parabolt, la cosa ja canvia, doncs la paret perd verticalitat i la roca és boníssima. Aquesta part ja la recordava, doncs havia fet la via del costat dedicada a un bon muntanyenc de l'UES en Ramon Sampé.
Un cop surt del tros balmat, està tan assegurat que pots escollir quan vols sortir en lliure. Tot i així li deixo dos estreps a l'Ita que avui si o si s'hi haurà de posar.
Ha estat una bona estona mirant con fer-ho per penjar-se al menys possible, però al final s'ha tingut de penjar dels dos estreps i pujar vertical.
Després ja ha pogut gaudir d'aquesta tirada que ha quedat sobre assegurada, doncs hi ha els spits vells i els parabols nous posats entremig.
Contents d'haver-nos tret aquesta espina!!!
La nostra ressenya
Aproximació: des de l'aparcament dels dipòsits ja podrem veure la Paret de les Onze hores, només haurem de pujar una mica fins que trobarem un corriol que ens portarà a peu de via. 10 minuts.
La Via: itinerari que busca la part més vertical d'aquest pany de paret i especialment la bona roca de la part alta de la segona tirada. Equipada amb spits i parabolts.
1er llarg: 35 metres. Ae/6a, Ao, V, IV+. spits i parabolts. Els primers metres, tot i que els parabolts estan força junts i segur que es pot forçar en lliure, he fet uns passos d'Ae fins que ja he sortit en lliure, doncs la roca no convida a forçar massa. Després ja es pot anar fent en lliure fins un petit desplom on podrem fer algun pas d'Ao, Tot seguit ja seguirem verticals per terreny més fàcil fins a la reunió sota mateix de la savina.
2on llarg: 35 metres. Ae, V, spits i parabolts. Sortim per sobre de la savina fins arribar en un forat on trobarem una reunió que no cal fer. Des d'aquí ens haurem d'obrir en diedre i pujar al màxim possible per agafar la següent assegurança que està força lluny. (Antena recomenable). Després farem un parell o tres passos més en Ae i ja podrem sortir en lliure per la placa que li dona un fort al·licient en aquesta via fins arribar a la reunió. Després només ens quedarà una grimpada fàcil fins el cim.
Descens: anirem en direcció nord-est fins a trobar el camí que baixa de La Mola i que ens portarà altre cop al pàrquing.
Material: 14 cintes i 2 estreps. Si voleu agafar totes les assegurances del segon llarg haureu de portar 5 o 6 cintes mes. Mentre no s'arregli el spit que falta, porteu una antena. Per arreglar aquest pas, millor posar un parabolt del 10, doncs un spit té moltes possibilitats de que torni a saltar doncs la roca no és massa bona.
1ª Ascensió : Pere Dinarés any 1995.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
