A principis de l'any 1971, ja fa 53 anys, vàrem fer aquesta via per primer cop. Era la primera via de la cara est i en aquell temps es coneixia més GESAM que per Albert-Busquets. Durant un parell d'anys la vàrem repetir en diverses ocasions amb companys diferents. Després ha quedat aparcada durant molts anys i sempre que hi passaven per sota ens venia els bons records de quan començàvem a escalar.
Amb el temps, aquesta cara est ha canviat molt, ha quedat farcida de vies que van una a tocar a l'altra i eclipsant aquesta petita joia.
La nostra ressenya.
La via ha estat restaurada amb parabolts respectant totalment l'equipament inicial, i mantenint l'aire entre assegurances, fet que ens permetrà gaudir de l'escalada montserratina en la seva essència, res a veure amb les vies veïnes.
Veient que el primer parabolt està a uns 10 metres de terra i tot que és un terreny no massa difícil, intenta posar una assegurança flotant en una petita fissura invertida perfectament visible des del peu de via.
La roca és extraordinària, gens polida i amb bons còdols, on et fà sentir aquell plaer tan apassionant de l'escalada.
Quan em toca pujar de segon el meu cap va pensant amb quina il·lusió i amb quin material vàrem fer aquesta via a principis del 1971.
Anar a buscar el pas per superar aquest ressalt, els meus records em portàvem a una pedra marró que ens hi teníem que posar a sobre, ho he mirat i no ho he vist clar, i just on hi ha el parabolt hi ha molt bona pressa per superar aquest pas.
Arribant a la segona reunió. Surt una tirada curta que es podria ajuntar amb la següent, però la volem fer com es feia en aquella època.
Sortint de la segona reunió, com el propera assegurança està un xic lluny aprofitem un merlet que com a mínim dona moral..
El tram és dret però vols anar poc a poc per gaudir-lo millor.
Entrant a la tercera reunió.
Restes de la tercera reunió original.
Ja estem en el quart llarg i la festa segueix igual, bona roca i un gust immens de repetir aquesta via després de tants anys.
En aquest punt cal anar un xic a l'esquerra per no entrar a la zona de parabolts d'altres vies.
Amb merlets com aquest podem pujar per arreu.
Arribant a la quarta reunió i última. Tot lo bo s'acaba!!
La primavera també ha arribar al cim de la Magdalena Inferior.
Avui ens estem una bona estona en el cim gaudint del matí meravellós i dels records que ens envolten.
Però al final hem de baixar, i quan inicies el ràpel sembla que tanquis un capítol de la nostra història montserratina, però segur que ben aviat tornarem en el cim d'aquesta agulla.
Una mica d'història: en aquesta via hi ha dues cordades que reclamen la seva primera ascensió i que resulta molt difícil de clarificar. De fet, en el llibre d'en Josep Barbera Montserrat Pam a Pam, ja ho deixa una mica obert.
Avui parlant amb en Jordi Cevallos m'ha fet veure que certament no està massa clar i m'ha enviat la següent documentació.
Fitxa tècnica del Centre Excursionista de Terrassa feta per en Josep Piera i Queralt, amb qui va parlar en Jordi Ceballos i li va confirmar que quan va obrir la via no hi van trobar res.
La descripció correspon exactament al coneixement que jo tenia de la via i que un cop repetida amb el reequipament actual segueix sent la mateixa, menys en els darrers metres que sembla que actualment surt més recte.
Publicació a la revista cordada núm. 164 de l'any 1970 que també concorda amb la fitxa tècnica anterior.
Posteriorment la mateixa revista Cordada, fa una rectificació i li dona l'ascensió a Albert-Planas-Busquets del GAM de CMB. Costa clarificar que va passar, fins i tot és possible que tots dos tinguin la seva raó, doncs el pany de paret de la cara est és prou ample, fins el punt que ara hi ha tres vies més. Qui sap si els primers no van pujar un xic més a l'esquerra o més a la dreta sense deixar cap rastre? Per altra banda, el segon llarg és tan característic que sembla que no hi haurien d'haver confusions. Tampoc, tenim cap explicació ni dibuix d'en Albert-Planas-Busquets de quan la varen obrir.
Només podem suposar i la meva suposició és que Albert.Planas-Busquets varen fer fins a la segona reunió de la nostra ressenya directament i d'aquí fins dalt. En la ressenya de la GESAM no hi ha la segona reunió nostra, la feien just on hem fet nosaltres la tercera. En aquesta segona reunió el material antic que hi ha ens ha semblat un xic diferent i queda una mica a l'esquerra de la lògica de la via.
De totes maneres, per mi sempre serà la Via GESAM, doncs és com la vàrem conèixer i com en parlaven els diferents escaladors de la nostra generació i possiblement sempre estaré errat.
Moltes gràcies Jordi Ceballos per tota la documentació.
Aproximació: Des de Sant Joan agafarem el camí de Sant Jeroni, un cop passat la Gorra Marinera trobareu una trenca a ma esquerra, la seguirem passant per sota de la cara nord est de la Magdalena Inferior i tot seguit trobareu les escales de Jacob, les pujarem i quan arribem al collet entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, estareu a peu de via. Hi ha un sellament a l'inici.
La via: Una petita joia montserratina sent la tercera via a la Magdalena Inferior. En aquest pocs metres de conglomerat montserratí hi trobarem una mica d'història d'aquells escaladors que vàren poder gaudir d'aquesta escalada amb uns materials rudimentaris però amb una gran il·lusió. Molt Recomanable.
1er. Llarg: 15 metres. IV, IV+, 1 parabolt. En el peu de via hi trobareu un sellament que marca l'inici i també podreu veure el primer parabolt a uns 10 metres més amunt. Tirada de placa amb molt bona pressa.
2on. Llarg: 15 metres. IV, V+, IV+. Sortim a l'esquerra i trobarem un parabolt. Ara ens tocarà superar aquest petit ressalt amb una bona tibadeta, després trobarem un segon parabolt i uns metres més amunt la reunió.
3er. Llarg: 15 metres, IV+, IV. Sortim per la dreta on, amb una mica de traça, podrem posar un merlet, després seguirem per terreny vertical fins un parabolt on uns metres més amunt per verticalitat fins a la reunió. Els llargs segon i tercer es podem ajuntar sense problemes.
4art. Llarg: 30 metres. IV, IV+, IV. Sortim rectes fins un parabolt que hi ha a uns 10 metres. Després anirem a l'esquerra per agafar un merlet molt gran, seguim vertical i trobarem un segon parabolt que ens assegurarà fins a la reunió. D'aquí al cim hi ha uns metres molt fàcils.
Material: 5 cintes exprés, algun friend i bagues per merlets.
Oberta per: Albert, Busquets i Planas del GAM de CMB o GESAM del Centre Excursionista Terrassa, a finals de l'any 1969 o principis del 1970.
Descens: ràpel de 35 metres per la vessant sud.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
