Estirant-se per superar el ressalt de la primera tirada.
Iniciant el segon llarg, la cosa va de continuïtat i de piles, així, que anar fent, faig algun repòs i algun Ao i la tirada surt millor del que m'esperava.
Realment és un llarg molt ben trobat, ben equipat per fer-lo bé en lliure, llàstima de les piles.
l'Ita començant el segon llarg, ella si que aconseguix fer-la neta, sense Ao ni cap descans.
El tercer llarg curt però prou bonic.
Gaudint del tercer llarg.
l'Ita li va agradant escalar amb aquesta roca, així que la quarta també se l'adjudica, així no hem de canviar les cordes.
Sense adonar-nos compte ja estem en el darrer llarg. Des de sota el veig molt llarg. L'Arseni em deia que és el més bonic, així que amb ganes de fer-lo començo a pujar.
Passos drets però amb molt canto, roca excel.lent això és una joia.
A la mitat em costa trobar-li un pas que és força justet de peus, així que una mica amunt i una mica cap allà fins que li trobo la solució anant un xic a l'esquerra. Després ja només queda el pas de 6a, però aquest li he trobat el "truquillo" ràpid anant a l'esquerra i sortint recte a la savina. Un pas molt bonic. Uns metres més i ja estic a dalt ben content, aquesta si que ha sortit bé.
Contenta arribant a dalt.
L'Arseni també s'ho està passant bomba.
El fotògraf sortint de la via.
Ben satisfeta, avui ha fet tres tirades de primera i no ha tocat res en tota la via. El comptador de l'edat li va completament al reves.
Foto cim.
Ens ho hem passat molt bé, ens ha agradat molt la via, i això d'anar amb un escalador, fotògraf i millor company i amic és un luxe.
Aproximació: Des d'Ager agafarem una pista asfaltada que passa pel costat del cementiri, la seguirem uns 10 quilometres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que va direcció al Castell de Sant Llorenç. La seguirem fins a quedar a l'alçada de la paret. Trobarem un lloc per deixar el cotxe a ma dreta. Després seguirem un camí marcat amb pedrons que en 30' minuts ens portarà fins una feixa que seguint-la en direcció ponent ens portarà a peu de via. En aquest pany de paret hi ha tres vies, la nostra és la del mig.
La Via: itinerari de 5 llargs, amb una roca, en general, excel.lent, amb un bon equipament que us permetrà gaudir d'una escalada ràpida i molt bonica, en un entorn preciós. Molt recomanable.
Possibilitat de fer alguna altra via el mateix dia, però cal preveure el material.
1er. llarg: 20 m. V, 6 parabolts. Un llarg de placa amb un ressalt al mig que ens obligarà a mirar-ho un xic més.
2on. llarg: 35 metres. 6a+ (Ao/6a) V+. 11 parabolts. Un llarg excel·lent. Només sortir, ja entrarem en calor, passos drets amb bona pressa, però on cal tibar fort. Anem guanyant metres per la fissura fins que es tomba i ens deixa refer una mica, després veurem que hi ha un ressalt un xic a l'esquerra, on ens costarà trobar-li l'entrada, però un cop situats el gaudirem molt, doncs les presses són molt bones. Un tram un xic trencat i reunió.
3er. llarg: 30 metres. V-. 2 parabolts. Superem un petit mur en tendència a l'esquerra que ens portarà a la feixa, des d'aquí anirem a l'esquerra caminant fins a la reunió.
4art. llarg: 20 metres. V+ 2 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió i pugem fins una bona savina, després seguim a l'esquerra i superem el mur per seguir per terreny més fàcil fins a la reunió.
5è. llarg: 35 metres. V, V+, 6a. 8 parabolts. Un llarg preciós. Sortim per la placa vertical, primer anem un xic en tendència a la dreta fins que veurem que hem d'anar una mica l'esquerra per una placa més fina, superat aquest tram arribarem al darrer ressalt que sortirem anant a l'esquerra i després vertical fins una bona savina, d'aquí fins dalt ja per terreny més fàcil.
Descens: des del cim veurem que baixa un corriol en direcció a la canal, després segueix baixant per la canal fins a trobar el camí de pujada. Descens ràpid i bonic. 30 minuts.
Material: via equipada, amb 12 cintes exprés n'hi ha prou, però si poseu alguna cosa més he posat 14 cintes. Nosaltres no vàrem posar res més. Si aneu justets de grau, podeu portar un joc d'aliens.
1ª Ascensió: E. Orpesa. J. Ortiz i S. Alonso. (2004)
Apa a escalar que el món s'acaba!!