Fa 50 anys que vaig fer per primer cop l'Aresta Bruc del Sentinella. Des de les hores l'hauré repetit 8 o 9 cops. Si el primer cop em va deixar super satisfet aquest darrer cop també m'ha agradat molt, i és que, per mi, és un dels itineraris més bonics de Montserrat. No em cansaré mai de repetir-la.
Pujar per l'aresta i pensar amb les sensacions que varen viure en Santacana i en Gómez en fer la primera ascensió, ja t'emociona.
La nostra ressenya.
Des del primer cop fins ara, la via segueix sent la mateixa, però els materials han canviat; des de pujar amb les cletes , el talabard de pit que ens havíem fet nosaltres i l''equipament de les reunions i de les tirades, no té res a veure en quan a qualitat del mateix. Actualment es pot fer en dos llargs, i abans ho fèiem en quatre. Tenies que clavar algun pitó que altre, i actualment està pràcticament equipada, només alguna recuperable i algun friend ens aniran bé per reduir les distancies de les assegurances.
Iniciant el primer llarg.
Avui som una colla, la Montse, en Sergi, la Laura, i nosaltres dos. Tots ja l'hem fet anteriorment menys en Sergi, així que avui ens sacrifiquem tots per ell.
El pas més difícils de la via, superar aquest ressalt que ja patina una mica
Tots en plena feina, la Laura i l'Ita, i després en Sergi i la Montse.
En Sergi pujant el primer llarg amb la Montse ben atenta a peu de via.
La Laura arribant a la reunió.
L'Ita gaudint d'allò més.
La Montse sembla que també està ben contenta.
Una bona visió del segon llarg. (Foto Laura)
Sense adonar-nos ja estem sortint de la via.
L'Ita sobre el gran còdol del segon llarg mirant com pugen en Sergi i la Montse.
En Sergi entrant a la reunió.
Les pubilles en el cim.
Foto en el ràpel
Una altra visió gràcies a la Montse.
Esperant per baixar.
Autoretrat en el ràpel.
Un mati brillant, divertit, amb molta conya pel mig, i amb una excel·lent companyia. Amb una colla així dona gust anar a escalar.
Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem la Gorra Frígia i baixarem una mica fins poc abans d'arribar al mirador que a la nostra esquerra surt un corriol que baixa directa fins El Sentinella que voltarem per la cara est fins a situar-nos al peu de via.
La Via: sense dubte una via que no pot faltar a cap escalador montserratí. Itinerari que segueix l'aresta bruc buscant sempre el lloc més feble per poder-la superar. Admirable els que varen fer la primera ascensió a l'any 1953. Roca excel·lent. Totalment recomanable.
1er. Llarg: 35 metres. IV+, V+,V. Ens situarem en el fil de l'aresta i pujarem vertical fins sota del ressalt, aquí ens ho mirarem una mica per superar-lo, després segueix molt vertical fins uns metres abans de la reunió.
2on. Llarg: 50 metres. IV+, IV, V, IV+. Sortim verticals i trobaren un buril, després anirem a l'esquerra una mica i anirem pujant, trobarem un spit. Ara pujarem verticals fins a trobar un bon pitó en una fissura, d'aquí anirem a l'esquerra per enfilar-nos sobre un gran bloc que sobresurt. Un xic més amunt i a la dreta podrem posar una recuperable i seguirem verticals fins a la reunió.
Descens: Ràpel de 40 metres per la vessant est.
Material: 8/10 cintes exprés, 2 recuperables, aliens groc i verd + R.
Equipament: La via està restaurada amb sellaments, però hi ha algunes assegurances velles que es poden aprofitar.
1ª Ascensió: 1953 per Josep Santacana i Josep Gómez.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!