Després de fer la via Shard Strep a l'Agulla Manolito García , fem un ràpel i ja estem al peu de l'agulla Alta de la Miranda. Com és dijous ens posem a la Via Dels Dijous que té molt bona pinta.
La nostra ressenya
El primer llarg es feia fent romanaig amb l'alzina, però resulta que l'alzina s'ha mort i no fa massa gràcia recolzar-t-hi, però per sort les assegurances estan properes i la roca és molt bona.
En Miquel tampoc vol saber res de l'alzina.
L'Ita amb l'alzina totalment seca al fons
Iniciant el segon llarg que es veu especialment bonic, tot i així cal estar atent per veure les assegurances.
Posant un bon Alien en la fissura.
Després un tram molt vertical que es fa bé gràcies a les bones presses que hi ha.
Assegurant des del ràpel
L'Ita arribant al cim amb l'agulla Manolito Garcia just al seu darrere.
Espectaculars les vistes que podem gaudir des del cim.
Una cordada a l'agulla del Queixal.
Restes de l'antic ràpel.
Foto en el cim. Un bon record.
Autoretrat de l'Ita en el ràpel.
Aproximació: Des del refugi Vicenç Barber anirem agafar la canal Ampla fins al coll de d'Agulles, Després seguirem les senyals vermelles que ens portaran a l'agulla Triroca i a l'agulla Xica de la Miranda, baixarem per la canal en direcció sud fins arribar al peu de via. Nosaltres vàrem arribar-hi fent primer l'agulla Manolito Garcia.
La via: itinerari de dos llargs molt bonics, especialment el segon on podreu gaudir de l'escalada vertical típica d'aquesta zona. Recomanable.
1er. llarg: 15 metres. V, IV. 4 espits. Ens enfilem per anar a buscar el primer espit per la dreta de l'arbre, després seguim per la placa fins que baixa un xic de dificultat. Sota del bloc, on farem la reunió, podrem posar un alien vermell.
2on. llarg: 35 metres. IV+, V+, IV, III. 5 espits. Sortim verticals i aviat trobem el primer espit, després haurem d'anar en diagonal a la dreta per trobar el segon. Tot seguit pujarem a la fissura on podrem posar un alien groc o un de vermell, i d'aquí recte amunt per terreny molt vertical i difícil però amb molt bons còdols i uns metres més amunt per verticalitat fins el cim. Reunió en el ràpel.
Descens: ràpel de 25 metres per la cara est.
Material: 7 cintes exprés i aliens groc i vermell.
1ª ascensió: 30/11/2000 per F. Garcia, R. Majó, E. Martínez, i E. Sales.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem