Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Full equip - 20-04-2011

Avui teníem festa, i volíem estrenar les noves cordes. Si,si, per fi, les hem canviat, les dues a la vegada, la targeta de crèdit encara tremola ara...... De fet ja els hi tocava i amb aquestes coses no es pot jugar.

Abans d'anar a una via llarga, va molt bé, anar a una via més curta per poder-les estirar i que perdin tota la torsió de la primera plegada. Hem escollit repetir,un cop més, la Via Full Equip de la Paret de la Codolosa. Aquesta via té tots els requeriments que necessitàvem, no massa llarga, i més d'un ràpel. Ara ja les tenim en plena forma. Són dos llargs, ben equipats, bona roca, lloc molt tranquil, una escenari perfecte pel que volíem fer avui. Ens repartim les tirades, la Ita fa la primera i jo la segona. Apa doncs, amunt....

Un cop passat el 6ª de la segona tirada em paro per fer la foto a la Ita a la primera reunió.

Després, la Ita també me la fa. Això del bloc ens fa fer moltes més fotografies, i a vegades ens fa pensar amb la foto que quedarà millor en el bloc, tot plegat un motiu més per anar gaudint i compartint l'escalada.

Bé, no hi podia faltar la reunió amb la fotografia de les dues cordes, aquestes han estat les protagonistes del dia. Com podreu veure, són els colors del Barça i avui juguen la final, quins nervis!!!.

En dos ràpels de 35 metres ens situem a peu de via. La baixada es va a parar a la primera reunió de la via La Tribu.

Realment el dia no ha acompanyat massa, en un moment donat, han caigut quatre gotes, res important, però sembla que aquesta Setmana Santa no es presenta massa bé.

Ara, ja es notava la primavera, les flors li donen color, els ocells cantant, la tranquilitat, tot plegat configurava un escenari encisador.

Malgrat la ressenya la podeu trobar fàcilment per internet, us he fet la meva.

Apa, a tibar que el mon s'acaba.

Montserrat - La Campana - Via: Un tuareg a la gran ciutat - 16-04-2011

Després d'una setmana atrafegada, avui ens hem llevat tard, i en lloc d'anar lluny, hem tornat a cala Montse. El dia que vàrem anar a el Rave, ens vàrem mirar una via que hi havia a La Campana, és veia lògica, ben equipada i al matí li toca el sol, doncs avui hem anat a fer-la Per fer aquesta fotografia, haureu d'anar en direcció a la sentinella i per un tros ple de bardisses, però val la pena, ja que és l'única manera de tenir una imatge de la via.

El començament és força fi, V+, després és suavitza una mica fins a situar-nos a sota d'una balma on hi marquen 6ª, jo ho he trobat força més difícil, però està ben equipat i sempre es pot fer algun A0.

La reunió està sota mateix de la balma que després haurem de superar. Els darrers metres abans d'arribar a la reunió cal tenir cura amb la roca, ja que no és de massa qualitat.

Entrant a la primera reunió amb el Rave a segon terme.

Superant els quatre passos de Ae, després és manté vertical amb una magnifica roca fins el cim.

El Cim de l'agulla, realment és molt bonic, té una excel·lent vista sobre la Sentinella, el Gorro Frigi, i un munt d'agulles de La Plantació.

Des de d'alt, no ens podem estar de immortalitzar un cop més el Rave, llàstima que no hi hagi cap cordada en el cim.

El ràpel el farem des d'una alzina ben arrelada, no arriba als 30 metres i no presenta cap dificultat especial.

Ens ha agradat molt, especialment la segona tirada, està ben equipada,no cal portar res especial, 10 cintes i 1 estrep a una baga. No us la deixeu perdre, a part d'escalar podreu gaudir d'unes bones vistes, escoltar els ocells, i d'una immensa tranquilitat. Segur que us agradarà.

Excursió a la Serra del Curull i Pic de l'Àliga - 02-04-2011

Avui hem escollit una bona excursió amb uns grans amics; en Marc i la Maria. Nosaltres hem seguit l'excursió que portava molt ben preparada en Marc. Aquest itinerari circular que ens portarà a la Serra de Curull i el Pic de l'Àguila (1.342 metres), és un excel·lent mirador sobre les comarques d'Osona, Ripollès i Garrotxa. Els llocs per on passa l'excursió, tots ells per si sols ja justifiquen una excursió, però units amb aquest itinerari li donen un encant extraordinari. Ben d'hora deixem el cotxe al molí de Pigrau i comencem a caminar amb la fresca del matí, quan just comença a tocar el sol a l'altra costat de la vall.

Ostres!!, la primera sorpresa el riu baixa amb força i l'hem de creuar, estem de sort, hi ha una bona passera, només hem de tenir cura de no caure.

Però, pocs metres més endavant, ja no hi ha passera, i hem de creuar per l'aigua i està força fresca.

Hem passat el Forat Micó i anem pujant per un camí molt bonic fins que veiem la masia de la Vall, certament molt ben cuidada. Aquí parem esmorzar una mica que ja toca.

Després per un camí més estret ens encaminem capa els Degollats, ens adonem que la natura explota per tots els costats; flors, aigua, arbres tot està tan bonic....

Les faixades en aquesta excursió, son les nostres companyes de viatge. Si ara està tot tan preciós, com estarà a la tardor....

Els Degollats, sembla un escultura del Gaudí, l'aigua ho ha deixat encisador.

Un dels atractius de l'excursió és la cascada del Molí del Salt, restem una estona boca badats, llàstima que encara no i toca el sol.

Després ens arribem fins el pont romànic de Salgueda que està en perfecte estat. Des d'aquí començarem a pujar per la Vall Salgueda en direcció al Pic de l'Àliga.

Sota mateix de la Serra del Curull hi ha la Masia de Salgueda, que està abandonada, però té una bonica portalada. Des d'aquí comencem a pujar els darrers metres, força drets, fins al Pic de l'Àliga.

Ja hi som, hem fet el cim, el Pic de l'Àliga de 1.342 metres. Des d'on podem veure perfectament el Canigó, el Gra de Fajol, el Puigmal, el Cadí, Pedraforca....... El dia és molt clar i sembla de principis d'estiu.

Costa molt no parar-se a fer una fotografia a les flors que durant una gran part de l'excursió ens han acompanyat.

Ja tenim gana i ens parem a dinar en el Mas de la Coma del Coll, ens hi hem estat una bona estona doncs el lloc s'ho mereix. Ara enfilarem una forta baixada per tornar a la Vall del Ges.

Aquí podem veure el Castell, està en runes, però les masies que l'envolten estan perfectament conservades.

Ja i tornem a ser, la Vall del Ges, i segueix baixant fort, no tenim altre remei de creuar-lo, per sort ara fa un xic més de calor.

Ens queda molt poc fins el cotxe, i mentre anem arribant anem fent memòria de l'excursió, i ens ho hem passat molt bé, bons amics, un dia inmillorable, un itinerari meravellós, ho recordarem durant molt temps.