En Joan Rovira ens ha fet arribar una ressenya d'una via nova que ha obert a Rasquera, conjuntament amb Jaume Prat i Antoni Alarcon. Com el temps és molt fred pensem que a les terres de Tarragona la temperatura serà més alta. Així que ben il·lusionats fem camí cap a la Serra de Cardó.
Aquí us deixem la nostra ressenya.
Des del camí fem aquesta foto de la Paret de les Picossies, on en poc temps s'hi han obert quatre vies. La via, Fava al Rei, és la darrera oberta i va pel centre de la paret. Itinerari molt ben trobat, on podreu gaudir d'una escalada encantadora i un entorn molt tranquil.
Quan arribem a l'aparcament, veiem que l'aigua dels abeuradors del bestiar estan completament glaçats, i per acabar-ho d'adobar bufa un fort vent que la sensació de fred s'extrema. No sabem si tornar al cotxe o fer l'aproximació, al final ens decidim per acostar-nos a la paret.
Iniciant el primer llarg, al màxim d'abrigats.
Quan arribem a peu de via, després de caminar 15 minuts, ens toca el sol, però el vent també. Tornem a dubtar si tornar al cotxe o de provar de fer la via. Com la baixada és per la mateixa via, optem per provar-ho.
L' Ita va fent el primer llarg, però de tant en tant es va parant per fregar-se les mans i veure si es recupera.
El segon és el més difícil, i penso que no em sortirà amb aquest fred, però poc a poc vaig guanyant metres i al final no sento ni el fred. Aquest llarg és molt bonic, per gaudir d'allò més. És dret, bona roca i l'equipament just i necessari, ingredients per assegurar l'èxit.
Un cop superats els 10 primers metres la dificultats baixa un xic, però no la bellesa del llarg.
En un replà, em paro per fer una foto a la tirada amb l'Ita abrigada a la reunió.
L'Ita sortint del segon llarg, veient les característiques de la via, ja estem segurs que no baixarem encara que faci fred.
Iniciant el tercer llarg, un cop superat el pas més difícil de la tirada; un pas fi i estrany que costa trobar-lo, doncs sembla més fàcil per la dreta del primer parabol i en canvi va per l'esquerra. Després el llarg va trobant plaques netes i molt divertides.
Iniciant el quart llarg que va per unes plaques fissurades, on és tot un plaer escalar-les. Un llarg sensacional.
Entrant a la quarta reunió.
Un cinquè llarg sensacional que només té un problema, que és molt curt.
Arribant a la cinquena reunió, ara només restarà muntar els ràpels.
Molt contents d'haver seguit, doncs avui era més fàcil tornar que seguir. Però certament ha valgut la pena. Sembla que hem fet la 3ª ascensió.
Aproximació: Des de Rasquera agafarem la carretera que va a El Perelló i just passat el quilometre 17 trobarem una pista asfaltada a ma dreta. Aquesta pista va a la Font i al Refugi del Teix. Seguirem per la pista on trobarem alguna trenca que va als masos, nosaltres seguirem per la pista principal, amb trams asfaltats, trams de terra i trams encimentats. Arribarem a una tanca pel bestiar que obrirem i tornarem a deixar ben tancada. Després seguirem amb forta pujada fins a l'aparcament al costat d'uns abeuradors. Des d'aquí ja podreu situar les vies ja que es veu molt bé la paret.
Des dels abeuradors anirem fins una basa que voltarem per la part alta, al final trobarem un corriol que ens portarà fins al peu de via en uns 15 minuts.
La via: A nosaltres ens ha agradat molt per la bona roca, l'equipament just i necessari, la lògica del itinerari, tot plegat la fa una via molt recomanable. Cal felicitar als obridors, per la feina feta i el sanejament tan acurat que han fet de la via.
1er. llarg: 25 metres. IV+, III. Un pont de roca a 3 metres de terra ens indica l'inici de la via, seguirem pujant verticals fins a superar un blogs que anirem a la dreta per terreny fàcil fins a la reunió.
2on. llarg: 30 metres, V+/6a, V. Pujarem per una especie d'esperó, per terreny vertical, però amb molt bona pressa que us farà gaudir dels passos. Un cop superats els 10 primers metres, la dificultat minva una mica, però segueix sent una escalada plaent fins a la reunió.
3er. llarg: 35 metres. V+, V. Sortim per l'esquerra fins un pi, després pujarem verticals fins el primer parabolt que passarem per l'esquerra amb un pas força fi, després anirem a buscar un petit diedre que superarem per la dreta per entrar en una zona de plaques molt boniques que ens portaran a la reunió.
4art. llarg: 30 metres V. Un llarg que des de la reunió ja es veu que serà molt bonic. Pujarem per unes plaques fissurades amb una escalada plaent fins a la reunió.
5è. llarg: 20 metres. V+, IV+. Sortim amb un pas amb bona pressa de mans i justa de peus, un cop superat seguirem per una placa amb una roca excel·lent. Quina llàstima que s'acabi la tirada i també la via.
Aperturistes: Joan Rovira, Jaume Prats i Antoni Alarcon, 7/1/2023
Descens: per la mateixa via. R3 55m, R2 35 m, R1 50 m.
Material: 12 cintes + R. Cordes de 60 pels ràpels. Via equipada, però pot anar bé portar un joc de friends. Nosaltres no vàrem posar res.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
