dissabte, 22 de juny del 2024

Via Iglesias Torres Casanoves a la Boleta del Portell Estret - Frares Encantats - Montserrat 22/06/2024

Feia temps que la volia repetir, doncs ja havien passat més de 50 anys de que l'havia fet per primer cop. L'Ita no l'havia fet, però tan artificial ens tirava enrere, més que res que ella no volia fer servir els estreps.

Darrerament vàrem parlar amb en Joan Wenceslao que l'havia repetit i ens va explicar que es podia anar fent en lliure i Ao, aquest fet a l'Ita la va motivar molt.  Així que dimarts passat hi vàrem anar i ens vàrem trobar una cordada al davant fet que ens va fer desistir.

Avui hi hem tornat i estàvem ben sols, ha estat genial. 


La nostra ressenya.


Aquest matí mentre fèiem l'aproximació hem pogut gaudir d'aquestes vistes tan meravelloses. 


Actualment i des del seu reequipament s'entra recte des de sota mateix. Abans teníem que fer un flanqueig a l'esquerra bastant emprenyador i difícil ja que anàvem amb botes. 


Els primers metres cal anar en compte doncs la roca està un xic trencada. 


Tot i que jo li he deixat algun estrep per ella arriba a la reunió i no s'havia penjat cap cop. Ha anat fent amb Ao i lliure, i jo penjant-me de tot. 


Els dos primers llargs són els que s'han de treballar més, doncs tot i que hi ha molts parabolts, cal anar fent passos amb burils que quasi tenen 60 anys. 


L'Ita en la primera reunió.


Ens pensàvem que aviat ens deixaria de tocar el sol, i no ha estat així, quasi sempre l'hem tingut a sobre nostra i aixó ens ha dificultat força a l'hora d'anar mirant com segueix la via, fins i tot algun pas m'he saltat alguna assegurança perquè no l'havia vist. 


La cosa va agafant ambient i el segon llarg també l'ha fet sense estreps. 


El tercer llarg és un xic menys dret i hi ha molts bons còdols fet que ajuda quan t'has de posar a últims en els estreps, o fer alguna petita sortida en lliure per no penjar-ne d'alguna peça que la veus justa. És curiós que en les quatre primeres tirades ens hem trobat un pitó i a la tercera també hi havia una pitonissa de fissura que ni l'hem tocat. 

Els darrers metres de la tercera tirada. 


El tercer llarg permet anar més ràpid i es nota. Addicionalment la reunió és molt còmode doncs es fa sobre un gran bloc ben pla. 


Sortint de la tercera reunió es fan uns quants metres en lliure amb una roca brutal. 


L'equipament de les antigues reunions, però totes tenen 2 parabolts addicionals. 


Sortint del 4art llarg i mirant una cordada que estava a la GAM del Bisbe. Des d'aquí es veu preciós. 


Ara ja només ens queda la boleta. Personalment sempre l'he vist com un gran bloc que està en equilibri. Si un dia em diuen que ha caigut m'ho creuré. 


Ja ho tenim aixó. 


La quarta reunió es fa amb 2 espits uns metres abans d'arribar a sota de la boleta. 


Els darrers metres són ben preciosos. 


Està súper contenta aconseguit el seu objectiu fer la Boleta del Portell Estret Via Iglesias-Torres- Casanovas sense posar un peu a l'estrep. Quasi que no m'ho crec. Felicitats!!


Ben contents en el cim, ara només ens queda un ràpel de 20 metres i ja estarem. Ha estat un matí genial!!!

Aproximació: des de Can Maçana anirem pel GR que va al monestir i un cop passat la Cadireta agafarem la trenca que va a coll de Port fins que ens desviarem a la dreta en direcció a la via. 45/50 minuts aprox.

La via: una gran clàssica de la paret nord, oberta a l'any 1966, per Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas, on podreu gaudir d'una escalada artificial amb peces de l'època, però que han estat molt ben reforçat amb parabolts, per poder forçar-la en lliure. Les reunions també estan restaurades. Malgrat no és molt llarga, té força ambient. Molt recomanable.

1er. llarg: 30 metres. V, Ae.  Els primers metres fins sota del primer ressalt són en lliure on haurem d'anar en compte amb la roca. Després ja agafarem l'artificial que ens farà treballar fins a la reunió. Nosaltres hem posat una recuperable que hem deixat.

2on. llarg: 35 metres. Ae. Seguim amb la tònica del primer llarg, on a vegades els parabolts estan a l'esquerra perquè per pujar en lliure està millor i la via va un xic més a la dreta. Aquest llarg és tot en artificial i hem escanyat un cable en una plaqueta que estava trencada. 

3er. llarg: 35 metres. Ae. Ara la roca és molt més generosa i hi ha molt més còdols que ens ajudaran a fer millor els passos. No hem posat res addicional. 

4art. llarg: 40 metres. V, Ae, IV, caminant.  Fem uns bons metres en lliure fins que ja veiem que ens hem de tornar a penjar d'estreps, després seguim uns metres amb artificial fins que s'acaba el pedestal. Trobareu una reunió amb dos parabolts. Nosaltres hem seguit uns 15 metres més fins una reunió amb dos espits.

5è. llarg: 15 metres. Ae. Ja només ens resta la boleta. Els primers metres són un xic desplomats, però després són verticals i amb molt bona roca. Reunió al mateix cim.

Descens: baixem uns metres per una corda fixa i fem un ràpel de 20 metres per la cara est fins el collet amb l'agulla de l'Ànec. Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de la canal Ampla. 

Material: 25 cintes exprés,  alguna recuperable,  alguna bagueta o cable per escanyar els burils i estreps.

Horari orientatiu: nosaltres hem estat 4h 30'

Oberta per: Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas a l'any 1966.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

dimarts, 18 de juny del 2024

Via Superferós a l'Agulla del Queixal - Frares Encantats - Montserrat 18/06/2024

El Queixal és una agulla no massa concorreguda dels Frares Encantats. Les seves veïnes La Nana i La Caputxa li treuen bona part del protagonisme, però certament és una agulla que mereix la seva atenció i especialment per la via Superferós que vàrem obrir en Remi Brescó i Joan Jover ens els anys 80. Posteriorment va ésser reequipada amb parabolts, mantenint però el seu esperit montserratí de la seva obertura. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Tot i que el primer llarg és preciós es fa difícil fer fotografies per els arbres que hi ha a l'inici. 
Aquest primer llarg hi ha les assegurances justes i necessàries fet que obliga a escalar, però deixant a banda els primers metres, la roca és excel·lent i la seva escalada és encisadora.  


Des de la primera reunió podem veure l'agulla de la Nana i al darrere l'agulla de la Mamelluda. 


L'Ita gaudint d'aquest preciós primer llarg. 


Arribant a la reunió ja hi posa l'ull al segon llarg, veient que al principi està ben assegurat es decideix a provar-ho.


Les presses són molt bones, però els primers metres desplomen de valent, sort que les dues úniques assegurances estan força juntes i asseguren molt bé els passos més difícils. 


Un cop en el segon parabolt encara tindrem uns metres força verticals abans d'arribar al cim. 


Si bé al final de la via hi ha 2 espits força vells hem preferit fer la reunió a la savina. Aquí hem estat una bona estona per gaudir de l'entorn, doncs el cim s'ho mereix.  


Després hem baixat per el coll d'Agulles i quan estàvem a la trenca del camí que va a Ecos, per sota els Frares, hem vist aquest bonic faisà que no s'ha espentat i l'hem pogut admirar plenament. Els seus colors són molt vius i criden molt l'atenció. 

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins al peu de l'agulla Sense Nom on agafarem el camí en marques blaves que fa la travessa.  El seguirem i passarem pel costat de l'agulla de la Caputxa, aquí el camí gira en direcció nord i va tocant la vessant oest de la Mamelluda fins que s'enfila en direcció a l'agulla de la Nana. Just en aquest punt, deixarem el camí i creuarem una canal per arribar al peu de la via. 

La via:  dues tirades molt ben trobades i precioses que ens portaran en una agulla amb molt bones vistes per les quatre vessants. Les assegurances són les justes i necessàries fet que obliga a escalar entre elles.  Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V+, IV+, V-.  5 parabolts.  Des del peu i entre mig dels arbres podrem veure els primers parabolts. Primer pujarem per un tram molsós, però abans d'arribar al primer parabolt la roca ja canvia i també es comença a posar vertical. Entre el primer i el segon podrem posar un alien vermell en un forat. Després del segon parabolt ens trobarem amb un tram vertical i pressa menuda però molt cantelluda que et fa gaudir molt dels passos. Tot seguit ens trobarem amb uns metres més senzills on les assegurances estan més distants, especialment el darrers metres abans d'arribar a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 6a (Ao/V+), V+, V, IV.  un parell de metres per sobre de la reunió ens trobarem amb un tram balmat però amb molt bons códols que ens ajudaran a fer els passos, tot i així cal fer una bona tibada,  després encara hi ha uns metres força drets fins que ja veurem que la verticalitat decau poc abans d'arribar al cim. Podem fer la reunió amb dos espits vells o arribar al cim on podrem assegurar-nos en la savina del ràpel. 

Material: 6 cintes exprés, alien vermell i R.

Oberta per:  Remi Brescó i Joan Jover. 

Reequipada amb parabolts.  

Descens: ràpel d'uns 15 metres per la vessant est.  


Apa a escalar que el món s'acaba!!
 

dilluns, 17 de juny del 2024

Via Epitafio a la Magdalena Inferior - Gorros - Montserrat 15/06/2024

 Malgrat que el dia no acompanya massa, aprofitem que ja estem aquí per fer la via Epitafio i així ja la tindrem en el blog. L'aproximació ha estat ben curta, ja que baixant en ràpel per la normal, només hem tingut que baixar uns metres fins que hem trobat el nom de la via retolat al peu. 


Ja hi tornem a ser. En els primers metres també tenen la roca un xic polida, per aquest motiu li posem un xic més dificultats que les ressenyes més antigues. 


Malgrat no fa sol, si que no fa vent i no tenim boira com quan hem fet la via del costat. 


Per sortir a l'esquerra d'aquest ressalt haurem d'estar una mica atents a trobar l'assegurança que està molt mimetitzada amb la roca.


Arribant el cim, no sembla que estem a mig juny. 


Una parada al cim i ja anem a buscar el ràpel. 



Aproximació: Des de Sant Joan agafarem el camí de Sant Jeroni, un cop passat la Gorra Marinera trobareu una trenca a ma esquerra, la seguirem passant per sota de la cara nord est de la Magdalena Inferior i tot seguit trobareu les escales de Jacob, les pujarem i quan arribem al collet entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera,  només us quedarà voltar a la cara sud. No us costarà massa trobar el peu de via, ja que hi ha el nom retolat. 

La via: Itinerari de dos llargs amb roca excel.lent on les principals dificultats estan en els primers metres, després una escalada plaent fins el cim. Molt similar a la seva veïna "kontuz, Mesedez" Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. IV+/V, IV. 6 parabolts. Per entrar ens trobarem amb un tram amb la roca un xic polida, després escalada plaent fins a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres. IV, IV+, IV.  5 parabolts. Sortim rectes fins a situar-nos a la dreta del gran ressalt que ens barra el pas, després trobarem un espit que ens assegura el pas a l'esquerra per superar aquest ressalt. Un cop superat vertical fins a la reunió.

Descens: Podrem baixar en ràpel per la mateixa via (60 m) o anar a buscar el ràpel de la normal. (35 m).

Material: 10 cintes exprés + R

Oberta per: Membres del SEAM al 2002. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dissabte, 15 de juny del 2024

Via Kontuz, Mesedez a la Magadalena Inferior - Montserrat - 15/06/2024

 Avui anàvem a la cara sud pensant que passaríem calor, i ha resultat tot el contrari, boira i vent fred. Tot i així hem pogut escalar un parell de vies que no teníem ressenyades en el blog. 




Us deixem la nostra ressenya


Per començar ja hi trobarem uns metres difícils ja que la roca està un xic polida, però un cop superat el primer parabolt la roca esdevé  boníssima, fet que ens ha anat bé, doncs feina un xic de fred amb la boira i el vent.  


En un dia normal l'escalada en aquest pany de paret esdevé plaent. 


Iniciant el segon llarg, on amb l'espesa boira ens costava seguir la via. 


Quan ja arribo quasi a dalt s'obra una mica. Curiós que l'altra vessant el dia està nùvol però sense boira espessa. 


La segona reunió està una mica per sota del cim. Si volem ja podem baixar directament des d'aquesta reunió. 


Peró a nosaltres ens ha agradat pujar el cim on no hi hem estat massa estona. 

El nom de la via: Kontuz, Mesedez que està escrit en basc vol dir, "aneu en compte si us plau". Nosaltres no sabíem el significar ni si estava escrit en basc, però en Xavi de Bcn ens ho va comentar en el Facebook i ens ha sembla interessant donar-ho a conèixer. Gràcies Xavi!!

Aproximació: Des de Sant Joan agafarem el camí de Sant Jeroni, un cop passat la Gorra Marinera trobareu una trenca a ma esquerra, la seguirem passant per sota de la cara nord est de la Magdalena Inferior i tot seguit trobareu les escales de Jacob, les pujarem i quan arribem al collet entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera,  només us quedarà voltar a la cara sud. No us costarà massa trobar el peu de via, ja que hi ha el nom retolat. 

La via: Itinerari de dos llargs amb roca excel.lent on les principals dificultats estan en els primers metres, després una escalada plaent fins el cim. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. V+, IV, IV+, IV.  8 parabolts.  Des del peu veurem la primera assegurança i dos forats de mans que ens marcaran com arribar-hi. La roca està un xic polida a l'inici, després la roca millora i baixa la dificultat. Anirem en lleugera tendència a la dreta fins un forat, que també passarem per la dreta, un cop superat anirem a l'esquerra fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV, IV+, IV.  6 parabolts. Sortim verticals fins sota un ressalt que superarem molt bé gràcies als bons còdols, després anirem a l'esquerra fins a la reunió.

Descens: Podrem baixar en ràpel per la mateixa via (60 m) o anar a buscar el ràpel de la normal. (35 m).

Material: 10 cintes exprés + R

Oberta per: Membres del SEAM al 2002. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dijous, 13 de juny del 2024

Via L'Adoptada al Barranc Fondo - Sant Llorenç de Montgai - 13/06/2024

Feia temps havíem vist algunes vies d'aquest sector situat més a ponent del Barranc Fondo i les havíem deixat aparcades. Avui hi hem fet cap i ens ha agradat força, tot i que les vies són ben curtes, però sempre hi ha la possibilitat de fer-ne més d'una. 


La nostra ressenya


Avui anem al revés, primer baixarem en un ràpel de 60 metres i després escalarem.  


Inici de la via. 

Un cop a peu de via optem per fer la via l'Adoptada, just la que està el mig, entre les vies: Totxa Petra i Malalts de roca.  


Malgrat si veu força vegetació en el primer llarg, la tirada resulta prou bonica. 


Arribant a la primera reunió. 


Uns metres senzill ens portaran a un tram més difícil. 


Intentant situar-me per superar aquest ressalt. 


L'Ita arribant a la segona reunió. 


Els primers metres del 3er. llarg són per una placa, després podrem pujar amb bavaresa  i tot seguit per terreny fàcil fins el cim. 


La roca és molt bona i permet una escalada franca. 


Arribant al cim. Com avui teníem pressa hem deixat les altres dues vies per una propera visita. 

Aproximació: venint de Sant Llorenç de Montgai , i just un cop passat la Paret de l'Os, trobareu una pista (amb molt bon estat) a ma esquerra que va a Vilanova de la Sal, a uns 300 metres trobarem una trenca la dreta que deixarem. Passarem per sota de la via del tren i seguirem pujant, ens trobarem amb una doble corba i a uns 300 / 400 metres veurem un lloc per aparcar a ma esquerra, just quan portarem 2,350 Km de pista.  Hi ha una bona alzina. Aquest any el lloc d'aparcar està ple de vegetació i costa una mica de veure-ho clar, però si esteu atents veureu una gran fita. 


Fita a l'inici. 

Des d'aquí anirem seguint un corriol que va en lleugera tendència a l'esquerra i en no res arribareu a la carena, haureu de seguir pujant una mica per la carena i després baixareu un xic cap a l'esquerra i estareu a l'inici del ràpel. Sabreu que esteu a la reunió correcte, perquè en els parabolts hi ha dos eslavons de cadena soldats en cada parabolt, de 10 a 15 minuts. Aproximació molt còmoda.  Ara només us queda fer un ràpel d'uns 57 metres fins el peu de les vies. 

També hi ha la possibilitat d'anar-hi per baix, però resulta més llarg. 

La via: itinerari de 3 llargs,  ben equipats,  amb roca molt bona en el segon i el tercer i en el primer millor del que sembla, doncs com s'ha repetit força està molt sanejada. Els passos són bonics i quan és força difícil podreu fer algun Ao.  Ideal per combinar amb una altra via del costat. Recomanable.  

1er. Llarg: 23 metres. V, V+, 8 parabolts.  Començarem sota d'un bloc que t'escup enfora, però que per l'esquerra es deixa fer prou bé, després anirem pujant vertical i uns metres abans de la reunió hi ha un tram de roca a controlar, però que està molt sanejat de les múltiples repeticions. 

2on. llarg: 20 metres. IV, 6a+, (Ao/V+) V. 5 parabolts.  Sortim per una placa fosca fins sota d'un ressalt, on haurem de tibar fort els primers metres, després podrem seguir en bavaresa uns metres per entrar a la placa fins a la reunió.

3er. llarg: 20 metres. 6a V, IV-  Sortirem per la dreta de la reunió i entrarem en una placa vertical, fins que trobarem una bavaresa que ens portarà a un terreny més fàcil fins a la reunió.

Oberta per: A. Rovira i J. Bernat. 2015

Material: 10 cintes exprés + R.


Apa a escalar que el món s'acaba!!