dimecres, 13 de novembre del 2024

Aresta d'Espinalbet - Cingle del Pla de Corbera - Santuari de Corbera - 12/11/2024

 Ahir feia un dia per anar a buscar bolets en lloc d'anar a escalar, però ens decidim  per anar al Cingle del Pla de Corbera, que ja hi vàrem estar fa un temps i des de les hores en Joan Baraldés i en Francesc Panyella hi han obert unes quantes vies i, fins i tot, un camí per baixar-hi sense fer els ràpels. 

Quan arribem, donat que fa molt fred, per fer temps fem un tom mirant si trobàvem algun rovelló, però al voltant del cotxe estava molt buscat i només en vàrem trobar un parell, així que decidim anar fent camí fins el peu de via.  


La nostra ressenya 


L'Aresta d'Espinalbet va per l'esquerra de tot.


No hi ha dubtes d'on comença la via. 


Aquest primer llarg està força humit i amb el fred que fa costa gaudir del tacte de la roca.
Quan van obrir el camí per la canal vàrem poder obrir una petita tirada més.


Malgrat que porta cinc capes, té molt fred i les puntes dels dits ben blanques. 


Un segon llarg amb una bavaresa ben ferma. 


En Joan Albert i en Jordi Martínez estan a la via del costat.


La Ita en el segon llarg (Fotografia: Arseni Lago)


Els darrers metres de la segona tirada amb l'Arseni a la primera reunió.


Seguim pel diedre amb passos molt bonics, ara amb una mica de sol. 


L'Arseni i en Ferran en el segon llarg. 


Roca excepcional i la mica de sol ens fan gaudir d'aquest llarg, curt però bonic.


Sortint de la tercera reunió. 


En Ferran sortint del diedre. (Fotografia: Arseni Lago)


La Ita pujant pel fil de l'aresta. 


Uns metres de grimpada fins el cim. 


Rovellons amb parabolts. Mentre els companys pleguen les cordes faig una ullada al voltant i tenim premi. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies.  



La Via: itinerari ben trobat que ens permetrà gaudir de passos molt bonics en un entorn preciós. La via està totalment equipada.

1er. Llarg: 12 metres, IV. Pujarem rectes i després un xic a l'esquerra fins a la reunió.

2on. Llarg: 14 metres. V.  Seguirem el diedre amb passos bonics de bavaresa.

3er. Llarg: 15 metres. V.  Seguirem pel diedre fins que podrem sortir a l'esquerra fins a la reunió.

4art. Llarg: 30 metres. IV. Sortim per la dreta i després anem a buscar l'aresta fins a la reunió. Ara haurem de desgrimpar un trosset i després anirem a la dreta i després d'uns metres verticals anirem a la dreta fins el cim.

Material: 12 cintes exprés + R

Oberta per: Francesc Panyella i Joan Baraldés.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 11 de novembre del 2024

El Cap i El Passerell a Montanissell - Serra de Sant Joan - Sector Repetidor. 10/11/2024

 Escalar a la Serra de Sant Joan en aquesta època és especialment bonic. Les llums són un element diferenciador especialment quan a la plana hi ha un mar de núvols.  En un dia solejat, encara que a la vall hi faci fresca, aquí hi podrem escalar amb màniga curta. Els prats verds ens acompanyaran com a fons i si esteu atents i teniu sort podreu veure un remat com va pasturant. 

En el sector Repetidor  hi trobarem dues vies especialment boniques, com són; Del Pa de Quilo i El Cap i el Passerell a Montanissell. Nosaltres hem optat per repetir aquesta darrera doncs fa tants anys que ni la recordem. La Montse i en Sergi no l'han fet i això li dona un xic més d'al·licient.


Us deixem la nostra ressenya.


Una vista de la paret que encara que s'hi veu molta vegetació hi trobareu trams molt bonics i amb bona roca.


Començant la placa amb una roca excepcional. 


Un cop passat el tram més difícil d'aquest llarg i també de la via. Des de sota es veu impressionant, sort que quan hi ets hi trobaràs unes bones fissures per superar-ho.


En el segon llarg, un tram divertit i per equipar. 


Entrant a la segona reunió.


Des de la reunió, a sobre mateix i un xic a la nostra esquerra, veurem un pitó i un espit que ens marcarà el camí.


Un pas desplomat que per sort hi ha bona pressa. 


En la cinquena tirada amb una roca per gaudir al màxim. 


En Sergi i la Montse que ens van seguint, a tot drap. 


Entrant a la cinquena reunió.


Una placa que impressiona des de la reunió, però un cop t'hi has posat es fa molt bé. Nosaltres hem fet la sisena i la setena tirada juntes. 


A la darrera reunió hi trobareu un llibre de registre súper ben fet.


Iniciant el darrer llarg, que des de sota és veu amb roca dubtosa i quan t'hi poses és molt millor del que sembla.


Els darrers metres abans de sortir a un tram fàcil que ens portarà el cim.


En el cim ens parem per admirar aquest entorn.


Aprofitem per fer-nos una foto de record. 


La Montse sortint de la via. 


Foto cim de tots quatre. Ha estat un dia genial, ho hem encertat i ho tornarem a repetir, segur.

Aproximació: des de Coll de Nargó agafareu la carretera L-511que porta a Isona, passarem pel Coll de Bóixols i  seguirem fins que trobarem una pista a ma dreta que indica a Montanissell, Sallent. Pujarem fins la Collada de Creu Ferri i agafarem la pista que surt a l'esquerra direcció els Prats fins que trobarem un lloc a ma dreta amb terres roges on podrem deixar el cotxe. 

Des d'aquí anirem guanyant alçada en tendència a la dreta fins arribar a la carena que hi ha a la nostra ma dreta. Seguirem per la carena fins a peu de paret i anirem a la dreta fins que trobarem el peu de via. Parabolt i xapa amb el nom de la via.

La via: itinerari de 8 llargs que busca la millor roca, trams de plaques molt boniques que ens faran gaudir de valent amb un entorn encisador. Molt Recomanable.

1er. Llarg: 30 metres, IV, V+, IV, III. 30 metres, 3 pitons i dos espits.  Sortim en diagonal a la dreta amb un pitó amb una baga, després seguirem fins a sota una llastra on tindrem el tram més dret i difícil, però ben equipat, un cop superat seguirem vertical i anirem a trobar la reunió una mica a l'esquerra.

2on. Llarg: 35 metres. IV, II.  Sortim per una especie de diedre que ens portarà a l'esquerra a un terreny fàcil, ara haurem d'anar pujant per entremig dels matolls fins que trobarem la reunió.

3er. Llarg: 40 metres. IV, V, IV+,  2 pitons i dos espits.  Des de la reunió veurem el pitó i a sobre mateix a l'esquerra un espit que ens marquem que hem d'anar a l'esquerra, després verticals per un esperonet fins a la reunió.

4art. Llarg: 35 metres. V. 2 pitons, 3 espits i 2 ponts de roca.  Sortim verticals amb un tram molt dret però amb molt bona pressa, després entrarem amb una placa fins a la reunió. Reunió amb un espit i un pont de roca malmés, peró ho podrem reforçar amb friends.

5è. Llarg: 35 metres. V, IV. 3 pitons, 2 espits i 1 pont de roca.  Sortim verticals per una placa  molt ferma fins sota d'uns sostres que ens barren el pas que farem un flanqueig a la dreta, fins que veurem la reunió a sobre nostre.

6è Llarg: 50/55 metres. V, V, IV. 2 parabolts, 1 pont de roca, 2 pitons.  Sortim per l'esquerra i anem per la placa seguint una fissura fins el segon parabolts, després anirem un flanqueig a l'esquerra per buscar un pont de roca, seguirem vertical fins que veurem que podem seguir verticals pel costat d'una gran savina o anar a la dreta a buscar un bosquet. Si aneu a la dreta trobareu la reunió en el bosquet. Si seguiu vertical pel costat de la savina i després a la dreta on trobareu un pitó al peu d'un diedre, haureu de seguir pel diedre fins un 2on pitó i un espit. Després per terreny fàcil fins a la reunió, pot de registre.

Si heu optat per anar a fer la reunió a la dreta, fareu un llarg més, equipat amb ponts de roca i l'espit. Llarg de IV/IV+.

7è. Llarg: 40 metres. III, V. III. 3 pitons 1 espit. Sortim per l'esquerra de la reunió per unes plaques fàcils, però que poc a poc es van posant dretes i que ens portaran a un petit diedre de sortida. Els passos són bonics, però amb algun tram la roca controlar. Després per terreny fàcil fins el cim. Reunió en un pi uns metres més avall. 

Descens: tenim dues opcions; A) seguir les torres de la llum que ens portaran a la pista, amb un tram amb una desgrimpada.  B) seguir la pista  que surt des del cim i que anant fent ziga-zagues ens portarà al fons de la vall i després al cotxe. 

Material: 10 cintes exprés, Joc de friends fins el C 1.  Atenció amb els pitons que si bé estan molt ben posats, les anelles són mellons i no sé fins quin punt aguantarien una bona caiguda. Millor anara reforçant amb algun friend de tant en tant. Els espits estan molt ben posats i amb bon estat. 

1ª Ascensió: A. Llobet i I. Riera 15/02/2004

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 8 de novembre del 2024

Via Indignats - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat

 Avui fem un bon recorregut per Catalunya central i on hem anat estava tot moll, en part per les pluges de la nit i en part per la boira que s'ha aixecat tard, hem acabat a la Paret de la Codolosa. Aquí si que la roca estava ben seca. 

En Ferran i l'Arseni es posen a la via Campions i nosaltres a la via Indignats, així anem amb paral·lel. 

Us deixem la nostra ressenya. 


L'Ita començant el primer llarg.


Poc a poc va guanyant alçada i recuperant la confiança en fer de primera. 


Aquest llarg és bonic però amb les assegurances distants, això si hi ha possibilitats de posar alguna flotant.  


Inicial el segon llarg just on hi ha els passos més difícils però a la vegada més bonics. 


Al costat, en l'Arseni i el Ferran s'ho estan passant d'alló més bé en la seva via. 


Els primers metres del segon llarg, són cada cop més difícils, doncs les presses de peu està força polides. 


Els darrers metres abans d'arribar al cim. Al final hem salvat el dia. Ara un bon dinar que tots quatre tenim coses que celebrar. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Frai  Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença just en front d'on surt el camí.

La Via: Itinerari de 3 llargs força ben trobats, amb l'equipament just i necessari que sempre podrem reforçar amb alguna assegurança flotant. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres, IV, V, IV+. 4 parabolts.  Sortim verticals per superar un petit ressalt, després entrarem en una especie de canaleta on trobarem el primer parabolt. Tot seguit seguirem vertical fins sota un ressalt on trobarem el segon parabolt. A continuació seguirem per la placa amb passos bonics i verticals fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. V, V+, V, IV.  4 parabolts. Sortim per l'esquerra i enfilem una placa força fina, però amb una roca excel·lent fins arribar a una petita llastra, on podrem posar un alien groc, un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil anirem en tendència a la dreta fins a la reunió.

3er llatg: 25 metres. V+, IV, 6 parabolts.  Sortim verticals per una placa molt fina que haurem d'estudiar bé els passos, després vertical per un terreny més senzill fins a la reunió.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant anant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drecera que ens portarà a baix. 

1ª Ascensió: Joan Asín, Antonio Gómez, Jaume Galbán, i Joan Baraldes.

Material: 8 cintes exprés, i Joc d'Aliens.

Dificultat: V+, obligat Vè.


Apa a escalar que el món s'acaba

dimecres, 6 de novembre del 2024

Via : L 'Avi Joan - Els Graus - Collbató - Montserrat 05/11/2024

 La via L'Avi Joan, sempre és una bona solució per quan el temps és insegur i no vols fer masses quilometres. 


La nostra ressenya.

Tot i que ja l'hem fet un parell de cops aquesta via, no ens fa res repetir-la i especialment avui, que l'Ita vol provar de fer algunes tirades de primera. Poc a poc ha anat recuperant la confiança i ara ja té ganes de tornar a obrir algunes tirades sense compromís. Poc a poc, tornarà apretar de valent de primera. 


El primer llarg és ben senzill, però la roca és boníssima 


El segon llarg té uns passos drets que supera sense problemes. 


Tram de placa del tercer llarg, una mica finet fins que sortim a l'altra vessant. 


Ben contenta per seguir pujant de primera.  


Seguim amb una roca excepcional. 


La quarta reunió al peu de la placa de la darrera tirada. 


Aquesta placa està graduada en V o V+ , però alguna cosa ha canviat, doncs els primers passos em semblen una mica més difícils. 


Aprofitem per parar una mica a l'acabar la via i fer-nos una foto de record.

Aproximació: Deixarem el cotxe a Collbató al c/ Graus i pujarem pel camí que va a les dreceres de Fra Garí i dels Graus, deixarem la trenca que va la Codolosa i després la drecera de Fra Garí, seguirem en direcció oest per la drecera dels Graus i ben aviat estarem sota del peu de via. 

La via: itinerari de cinc llargs, amb bona roca i poc compromís gràcies al bon equipament amb parabolts i algun pitó. Amb el temps s'ha convertit en una clàssica del sector.  Recomanable. 

1er. Llarg: 40 metres. III, III+, 4 parabolts.  Escalada de placa que va un xic per sota del fil de l'esperó.

2on. Llarg: 30 metres. IV+, IV, I. 2 parabolts 1 pitó.  Sortim verticals fins un pitó, després trobarem un ressalt més i entrarem en terreny molt fàcil fins a la reunió. 

3er. Llarg: 30 metres. V, IV+, III. 4 parabolts i 2 pitons.  Comencem per la dreta de la reunió per anar en tendència a l'esquerra fins a buscar l'altra vessant, després seguirem per una placa agradable d'escalar fins el cim que haurem de fer un flanqueig amb lleugera baixada fins a la reunió.  Compte que és molt fàcil passar-se aquesta reunió.

4art. Llarg: 30 metres. IV-, II. 4 parabolts.  Seguim verticals per una placa amb molt bona roca fins que haurem de flanquejar a la dreta fins trobar la reunió al peu d'una placa. 

5è. Llarg: 30 metres. V+, V, IV. 9 parabolts i 1 pitó. Els primers dos passos són els més difícils de la via, cada cop em semblen més difícils. Les presses són petites i estan ben gastadetes. Un cop superat aquest tram, ens trobarem una escalada plaent fins el cim. 

Descens: caminant pel Camí de les Bateries, o per la drecera que surt sota la senyera que hi ha pintada. 

Material: 10 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan i Laia Girault 2011

Apa a escalar que el món s'acaba!!