A la Punta del Mig a finals de l'any 1970 en Àngel Colomer, Francesc Alavedra, Francesc Galofré i en Pep Melo, varen obrir una via a la vessant Sud-Est, anomenada Punta del Mig igual que a la mateixa roca. Després varen obrir a la seva esquerra el Sostre dels Parents. En Pep Melo va ésser l'encarregat de fabricar les plaquetes.
La Punta del Mig
Durant molt anys aquesta via, va ésser lloc d'aprenentatge de l'escalada artificial pels escaladors del Vallés. Després en Eduard Amat i Andreu Lozano varen obrir una via amb espits anomenada "No hi ha Kules" que la va creuar a la part alta de la primera tirada.
Fa un parell d'anys, i vàrem anar amb l'intenció de repetir-la i vaig veure que una bona part dels burils no hi eren i és que els havien estat tallat, només en podíem veure algun a la part més alta, així que vàrem anar a l'Esquirol que sempre és bonic de repetir.
En Sergi començant la feina de restauració
Assegurant-lo amb un fred que pela.
Des de feia temps que ens feia il·lusió recuperar aquesta via que estava totalment anul·lada i pensàvem que no era just quan molts ens hi havíem format. Si que hi ha l'altra via, però segurament aquesta no hi hauria de ser, doncs la creua totalment i algun tros coincideix uns metres.
Aquest dissabte tornant de Montmell i mirant de trobar un lloc per anar el diumenge, va sortir la possibilitat d'anar a restaurar aquesta via. En Sergi que és molt hàbil amb el trepant i que li agrada molt Sant Llorenç ràpidament si va apuntar.
En Sergi, ara si, al solet, amb el trepant a tope.
L'Ita apurant tot el que pot en lliure.
Entrant a la reunió.
La Montse i jo pujant de segons en el primer llarg. (Foto Sergi Villar)
Com han canviat el temps, abans pujàvem en artificial i ara podem pujar en lliure combinat amb algun pas d'Ao. (Foto Sergi Villar)
La Montse entrant a la 1ª reunió. (Foto Sergi Villar)
En Sergi l'artista del primer llarg.
Iniciant el segon llarg. (Foto Montse Miñano)
Antigament aquest segon llarg es feia en artificial fins que es podia sortir en lliure, ara ha quedat pràcticament en lliure, tot i així podrem fer un pas Ao per superar el primer ressalt.
Posant una baga a la savina.
Passos drets i amb bona roca és el que ens trobarem en aquest segon llarg.
Sortint de la via.
Foto cim.
Ressenya publicada en el Butlletí de l'UES nº 38 de març - abril de 1978, que per diferenciar de les altres vies li dèiem Via Sabadell, però el nom correcte és Via Punta del Mig.
La ressenya de com ha quedat.
Moltes gràcies Sergi per l'esforç fet en el primer llarg, i Montse per acompanyar-nos i fer-nos-ho passar tan bé.
Aproximació: La Punta del Mig, està entre la Cova de les Gaites i l'Agulla de l'Esquirol. Per anar-hi, deixarem el cotxe al final del Carrer Cavall Bernat i després pujarem per un corriol que ens portarà fins a sota de la Cova de les Gaites, després només haurem d'anar una mica a la dreta i ja estarem a peu de via.
La Via: aquest itinerari el fa especialment important a l'història de l'escalada del Vallés, especialment pels escaladors de Sabadell i Terrassa que vàrem iniciar-nos a l'escalada artificial en aquest itinerari.
La via té dos llargs, que antigament es feien totalment en artificial i ara es pot forçar en lliure amb algun pas Ao. Hem respectat les poques assegurances velles que quedaven i que es podien aprofitar, També hem respectat els espits de la via No hi ha Kules. Tot i així, hi ha algun pas que haurem d'"apretar".... Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. V+/Ao Començarem per un diedre fins una savina que, abans ens hi penjàvem i ara està totalment morta. Al costat hi hem posat un parabolt des d'aquí anirem a buscar un buril que hi ha en un bloc a la nostra esquerra, pas fi i amb roca a controlar. Tot seguit ens pujarem sobre el bloc i seguirem vertical amb escalada amb lliure fins sota d'una fissura. Per sortir de la fissura haurem de fer alguns passos d'Ao i tot seguit anirem a l'esquerra amb molt bona roca. La darrera assegurança és un espit de la via que la creua.
2on. llarg: 15 metres. Sortim verticals superant el ressalt i després vertical fins un espit. Després seguirem rectes fins assegurar-nos a la savina d'on sortirem per la seva esquerra fins el tram final. Reunió en un arbust.
Descens: Anirem a buscar la canal que hi ha entres la Punta del Mig i l'Esquirol per on baixarem fins al peu de via.
Material: 14 cintes exprés, + R. Un estrep pot anar bé a la part final del primer llarg.
1ª Ascensió: Àngel Colomer. Francesc Alavedra, Miquel Galofré Morera, i Pep Melo.
Restaurada: Per Sergi Villar, Montse Miñano, Ita Cabassa i Manel Fuertes.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Enhorabona i moltes gràcies per la feinada! espero que els intransigents de sempre no en facin alguna!
ResponEliminaGràcies Jaume, a veure si la repeteixes i t'agrada.
EliminaEp Manel i Ita, aquesta tarda hi hem anat. Ens ha agradat molt! Jo no l'havia fet mai a diferència del sostre dels parents, i he quedat ben content. La primera tirada fins al diedre al company li ha sortit, de segon, tota en lliure, al diedre vertical de sortida ha calgut acerar. La segona tirada que sembla senzilla renoi com apreta, sobretot sortir de l'espit amunt on totes les preses esgarrapen però cap és bona. Moltes gràcies per la restauració i trèure-la de l'oblit.
EliminaHola, tot correcte, pero no va ser Francesc Galofre. Aques nom el teniu equivocat.
ResponEliminaEra jo Miquel Galofre Morera.
Moltes hores posa y Borils i plaquetas.
Gràcies Miquel, Ja ho he modificat.
Elimina