dilluns, 11 de novembre del 2024

El Cap i El Passerell a Montanissell - Serra de Sant Joan - Sector Repetidor. 10/11/2024

 Escalar a la Serra de Sant Joan en aquesta època és especialment bonic. Les llums són un element diferenciador especialment quan a la plana hi ha un mar de núvols.  En un dia solejat, encara que a la vall hi faci fresca, aquí hi podrem escalar amb màniga curta. Els prats verds ens acompanyaran com a fons i si esteu atents i teniu sort podreu veure un remat com va pasturant. 

En el sector Repetidor  hi trobarem dues vies especialment boniques, com són; Del Pa de Quilo i El Cap i el Passerell a Montanissell. Nosaltres hem optat per repetir aquesta darrera doncs fa tants anys que ni la recordem. La Montse i en Sergi no l'han fet i això li dona un xic més d'al·licient.


Us deixem la nostra ressenya.


Una vista de la paret que encara que s'hi veu molta vegetació hi trobareu trams molt bonics i amb bona roca.


Començant la placa amb una roca excepcional. 


Un cop passat el tram més difícil d'aquest llarg i també de la via. Des de sota es veu impressionant, sort que quan hi ets hi trobaràs unes bones fissures per superar-ho.


En el segon llarg, un tram divertit i per equipar. 


Entrant a la segona reunió.


Des de la reunió, a sobre mateix i un xic a la nostra esquerra, veurem un pitó i un espit que ens marcarà el camí.


Un pas desplomat que per sort hi ha bona pressa. 


En la cinquena tirada amb una roca per gaudir al màxim. 


En Sergi i la Montse que ens van seguint, a tot drap. 


Entrant a la cinquena reunió.


Una placa que impressiona des de la reunió, però un cop t'hi has posat es fa molt bé. Nosaltres hem fet la sisena i la setena tirada juntes. 


A la darrera reunió hi trobareu un llibre de registre súper ben fet.


Iniciant el darrer llarg, que des de sota és veu amb roca dubtosa i quan t'hi poses és molt millor del que sembla.


Els darrers metres abans de sortir a un tram fàcil que ens portarà el cim.


En el cim ens parem per admirar aquest entorn.


Aprofitem per fer-nos una foto de record. 


La Montse sortint de la via. 


Foto cim de tots quatre. Ha estat un dia genial, ho hem encertat i ho tornarem a repetir, segur.

Aproximació: des de Coll de Nargó agafareu la carretera L-511que porta a Isona, passarem pel Coll de Bóixols i  seguirem fins que trobarem una pista a ma dreta que indica a Montanissell, Sallent. Pujarem fins la Collada de Creu Ferri i agafarem la pista que surt a l'esquerra direcció els Prats fins que trobarem un lloc a ma dreta amb terres roges on podrem deixar el cotxe. 

Des d'aquí anirem guanyant alçada en tendència a la dreta fins arribar a la carena que hi ha a la nostra ma dreta. Seguirem per la carena fins a peu de paret i anirem a la dreta fins que trobarem el peu de via. Parabolt i xapa amb el nom de la via.

La via: itinerari de 8 llargs que busca la millor roca, trams de plaques molt boniques que ens faran gaudir de valent amb un entorn encisador. Molt Recomanable.

1er. Llarg: 30 metres, IV, V+, IV, III. 30 metres, 3 pitons i dos espits.  Sortim en diagonal a la dreta amb un pitó amb una baga, després seguirem fins a sota una llastra on tindrem el tram més dret i difícil, però ben equipat, un cop superat seguirem vertical i anirem a trobar la reunió una mica a l'esquerra.

2on. Llarg: 35 metres. IV, II.  Sortim per una especie de diedre que ens portarà a l'esquerra a un terreny fàcil, ara haurem d'anar pujant per entremig dels matolls fins que trobarem la reunió.

3er. Llarg: 40 metres. IV, V, IV+,  2 pitons i dos espits.  Des de la reunió veurem el pitó i a sobre mateix a l'esquerra un espit que ens marquem que hem d'anar a l'esquerra, després verticals per un esperonet fins a la reunió.

4art. Llarg: 35 metres. V. 2 pitons, 3 espits i 2 ponts de roca.  Sortim verticals amb un tram molt dret però amb molt bona pressa, després entrarem amb una placa fins a la reunió. Reunió amb un espit i un pont de roca malmés, peró ho podrem reforçar amb friends.

5è. Llarg: 35 metres. V, IV. 3 pitons, 2 espits i 1 pont de roca.  Sortim verticals per una placa  molt ferma fins sota d'uns sostres que ens barren el pas que farem un flanqueig a la dreta, fins que veurem la reunió a sobre nostre.

6è Llarg: 50/55 metres. V, V, IV. 2 parabolts, 1 pont de roca, 2 pitons.  Sortim per l'esquerra i anem per la placa seguint una fissura fins el segon parabolts, després anirem un flanqueig a l'esquerra per buscar un pont de roca, seguirem vertical fins que veurem que podem seguir verticals pel costat d'una gran savina o anar a la dreta a buscar un bosquet. Si aneu a la dreta trobareu la reunió en el bosquet. Si seguiu vertical pel costat de la savina i després a la dreta on trobareu un pitó al peu d'un diedre, haureu de seguir pel diedre fins un 2on pitó i un espit. Després per terreny fàcil fins a la reunió, pot de registre.

Si heu optat per anar a fer la reunió a la dreta, fareu un llarg més, equipat amb ponts de roca i l'espit. Llarg de IV/IV+.

7è. Llarg: 40 metres. III, V. III. 3 pitons 1 espit. Sortim per l'esquerra de la reunió per unes plaques fàcils, però que poc a poc es van posant dretes i que ens portaran a un petit diedre de sortida. Els passos són bonics, però amb algun tram la roca controlar. Després per terreny fàcil fins el cim. Reunió en un pi uns metres més avall. 

Descens: tenim dues opcions; A) seguir les torres de la llum que ens portaran a la pista, amb un tram amb una desgrimpada.  B) seguir la pista  que surt des del cim i que anant fent ziga-zagues ens portarà al fons de la vall i després al cotxe. 

Material: 10 cintes exprés, Joc de friends fins el C 1.  Atenció amb els pitons que si bé estan molt ben posats, les anelles són mellons i no sé fins quin punt aguantarien una bona caiguda. Millor anara reforçant amb algun friend de tant en tant. Els espits estan molt ben posats i amb bon estat. 

1ª Ascensió: A. Llobet i I. Riera 15/02/2004

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 8 de novembre del 2024

Via Indignats - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat

 Avui fem un bon recorregut per Catalunya central i on hem anat estava tot moll, en part per les pluges de la nit i en part per la boira que s'ha aixecat tard, hem acabat a la Paret de la Codolosa. Aquí si que la roca estava ben seca. 

En Ferran i l'Arseni es posen a la via Campions i nosaltres a la via Indignats, així anem amb paral·lel. 

Us deixem la nostra ressenya. 


L'Ita començant el primer llarg.


Poc a poc va guanyant alçada i recuperant la confiança en fer de primera. 


Aquest llarg és bonic però amb les assegurances distants, això si hi ha possibilitats de posar alguna flotant.  


Inicial el segon llarg just on hi ha els passos més difícils però a la vegada més bonics. 


Al costat, en l'Arseni i el Ferran s'ho estan passant d'alló més bé en la seva via. 


Els primers metres del segon llarg, són cada cop més difícils, doncs les presses de peu està força polides. 


Els darrers metres abans d'arribar al cim. Al final hem salvat el dia. Ara un bon dinar que tots quatre tenim coses que celebrar. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Frai  Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença just en front d'on surt el camí.

La Via: Itinerari de 3 llargs força ben trobats, amb l'equipament just i necessari que sempre podrem reforçar amb alguna assegurança flotant. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres, IV, V, IV+. 4 parabolts.  Sortim verticals per superar un petit ressalt, després entrarem en una especie de canaleta on trobarem el primer parabolt. Tot seguit seguirem vertical fins sota un ressalt on trobarem el segon parabolt. A continuació seguirem per la placa amb passos bonics i verticals fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. V, V+, V, IV.  4 parabolts. Sortim per l'esquerra i enfilem una placa força fina, però amb una roca excel·lent fins arribar a una petita llastra, on podrem posar un alien groc, un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil anirem en tendència a la dreta fins a la reunió.

3er llatg: 25 metres. V+, IV, 6 parabolts.  Sortim verticals per una placa molt fina que haurem d'estudiar bé els passos, després vertical per un terreny més senzill fins a la reunió.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant anant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drecera que ens portarà a baix. 

1ª Ascensió: Joan Asín, Antonio Gómez, Jaume Galbán, i Joan Baraldes.

Material: 8 cintes exprés, i Joc d'Aliens.

Dificultat: V+, obligat Vè.


Apa a escalar que el món s'acaba

dimecres, 6 de novembre del 2024

Via : L 'Avi Joan - Els Graus - Collbató - Montserrat 05/11/2024

 La via L'Avi Joan, sempre és una bona solució per quan el temps és insegur i no vols fer masses quilometres. 


La nostra ressenya.

Tot i que ja l'hem fet un parell de cops aquesta via, no ens fa res repetir-la i especialment avui, que l'Ita vol provar de fer algunes tirades de primera. Poc a poc ha anat recuperant la confiança i ara ja té ganes de tornar a obrir algunes tirades sense compromís. Poc a poc, tornarà apretar de valent de primera. 


El primer llarg és ben senzill, però la roca és boníssima 


El segon llarg té uns passos drets que supera sense problemes. 


Tram de placa del tercer llarg, una mica finet fins que sortim a l'altra vessant. 


Ben contenta per seguir pujant de primera.  


Seguim amb una roca excepcional. 


La quarta reunió al peu de la placa de la darrera tirada. 


Aquesta placa està graduada en V o V+ , però alguna cosa ha canviat, doncs els primers passos em semblen una mica més difícils. 


Aprofitem per parar una mica a l'acabar la via i fer-nos una foto de record.

Aproximació: Deixarem el cotxe a Collbató al c/ Graus i pujarem pel camí que va a les dreceres de Fra Garí i dels Graus, deixarem la trenca que va la Codolosa i després la drecera de Fra Garí, seguirem en direcció oest per la drecera dels Graus i ben aviat estarem sota del peu de via. 

La via: itinerari de cinc llargs, amb bona roca i poc compromís gràcies al bon equipament amb parabolts i algun pitó. Amb el temps s'ha convertit en una clàssica del sector.  Recomanable. 

1er. Llarg: 40 metres. III, III+, 4 parabolts.  Escalada de placa que va un xic per sota del fil de l'esperó.

2on. Llarg: 30 metres. IV+, IV, I. 2 parabolts 1 pitó.  Sortim verticals fins un pitó, després trobarem un ressalt més i entrarem en terreny molt fàcil fins a la reunió. 

3er. Llarg: 30 metres. V, IV+, III. 4 parabolts i 2 pitons.  Comencem per la dreta de la reunió per anar en tendència a l'esquerra fins a buscar l'altra vessant, després seguirem per una placa agradable d'escalar fins el cim que haurem de fer un flanqueig amb lleugera baixada fins a la reunió.  Compte que és molt fàcil passar-se aquesta reunió.

4art. Llarg: 30 metres. IV-, II. 4 parabolts.  Seguim verticals per una placa amb molt bona roca fins que haurem de flanquejar a la dreta fins trobar la reunió al peu d'una placa. 

5è. Llarg: 30 metres. V+, V, IV. 9 parabolts i 1 pitó. Els primers dos passos són els més difícils de la via, cada cop em semblen més difícils. Les presses són petites i estan ben gastadetes. Un cop superat aquest tram, ens trobarem una escalada plaent fins el cim. 

Descens: caminant pel Camí de les Bateries, o per la drecera que surt sota la senyera que hi ha pintada. 

Material: 10 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan i Laia Girault 2011

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 4 de novembre del 2024

Via 1 d'octubre - Serrat del Poll - Alòs de Balaguer - 29/10/2024

 Aquest dies el temps no acompanyat massa, però pel dimarts, la previsió meteorològica, era bona durant el matí a l'oest. Així que fem cap al Serrat del Poll que ja fa temps que no hi anem. 


La nostra ressenya


Després de fer 25 minuts d'aproximació ens trobem a peu de via, just al mateix camí, uns 100 metres abans d'on comença la passarel·la.  El primer llarg és el més difiícil, però també el més equipat. 


Quan acaben les dificultats del primer llarg hi ha un tram fàcil fins a la reunió.  Tot un gust escalar amb les vistes al riu de fons. 


Després d'un canvi de reunió comencem el segon llarg, molt ben equipat amb ponts de roca i savines, però compte que les bagues comencen estar força malmeses. 


El tercer llarg està força ben trobat. 


Arribant a la cresta, on ens trobarem amb la via Minyons de Terrassa. 


Anant per la cresta per anar a buscar la continuació de la nostra via. 


La reunió a la cresta. 


Iniciant el cinquè llarg per un diedre ben trobat, després encara farem uns metres de placa. 


Les vistes sobre el congost són ben boniques. 


Els darrers metres són ben verticals i molt bonics. 


Gaudint de la placa després del diedre. 

La via ens ha fet recordar a l'Antoni Alarcón que fa uns mesos ens va deixar. Repetir aquesta via ha estat un petit homenatge per aquest company escalador. 

Aproximació: des d'Alòs de Balaguer agafarem una pista fins l'Àrea on deixarem el cotxe.  Després seguirem la pista durant 25 minuts i a uns 100 metres de la passarel·la veurem les inicials de la via al mateix costat del camí. Ara només ens quedara pujar uns 10 metres fins un bon replà.

La Via: itinerari amb certa discontinuïtat i un xic forçat, però amb tirades interessants amb bona roca i un equipament adequat. Recomanable.  

1er. Llarg:  45 metres. V+, IV.  Comencem ben vertical, però amb molt bona pressa, després perd un xic de verticalitat però la pressa és més petita. Al final trobarem un tac de fusta i un segon, aquest darrer està que es pot treure amb les mans. Podrem reforçar aquest tram amb algun friend. Ara farem un canvi de reunió fins la placa del davant.

2on. Llarg: 40 metres. V- .   Tirada de placa ben bonica amb assegurances a les savines, algun pont de roca i algun parabolt.  Compte amb l'estat de les bagues.  Reunió amb un parabolt.

3er. Llarg: 30 metres.  III, V-, IV.  Pugem verticals i després a l'esquerra per passar pel costat d'una savina. Tram vertical i bonic, assegurat amb 3 ponts de roca. Tot seguit ja només ens quedarà arribar a la creta on trobarem una bona reunió.

4art. Llarg: 55 metres. III/II.  Seguirem per la cresta fins un collet on haurem de baixar uns metres i després seguir flanquejant a la dreta fins el peu d'un diedre. Reunió amb dues bagues encastades.  També trobareu les inicials de la via 1.O. 

5è.  Llarg: 30 metres.  IV. V.  Pujarem pel diedre fins que seguirem per una placa molt ferma fins a la reunió.

Descens: En ràpel de 30 metres i després caminant. Camí fitat i amb alguna cadena.

Material: 10 cintes exprés, Bagues per pont de roca i savines, i algun friend. 

Oberta per: Antoni Alarcón i Joan Baraldés,  9/2017.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dissabte, 2 de novembre del 2024

Monte Chessauria - Via SPQR - Cala Gonone - Sardenya 22/10/2024

Avui les previsions són dolentes, per tant hem de cercar una via sense massa compromís i remenant per les xarxes l'Arseni troba ressenyes del Monte Chessauria, just sobre mateix de la Cala Gonone.

Just quan arribem al peu cauen quatre gotes i per acabar-ho d'adobar m'he deixat els peus de gats al cotxe, així que em toca baixar ràpid i tornar a pujar. Sort que l'aproximació és curta. 

El Monte Chessauria hi ha unes quantes vies sense equipat o molt poc equipades i que pugen pels diferents esperons que fa. Nosaltres escollim la que sembla més llarga. 


La nostra ressenya


Com hi ha trams fàcils i anem amb una corda de 70 metres, fem les tirades al més llargues possibles. 


Però també un tram on haurem de tibar una mica i com el temps és insegur, faig algun Ao per anar més ràpid.


L'Ita "apretant" en el tram més dret i difícil. 


L'Arseni ens va ben enganxat al nostre darrere. 


La segona reunió quedat a dalt d'una especie d'agulla. 


En Ferran en el tercer llarg. 


En el cinquè llarg anem a buscar el fil de l'esperó i ens surten uns passos ben bonics. 


En la 6ª reunió comença fer un ruixat, així que sortim per la cresta un darrera de l'altre.  


En Ferran carretejant les cordes. 


Foto de grup al cim (Fotografia Arseni Lago)

Han estat cinc dies d'escalada, totes les vies amb el seu encant particular. Anant els quatre ens ho hem passat molt bé. No hi ha com anar amb molt bons companys. Segur que ho repetirem.

Aproximació: sobre mateix de la Cala Gonone veurem el sector de La Poltrona i just a la seva dreta veurem el Monte Chessauria. Per anar-hi sortirem de la Cala Gonone i ben aviat trobarem un desviament a La Poltrona que seguirem fins passat per sota el camp de futbol i a la seva dreta i, sota mateix del Monte Chessauria, podreu aparcar. 


A la dreta surt un camí que va a un corral de cabres, passarem per la seva dreta i seguirem un camí fitat fins al peu de via. Tronc sec a la punta d’una fita. 


La via: itinerari senzill on hi trobarem una bona part de grimpada i una part de passos bonics, aixó si, sempre amb excel·lent roca. 


1er . Llarg:  70 metres, IV, II/III 1 parabolt. Sortim per la part més dreta per després continuar per l’aresta amb grimpada fàcil. (podeu fer reunió a 35 metres sense problemes)


2on. Llarg: 40 metres. III, V+. 6 assegurances. Seguim pel fil de l’aresta fins a sota d’una espècie de gendarme on veurem uns quants parabolts. Passarem , de cop, d’un III, a un V+ que ens fa suar una mica. 


3er. Llarg:  50 metres III. Anirem a la dreta i després pujarem per una placa fins a la reunió, al costat d’un arbre sec. Reunió amb un parabolt. 


4art Llarg: 30 metres. IV, III, des de la reunió tornem a buscar el fil de l’aresta amb un tram una mica més dret i després grimpada fàcil fins sota d’un gran arbre on fem la reunió. 


5è. Llarg: 65 metres, IV. III.  Passem per entremig de l’arbre per anar a buscar el fil de l’aresta on trobarem una bona savina per assegurar el pas més vertical després per terreny més fàcil fins a trobar la reunió en un parabolt. 


6è. Llarg: 70 metres II/III. Grimpada fàcil. 


Descens: Des d’aquí hem seguit per l’aresta, amb el material a la motxilla fins que hem vist que podíem baixar per la vessant est per una tartera. Després per un camí ampla, que anant sempre pels trencalls a la dreta ens portarà a sota el corral de les cabres i d’aquí pel camí de pujada fins  al cotxe.


Material: 8 cintes exprés i joc de friends fins # C1. 


Apa a escalar que el món s'acaba!!