Feia molts anys que havíem fet la via normal a l'Esperó Remacha i l'únic que recordàvem és que ens havia agradat molt. Així que ja tenim una bona excusa per tornar-hi i posar al dia els bons records.
Una de les coses que recordàvem era la qualitat de la roca, i els passos drets del segon llarg. Avui hem tornat a gaudir d'aquesta roca excepcional, però ara, hi ha algun pas on la roca sembla que hauria de patinar, però la realitat és que segueix sent prou adherent.
Us deixem la nostra ressenya.
Per arribar al primer cal escalar uns metres i va molt bé posar un alien en un forat. Després ja anirem trobant assegurances fins a la reunió.
Entrant a la primera reunió podrem veure els pitons que hi ha des de fa molts anys. Quan he arribat els he recordat.
El segon llarg és força dret i amb passos molt bonics i que superarem gràcies a les bones presses que anirem trobant. Sembla que les presses les han posat just on fan falta.
Pas a pas, anirem guanyant alçada i treien el llarg.
L'Ita en el flanqueig que hi ha abans d'entrar a la segona reunió.
Sortida vertical de la segona reunió.
Arribant a la reunió.
La darrera reunió en un lloc preciós, especialment ara, que tot està verd i ple de flors.
Després d'aquesta escalada ens hem trobat amb en Miquel Garrell, Pilar Perales i Josep Fatjó i hem anat plegats a fer un cafè. Ha estat una estona molt entranyable.
Aproximació: pràcticament inexistent doncs podem deixar el cotxe a sota mateix i només caldrà pujar uns metres fins al peu de via.
La via: el 14/12/69 en Joan Manuel Remacha Selva de 15 anys va patir un accident i en la seva memòria li van obrir aquesta via el 10/06/1971 els membres del Centre Excursionista Lleida.
La via té tres llarg molt bonics i ben equipats amb parabolts que us permetran gaudir d'una escalada que no us deixarà indiferents. Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. IV+, IV. 5 parabolts. Començarem per una placa una mica difícil i amb la primera assegurança un xic llunyana, un cop superat aquests primers metres la cosa es suavitza una mica seguirem per la placa fins que poc abans de la reunió fa un petit diedre.
2on llarg: 25 metres. V+, V, IV. 7 parabolts. Sortim verticals per un diedre i després anirem en tendència a la dreta per la placa fins que haurem d'iniciar un flanqueig a l'esquerra fins a la reunió.
3er. llarg: 30 metres. IV+, IV, IV+, V-. 5 parabolts. Sortim rectes i un cop arribem al segon parabolt anirem a la dreta a buscar un esperó que seguirem fins sota la reunió on trobarem un pas atlètic per entrar a la mateixa.
Descens: des del cim anirem en direcció nord fins que trobarem una pista que ens portarà a la carretera.
Material: 10 cintes exprés i joc d'aliens.
Oberta per: Quim Lores i Andreu Cots el 10/06/1971
Apa a escalar que el món s'acaba!!
I molt xules les fotos, fan ganes d'anar-hi
ResponEliminaGràcies Pilar, aquesta és una gran clàssica que segur que us agradarà molt.
EliminaUNa via molt bonica, sobretot, el 2n llarg. Em sembla recordar que la primera reunió era un pel més avall, però no em facis massa cas perquè et parlo de fa 50 anys. El que si recordo és que el segon llarg era amb estreps fins on es flanqueja un pel a la dreta
ResponEliminaHola Mingo, poc abans hi ha una reunió amb dos pitons amb molt mal estat. Jo també la vaig fer fa molts anys el primer cop i, penso que la reunió ja era on és ara, amb aquests pitons amb anella que hi ha la foto, avui peró, la reunió es fa amb dos parabolts que hi ha al costat mateix. Possiblement sigui un efecte de la foto que al estar feta de sota mateix sembla molt més llarga la primera tirada. Sense dubtes una via molt xula.
Elimina