La Colorantes Permitidos, és una d'aquelles vies que sempre et deixa bé; aproximació curta, roca excel.lent, passos on tens que tibar si o si, i unes bones vistes, i per dies assolellats és un lloc ideal.
Avui era un dia especial, l'Ita feia 59 anys, i també en feia 37 de casats, volíem fer una via que ens fes sentir que estem vius, que ens omplis de joia poder-la fer plegats. Hem escollit repetir un cop més la Colorantes Permitidos, i ho hem ensopegat de totes.
Foto de la via quan ja baixàvem.
Aproximació: poc més de 5 minuts des del Monestir. Pujar les escales, creuar el pont i a la segona corba ja ens trobem una curta canal que ens portarà a peu de via.
Quan en començat encara no tocava el sol a la totalitat de la primera tirada i es notava.
Els primers passos són senzills fins arribar a un petit replà que de cop es posa vertical, aquí ja comença a tibar una mica, és una escalada de pressa petita i que cal anar navegant buscant el lloc més factible.
R1 30 metres, Vè, IV+ apretadet.
La Ita, animada per la qualitat de la roca i pel solet decideix fer el segon llarg. Cal anar en compta ja que les assegurances allunyen una mica, però estan el lloc just per anar escalant i mirant bé per on passaràs.
R2. 40 metres. IV+ Vè.
Arribant a la segona reunió.
La Ita fresca com una rosa a la segona reunió.
Després fem un canvi de reunió en el bosquet. Els primers passos cal pujar a l'alzina, per després situar-te a la roca. Es pot fer en lliure, però trec l'estrep i amunt. Dos passos i després altra cop amb lliure fins una balma, que costa situar-te, després seguim amb un altre pas d'estrep i algun A0, fins que la cosa es tomba.
R3. 35 metres Ae, 6a, A0, 6a, V+, V.
La Ita arribant a la 3a reunió.
Avui és el seu dia i es nota...
El quart llarg ja costa d'arrancar, hi ha un pas complicat fins que et situes a la placa, després cal anar pujant per les presses petites que són les protagonistes d'aquest llarg.
R4ª. 15 metres V+, Vè.
Progressant pel 4art llarg.
Entrant a la quarta reunió amb el Monestir al fons.
El cinquè llarg enganya, des de la reunió sembla més fàcil, però quan t'hi poses ja veus que caldrà anar tibant, això si, sempre d'una roca excel·lent , cal anar buscant els forats que hi ha llocs que són boníssims. Després de passar els trossos més verticals, també minva la dificultat, però també cal tenir cura amb la roca.
R5. 40 metres 6a, V+, Vè, IV.
Gaudint del darrer llarg.
Una bona vista de la Ita a la 4a reunió.
Nosaltres hem fet una reunió a 5 metres del cim, després només resta una curta grimpada.
Avui hem gaudit d'un dia extraordinari per l'època que estem, hem passat més calor que fred, hem gaudit d'una escalada ferma, ens ho hem passat molt bé i hem celebrat els aniversaris. No podem demanar més.
Us deixem la ressenya de la nochedeloro que està molt bé.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
