Dent d'En Rossell - Via KURU- 22/09/2018

Amb el Miquel i l'Ita hem iniciat la bonica aproximació al peu de via. Quan hem arribat hi hem desfet les motxilles, ens hem donat que no havia posat els gats a l'Ita. Certament em volia fondre, he quedat destrossat. M'han passat les ganes d'escalar. Després hem acordat que l'Ita pujaria a Núria amb la Quima que estava pujant i el Miquel i jo faríem la via.

Aquest fet m'ha condicionat les ganes d'apurar els passos, hi he anat pujant els primers llargs sense pensar-ho massa. Després he anat entrant a la via hi l'he anat gaudint de veritat. Està clar que la repetiré amb l'Ita.

Itinerari molt ben trobat, diedres, plaques, flanquejos i algunes petites balmes, conjuntament amb un bon equipament fan la via molt interessant. El grau obligat és de Vè. 

Aproximació: agafem el camí que puja a Núria fins que trobem una desviació que marca direcció a Delui, seguim perquè aquest camí fins que entrem a l'antic itinerari del cremallera. Al peu de via està indicar amb una sageta.

1er llarg: 20 metres V, Pujem per una placa i abans d'arribar a la reunió trobarem un passet que li dona color al llarg. Reunió en una còmoda cornisa.

2on llarg: Ae V+ Sortim de la reunió per l'esquerra i ja veurem una placa molt compacte, fem un parell de passos d'estreps, després algun Ao i ràpidament es converteix amb una escalada agradable fins a la reunió.

3er llarg: 35 metres. Vè.  Sortim recte amb un pas un xic dret que ens porta a unes plaques amb una escalada agraïda. Després un tram més dret ens porta a la reunió.

4art llarg. 35 metres. II, Ae 1pas, V+.  El principi anem per una cornisa d'herba no massa bonica, uns  10 metres. Després, una placa pas Ae, i un diedre una altra placa a l'esquerra i reunió. 

5è llarg: 30 metres, sortim per un tram dret després unes plaques i un diedre bonic fins a la reunió a l'esquerra.

6è llarg: 35 metres, Llarg espectacular, només per escalar aquest llarg ja val la pena fer la via. Sortim baixant un xic fins entrar en un plaqueig, sembla més difícil del que és, un cop passat el flaqueig pugem vertical i anem seguint una especia d'arc. M'ha anat sortint tot bé, però en el darrer pas, just abans d'entrar la reunió, no li he trobat, finalment he posat un peu a l'estrep i directa a la reunió. Penso que no és el pas més difícil del llarg, però a voltes passen aquestes coses.

7è llarg: 35 metres IV, III. Sortim verticals, passos bonics fins que entrem en un flanqueig d'herba.(Reunió en un arbre gran).

8è llarg: 35 metres V, Llarg vertical, però gens bonic, passos bruts. Tot i així la part alta és més bonica.

9è llarg: 25 metres Vé. III. Sortim amb passos molt bonics, però aviat s'ajeu i toca pujar per l'herba. 

10è llarg: 45 metres, 6ª, Des de sota sembla molt difícil, però per mi ha resultat un dels llargs més bonics de la via. Vas pujant i vas trobant presses que des de sota no pots veure. Cal anar-ho treballant fins que arribes a una reunió. Nosaltres hem seguit, hi ha un pas que sembla molt difícil, però a sobre hi ha molt bona pressa i es deixa fer. 

11è. llarg: 30 metres, III: sortim per la dreta i després en lloc d'anar a la canal, hem seguir pujant per l'aresta fins a un arbre on hem fet la reunió.

Descens: Nosaltres hem pujat per la canal i després hem anat a l'esquerra per baixar fins les vies més altes, d'allà hem anat baixant amb compte fins a trobar una tartera i el camí de pujada. Una baixada una mica cansada. 

Iniciant la via

Arribant a la 2ª reunió. 

Sortint de la 2ª reunió. 

Arribant a la 4ª reunió. 

la sisena tirada, la més bonica de totes. 

La novena tirada

Contents a la reunió 10ª

Anant a cercar l'aresta final. 

Us deixem la ressenya que nosaltres hem portat.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Gorro Frigi - Via Bella Easo- 15/09/2018

Mentre les dones estan preparant-se per anar a la Matagalls Montserrat. Nosaltres aprofitem per escapar-nos a Montserrat.

Escollim La Bella Easo del Gorro Frigi, jo l'he fet un parell de cops, però sempre et deixa un bon regust.


APROXIMACIÓ: des del peu del Gorro pugem per la canal, primer passem l'Opera Prima i després un xic més amunt ja veurem els parabolts de la Bella Easo.

1er llarg: 45 metres de placa montserratina de Vè grau. Els primers metres un xic més esmolats, però després bona pressa i a gaudir de l'escalada.

2º Llarg: 40metres 6ª, V+, Vè.  pas fort per superar la balma, després vertical, amb algun pas força dret.

3er llarg: 25 metres 6a+  Vè. Comença un xic a l'esquerra de la reunió, hi ha un pas per xapar la primera i superar-la, després hi han bones presses i cal tibar fort fins que es tombe i ja veiem la reunió.

4art llarg: 40 metres. Vè, 6a+  Sortim per l'esquerra de la reunió, amb una escalada vertical fins arribar sota d'un sostret on hi ha un bon buril per assegurar el pas. Costa un xic posar el peu sobre el sostret, és una pas estrany que costa trobar la manera de posar-s-hi. Després per terreny mes senzill, fins el cim. Reunió sota mateix.

Via equipada, amb una dificultat màxima obligada de Vè, V+.

Iniciant el primer llarg amb la companyia de la boira. 

Entrant a la segona reunió. 

En Miquel assegurant des de la segona reunió. 

Content arribant al cim. 

Curiós còdol al cim del Gorro. 

Petit pedró que marca el cim. 

Foto cim. 

Us deixo la nostra ressenya.

Apa escalar que el mon s'acaba!!!

Montserrat - Gorro Frigi - Via de la Gavina - 08/09/2018

Avui ens deixem portar pels comentaris dels blogs sobre aquesta via. Tot i està oberta a finals del 2013 i que no surt a la recent guia dels gorros, sembla que poc a poc hi van passant forces cordades, especialment a l'estiu quan fa calor, doncs està situada a la cara oest.

A nosaltres ens ha agradat força, especialment la tercera tirada i la darrera que són les més mantingudes.

l'Ita iniciant la via

Poc a poc va guanyant alçada, amb bona roca i potser un excés de parabols..

Va un dia enlleganyat, i més quan estàs a la cara oest. 

Arribant a la primera reunió. 

Segon llarg per terreny fàcil. 

Tercer llarg, el llarg de la via on llegir bé la roca és la clau per gaudir-lo. 

Sortint dels passos més mantinguts

Terreny sense massa dificultat fins a l'entrada a la reunió on haurem de tibar un xic més. 

Sembla que li ha agradat...

Esperant el sol, que fa una mica de fresca...

Sense pensar-s'ho massa surt en direcció al cim. 

Just en pas més difícil d'aquest llarg Vè. 

Foto cim, un cop més a dalt d'aquesta agulla. 

APROXIMACIÓ: des de Sant Joan anirem caminant fins passat el Gorro Frigi, on veurem un  corriol que ens porta en un collet, baixem tranquil·lament i anem al peu de la cara oest, pujarem una mica, i abans d'arribar al següent collet ja trobarem el peu de via força mercat.

La VIA:  ben equipada que en quatre llargs ens portarà al cim.

1ª Tirada: 30 metres IV+, IV,  possiblement amb algun parabol menys hauria estat més divertida. Des de peu de via progressem vertical, amb roca boníssima fins ala reunió.

2ª Tirada: 25 metres. Tirada senzilla IIIº. Sortim a la dreta de la reunió i anem progressant per terreny fàcil fins a la reunió. Nosaltres la vàrem fer directament al bosc. 

3ª Tirada: 30 metres. V+. Tirada molt ben trobada amb les assegurances posades on han d'està, fet que obliga a escalar i a gaudir d'aquest magnific llarg.  Cal saber llegir la roca, i no pujar directe de parabol a parabol. En tots els passos difícils hi trobarem aquella pressa salvadora. 

4ª Tirada de 30 metres. Vè.  Sortim en diagonal a l'esquerra, en principi no massa difícil fins arribar a una petita balma que li dona un toc al llarg, després per terreny més fàcil fins al cim.

DESCENS: dos ràpels per la cara est. 

Vilanova de Meià - Pas Nou - Via Tarzán, entrant per la via Homeopàtica terapèutica - 01/09/2018

Avui hem quedat amb el Miquel i la Pilà, ells no han escalat mai a Roca d'Arcs, així que busquem una via que sigui bona per ells i que per nosaltres sigui nova.

La Via del Tarzàn, és una via que està equipada amb burils molt ben col·locats, amb certa alegria fet que li dona un xic més de compromís. Tot i que des de sota no es veu una via atractiva, la veritat és que ens ha sorprès gratament; passos verticals o balmats amb bona pressa, com és normal en aquesta zona, el itinerari ha estat molt ben trobat i les assegurances les justes però suficients, tot plegat una bona combinació.

El primer llarg aprofitem les vies esportives i cada cordada puja per una via. 

l'Ita a la primera tirada. (Via Homeopàtica terapèutica) 

Iniciant el 2on llarg i 1er de via Tarzán. 

Entrant a la segona reunió amb el Miquel començant el llarg. 

El segon llarg és molt vertical, però gràcies a les bones presses, podem gaudir d'una escalada plaent 

El Miquel entrant a la placa del segon llarg. 

4art llarg, senzill però divertit. 

Mirant la ressenya de la via. 

Superant una petita balma amb molt bona pressa, però que requereix bones piles. 

l'Ita està treballant el cinquè llarg. 

Darrers passos de la via. 

Provant de tocar el cel....

Mirant per on va la via..

La VIA:

1er llarg. 25 metres IV. Vè.  Llarg molt ben equipat amb passos finets en els darrers metres.

2on llarg. 20 metres. IV+ Fem un canvi de reunió en un  bon replà i tres burils de reunió. Llarg vertical, bonic i amb un buril, es pot reforçar amb Alien groc i vermell. 

3er llarg. 35 metres 3 burils i un pitó. Vè.  Sortir de la reunió en vertical per superar una petita balma (pressa gran) després entrarem en una placa amb una roca extraordinària fins un pitó i després amb un tros on cal vigilar la roca fins a la reunió.

4art. llarg. 35 metres. 1 pitó. IIIº. Tirada senzilla, però divertida. Podem posar alguna savina.

5è llarg. 15 m. 3 burils. V+. La gradució d'aquest llarg pot variar en funció de les piles de cada un. És un llarg força desplomat, però amb una pressa molt bona.  Podem posar un alien vermell a l'entrada de la reunió. 

6è. llarg: 20 m. 1 pitó i un burí.  Sortim de la reunió per la dreta per després fer un flanqueix a l'esquerra on trobem un bon pitó. D'aquí hi ha un pas força fi fins el buril, després ja més senzill fins el cim. Podrem reforçar el llarg amb l'alien vermell, groc i verd. 

DESCENS: des de la reunió sortim a l'esquerra per unes cordes fixes, després trobarem un corriol que ens portarà fins a la carretera. 

Material: 6 exprés, alien groc, vermell 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Camarasa - Lo Puro - Via Megakrac - 25/08/2018

Tonem a Camarasa per aprofitar el matí, volem escalar a l'ombra, aquesta setmana encara s'ha fet notar la calor. No tenim massa clar on anar, si El Sabardó o a Lo Puro. El darrer dia vàrem veure una cordada que pujava just per l'aresta de l'esquerra de "lo Puro" i semblava una escalada elegant i bonica.

Pugem fins el peu de la via Megakrac i ens sembla massa difícil, la placa es veu molt fina, i les assegurances amb alegria, dubtem i finalment ens decidim per aquesta via. Al final hem d'escalar amb màniga llarga...

En els primers metres, ja podem veure de que anirà aquest llarg; forats i més forats, que ens permetran gaudir d'aquesta escalada d'allò més.

La progressió, a voltes et fa dubtar, fins que estirant-te una mica trobes un bon forat, després et superes fins el següent així fins a la reunió, que l'hem fet en el "descuelgue" d'aquesta via esportiva. La via original comença un xic més a l'esquerra.  

Arribant a la reunió cal anar un xic a l'esquerra i després a la dreta. 

L'Ita està en la seva salsa, aquesta placa li ha agradat molt. 

Sortint de la reunió. 

El segon llarg curt, però "matón", un curt flanqueig a l'esquerra ens situa sota una fissura que desploma un xic, progressarem gaudint d'una escalada atlètica amb molt bona pressa fins a la reunió en un balconet.

Passos atlètics i bonics.

L'Ita desmontant la reunió. 

Darrers passos abans d'entrar a la reunió. 

Sortint de la reunió en un pas un xic finet...

Per fer el tercer llarg, haurem de fer una bona tibada a la sortida de la reunió, després ja per terreny més senzill anirem progressant fins arribar en un bon replà on hi ha la tercera reunió. 

Molt bones vistes des de tota la via.

D'aquí surt per la via, en el primer pas hi posen 6ª, jo no m'ho penso massa i faig un pas d'A0 i després ja segueixo en lliure.

La clau està posat els peus en un forat molt gros, després, ja la cosa es posa molt millor. 

LA 3ª reunió. 

Foto de l'arribada al cim.

Aquest cop baixem amb un sol ràpel de 60 metres. Compte, però, que hi ha risc de que les cordes es quedin enganxades. La cordada que ha baixat abans se li han quedat les cordes ben enganxades, sort que nosaltres baixàvem després.

Us deixem la nostra ressenya.

Aquesta via ens ha deixat un bon regust de boca, molt més del que esperàvem. Totalment recomanable.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!