dimarts, 18 de juny del 2024

Via Superferós a l'Agulla del Queixal - Frares Encantats - Montserrat 18/06/2024

El Queixal és una agulla no massa concorreguda dels Frares Encantats. Les seves veïnes La Nana i La Caputxa li treuen bona part del protagonisme, però certament és una agulla que mereix la seva atenció i especialment per la via Superferós que vàrem obrir en Remi Brescó i Joan Jover ens els anys 80. Posteriorment va ésser reequipada amb parabolts, mantenint però el seu esperit montserratí de la seva obertura. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Tot i que el primer llarg és preciós es fa difícil fer fotografies per els arbres que hi ha a l'inici. 
Aquest primer llarg hi ha les assegurances justes i necessàries fet que obliga a escalar, però deixant a banda els primers metres, la roca és excel·lent i la seva escalada és encisadora.  


Des de la primera reunió podem veure l'agulla de la Nana i al darrere l'agulla de la Mamelluda. 


L'Ita gaudint d'aquest preciós primer llarg. 


Arribant a la reunió ja hi posa l'ull al segon llarg, veient que al principi està ben assegurat es decideix a provar-ho.


Les presses són molt bones, però els primers metres desplomen de valent, sort que les dues úniques assegurances estan força juntes i asseguren molt bé els passos més difícils. 


Un cop en el segon parabolt encara tindrem uns metres força verticals abans d'arribar al cim. 


Si bé al final de la via hi ha 2 espits força vells hem preferit fer la reunió a la savina. Aquí hem estat una bona estona per gaudir de l'entorn, doncs el cim s'ho mereix.  


Després hem baixat per el coll d'Agulles i quan estàvem a la trenca del camí que va a Ecos, per sota els Frares, hem vist aquest bonic faisà que no s'ha espentat i l'hem pogut admirar plenament. Els seus colors són molt vius i criden molt l'atenció. 

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins al peu de l'agulla Sense Nom on agafarem el camí en marques blaves que fa la travessa.  El seguirem i passarem pel costat de l'agulla de la Caputxa, aquí el camí gira en direcció nord i va tocant la vessant oest de la Mamelluda fins que s'enfila en direcció a l'agulla de la Nana. Just en aquest punt, deixarem el camí i creuarem una canal per arribar al peu de la via. 

La via:  dues tirades molt ben trobades i precioses que ens portaran en una agulla amb molt bones vistes per les quatre vessants. Les assegurances són les justes i necessàries fet que obliga a escalar entre elles.  Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V+, IV+, V-.  5 parabolts.  Des del peu i entre mig dels arbres podrem veure els primers parabolts. Primer pujarem per un tram molsós, però abans d'arribar al primer parabolt la roca ja canvia i també es comença a posar vertical. Entre el primer i el segon podrem posar un alien vermell en un forat. Després del segon parabolt ens trobarem amb un tram vertical i pressa menuda però molt cantelluda que et fa gaudir molt dels passos. Tot seguit ens trobarem amb uns metres més senzills on les assegurances estan més distants, especialment el darrers metres abans d'arribar a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 6a (Ao/V+), V+, V, IV.  un parell de metres per sobre de la reunió ens trobarem amb un tram balmat però amb molt bons códols que ens ajudaran a fer els passos, tot i així cal fer una bona tibada,  després encara hi ha uns metres força drets fins que ja veurem que la verticalitat decau poc abans d'arribar al cim. Podem fer la reunió amb dos espits vells o arribar al cim on podrem assegurar-nos en la savina del ràpel. 

Material: 6 cintes exprés, alien vermell i R.

Oberta per:  Remi Brescó i Joan Jover. 

Reequipada amb parabolts.  

Descens: ràpel d'uns 15 metres per la vessant est.  


Apa a escalar que el món s'acaba!!
 

2 comentaris:

  1. Una via ben trempada on no si regala res, enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, ens ha agradat molt i l'hem gaudit de veritat!!

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem