Montserrat - Clot de la Mònica - Serrat d'en Muntaner - Via divorci imminent 28/04/2018

Avui s'ha aixecat un dia estrany, semblava que volia ploure i feia una mica de sol, després s'ha tapat força, però ens ha deixat escalar. Vist el temps, no ens hem complicat massa la vida, al Serrat de'n Muntaner i manca gent...

També, hem pogut seguir la cadena humana que pujava des de Collbató  al Cavall Bernat, un munt de gent defensant la nostre gent. 

Les darreres pluges han deixat els camps immensament bonics.  

Foto d'un altre dia, avui no es veia massa bé...

Els primers metres van per un terreny estrany, on cal tenir cura de la roca, després hi ha una placa molt xula que cal entrar de dreta a esquerra. 

Darrer tros caminant fins a la 1ª reunió. 

Els primers metres de la 2ª tirada cal tibar de valent, jo he tingut que fer algun A0, li posen 6b, després de passar una vaga per una savina iniciem el flanqueig a la dreta fins a la 2ª reunió, que la farem amb dos espits. 

Arribant a la 2ª reunió.

l'Ita lluitant el 6b i li ha anat molt millor que jo. 

Iniciant el flanqueig a la dreta. 

El tercer llarg és el més bonic de tots, passos finets però que es deixen fer, i ben assegurats.  6a

Poc a poc anem guanyant alçada..

Gaudint de la tirada. 

Darrer llarg de IV+ . La reunió l'hem fet en un abre.

La nostra ressenya.

Per baixar, hem anat a cercar la darrera reunió de la Via Orgull Maputxe i hem repelat per aquesta via.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Montserrat - Zona Càmping - Via Alta Tensió

Avui hem anat per una de les vies pendents, feia temps que estava al calaix, sempre es quedava esperant, altres vies la passaven al seu davant. Quan teníem temps era massa curta i quan volíem anar ràpid no hi pensàvem. Finalment avui hem marxat de casa amb l'idea posada. Teníem que estar a casa abans de les 13h  i aquesta és una via amb una aproximació molt curta i només té 3 tirades i ben equipades, doncs som-hi!!.

Des de baix al Monestir ja la podem veure com llueix al sol del matí. Sense ser una via molt difícil té el seu ambient i també és molt fotogènica. Llàstima de les cordes velles que pengen del sostre. 

El primer llarg va a cercar un diedre a la dreta que el segueix uns metres i després es situa a la placa de l'esquerra, aquí la roca ja és més bona i permet gaudir d'una escalada plaent fins a la reunió. R1. 25 metres 9 assegurances, hi ha dos pitons amb bagues molt velles. Si aneu seria millor tallar-les. 

En el moment que deixes el diedre per passar a la placa. 

Fent el 1er llarg de segon. 

L'Ita a la primera reunió. 

El sostre impressiona i no saps si anar per dalt o un xic més avall. Les vistes sobre el Monestir són molt boniques. 

Anar fent, poc a poc i bona lletra. 

Atenta assegurant des de la primera reunió. 

Ufff, ja s'acaba, ara només cal entrar a la reunió. R2. 25 metres 6ª (V+/A0) 8 assegurances.

Darrer pas abans d'entrar a la segona reunió. 

Una tirada força bonica, molt ben assegurada i la roca a controlar. R3 35 metres. 12 assegurances.

Des de la darrera reunió acabarem de pujar fins a dalt de l'agulla, després baixarem en un collet i ja veurem unes cordes velles que ens portaran al ràpel. Son 60 metres fins a baix de tot. 

Bones vistes des del cim. 

Quina roca més collonuda que tenim a Montserrat, però encara hi ha gent que no aprés a emportar-se les burilles a casa i les deixa encastades a qualsevol lloc. Espero que poc a poc, anirà canviant. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Gorra Frígia - Via Badalona - Magic Line - 01/04/2018

Quan surts del cremallera de Sant Joan, camines encara no 100 metres, i ja pots gaudir d'aquestes vistes, això no té preu. Estem tan acostumats a veure aquestes roques, que a voltes penso que no ho valorem prou. 

Ens agrada tan, que fins i tot ens parem admirar-ho. Res ha canviat des de la darrera vegada, tot està el seu lloc, però no podem passar sense parar-nos a gaudir d'aquestes agulles. 

Avui hem sortit amb l'idea de fer la via Màgic Line, però quan hem arribat a peu de via, i ja  hi havia una cordada. Ràpidament, ens hem adonat que no seria plan anar al seu darrera. Les maniobres que fan a peu de via, ja ens en deixat veure que la cosa no aniria massa ràpida.  Canviem de plans, farem la Badalona. Així, un cop més quedarem admirats de com escalàvem fa uns anys. Sembla impossible que fa uns anys, només hi havia les reunions i un buril per assegurar el pas de la balma del 4art llarg. 

Tot i que ara hi ha algunes assegurances més, encara té aquell encant de tenir que navegar entre assegurança i assegurança. 

Cordades per tot arreu, és l'hora de començar. 

Bones vistes sobre el Trencabarrals des de la 1ª reunió. 

Iniciant el segon llarg.

La reportera a plena acció. 

Com no hi ha masses assegurances i per tant tampoc massa fregament de les cordes, empalmen la segona i la tercera tirada. 

El quart llarg sempre havia estat el més difícil, ara però, millor assegurat es fa amb més tranquil·litat. Tot i així, hi ha el seu passet... 

Decidim sortir recte per la Màgic Line, així gaudirem d'alguna tirada més vertical. 

Ens sentim observats per les Magdalenes. 

Sense adonar-nos compte, ja som dalt. 

Avui hem provat si amb dues cordes de 60 es baixava amb un sol ràpel fins el collet.  Baixa es baixa, però et quedes a 2 metres de terra i cal tenir cura a no fer un pendol. El proper dia farem dos ràpels....

Us deixem una ressenya de la Guia d'escalades a Montserrat d'en César A. Pérez de Tudela. 

Sense cap mena de dubtes, la via Badalona és una de les vies més maques de la Gorra Frígida, segurament la tornarem a fer una altra vegada. Aquest tresor cal acariciar-lo de tant en tant.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!