Quan els Agents Rurals t'estan esperant al costat del cotxe-Els Ports-La Mola Grossa-Via Comando Hermoso 25/05/2024

 Si, Avui començarem l'història al revés, així els que no tenen paciència per llegir-ho tot, al menys els hi quedarà la part que volem remarcar de l'experiència.

Quan arribem al cotxe ens trobem els Agents Rurals al costat de la nostra furgo i ens estan esperant. Ens saludem i tot seguit ens diuen que hem escalat en un lloc que cal demanar permís i en aquesta epòca no s'hi pot escalar, i que ens hauran d'aixecar acta i segurament ens arribarà una sanció.  Una cordada de Valls que vàrem fer la via junts els hi va passar al mateix. 

La via en qüestió puja pel mig d'aquesta paret i surt directament sota el cim de La Mola Grossa.

Els que ens coneixeu, sabeu que som tremendament respectuosos amb les restriccions, i si és així com és que heu anat en una via que no si podia escalar? 

Aquesta setmana passada va sortir una publicació d'una via nova en aquest lloc. La publicació a Instagram era d'un conegut alpinista/escalador professional i nosaltres no vàrem mirar la regulació del parc, pensant que si la via l'havien obert aquest mes, no hi hauria restriccions i més si estava oberta per un professional de la muntanya que li aniria el seu prestigi professional.

En la publicació la posàvem de meravella; bona roca,  bon equipament i un lloc preciós, total una via "Love Climbing" segons ells. És per aquest motiu que vàrem fer cap sense mirar res més. 

Retall de la normativa del parc.

Aquesta via està en la zona d'escalada condicionada i que són la resta del mapa.  Així com en altres zones hi ha un cartell explicatiu, en aquesta no vàrem trobar cap tipus de cartell i la normativa cal llegir-la molt a poc a poc per entendre-la.  Els agents rurals varen pujar perquè algú els va avisar. 

Després de fer una pista ben llarga, (12 quilometres) mitat d'asfalt i mitat de terra varem arribar a la Bassa de Refoia on la boira no ens deixava veure ni la via, ni lo bonic que era aquest lloc.

Ens vàrem quedar al cotxe fins que varen arribar una cordada de Valls que també anàvem a la via i tenien la mateixa font d'informació. Ells decideixen sortir i nosaltres ens esperem una mica, però per un moment va semblar que s'obria i ens vàrem decidir sortir al darrere d'ells fins al peu de via.

La via va resultà que no era tan bonica com la publicació deia, doncs la roca no era massa bona i l'itinerari tampoc era res de l'altre mon. 

Total que us avisem perquè si vareu agafar la ressenya per anar-hi, us podeu trobar com nosaltres. Seguint les nostres indicacions i les de la cordada de Valls, ja han despenjat la ressenya.

Us deixem algunes fotos entre mig de la boira...

El diedre d'entrada. 

Placa molt fina en el primer llarg.

La bassa on hem deixat la furgo. 

Iniciant el segon llarg, després és una grimpada descomposta fins a la reunió. 

Iniciant el tercer llarg. 

Arribant a la tercera reunió. 

Tram més difícil del darrer llarg. 

Arribant al final de la via.  (foto. Joan Plana).

Sortint de la via, es veu contenta, però encara no sabíem que ens estaven esperant al cotxe. :-)

Apa a escalar que el mon s'acaba!