Montserrat - Agulles - Agulla del Dàtil - Via El Bacon del Dàtil - 29/08/2022

 Fa temps que no anem Agulles i la Laura no ha fet l'Agulla del Dàtil, així que ja tenim una bona excusa per anar-hi

Quan puges des de Can Massana les primeres vistes que veus són aquestes i certament ja t'enamoren. Unes roques que semblen esculpides per grans artistes donen unes formes que a voltes semblen figures pedraficades. 

El Dàtil és una agulla que queda encaixonada al mig de la Canal dels Cirerers. Si bé té una personalitat pròpia, no sobre surt tant com les seves veïnes, i aquest fet fa que quedi en un segon terme. Tot i així. val la pena fer-hi alguna de les seves vies. 

Avui anem a la via: El Bacon del Dàtil una via un pel forçada a la dreta de l'Aresta Bruc.

El primer llarg el podrem fer amb Ao o Ae i en lliure segons les ganes i les possibilitats de forçar que tinguem. 

Un cop superats els primers metres més drets, ja podrem anar apurant en lliure gràcies a la bona roca i al seu equipament. 

La Laura descansant una mica. Sembla que la cosa tiba. 

Iniciant el segon llarg, que només sortir de la reunió va en lleugera tendència a la dreta per evitar coincidir amb l'Aresta Bruc.

Al fons podem veure el Refugi d'Agulles. 

Ja en els trams més fàcils arribant al cim

Aprofitem per fer una fotografia al cim. Sembla que el temps vol canviar. 

La nostra ressenya.

Aproximació: des del Pas de la Portella anirem en direcció al Refugi, primer baixarem una mica i quan torna a pujar en direcció est trobarem la Canal dels Cirerers.  Pujarem per la mateixa, fins que veurem a la nostra esquerra hi l'Agulla del Dàtil. La via comença a la dreta de l'Aresta Bruc.

La Via: itinerari que busca espai per la cara sud a la dreta de la via normal. La part final és difícil separar-les. Dit això, hi ha un primer llarg ben trobat, llàstima de no tenir el grau per forçar-lo totalment en lliure. Recomanable.

1er. llarg: 20 metres.  Ao, 6a.  Sortim verticals en Ao i alguna sortida en lliure fins arribar a un forat que voltarem per l'esquerra, arribats en aquest punt ja podrem anar pujant més en lliure fins a la reunió. 

2on. llarg:  50 metres. IV+, III, IV.  Tot i que era el segon cop que la fèiem i que hem anat a la dreta,  no hem trobat la segona reunió i hem anat tirant fins que he vist la reunió de l'Aresta Bruc a ma esquerra i l'hem anat a buscar. Per cert, aquesta reunió està prou malmesa.  

Descens: Ràpel des d'una alzina per la cara sud. 25 metres. Després podrem baixar per la canal que baixa per la cara oest del Dàtil i el pedestal del Martell que ens portarà a peu de via. També podem pujar per una canal que ens deixarà al peu de la Saca Gran. (Corda fixa).

Material: 16 cintes exprés + R. Un estrep pot ésser útil si voleu fer la tirada en Ae.

1ª Ascensió: Joan Baraldés i Miquel Haro.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - La Plantació - El Sentinella - Via GEDE. 28/08/2022

 Fa 50 anys que vaig fer per primer cop l'Aresta Bruc del Sentinella. Des de les hores l'hauré repetit 8 o 9 cops. Si el primer cop em va deixar super satisfet aquest darrer cop també m'ha agradat molt, i és que, per mi, és un dels itineraris més bonics de Montserrat. No em cansaré mai de repetir-la. 

Pujar per l'aresta i pensar amb les sensacions que varen viure en Santacana i en Gómez en fer la primera ascensió, ja t'emociona. 

La nostra ressenya.

Des del primer cop fins ara, la via segueix sent la mateixa, però els materials han canviat; des de pujar amb les cletes , el talabard de pit que ens havíem fet nosaltres i l''equipament de les reunions i de les tirades, no té res a veure en quan a qualitat del mateix. Actualment es pot fer en dos llargs, i abans ho fèiem en quatre. Tenies que clavar algun pitó que altre, i actualment està pràcticament  equipada, només alguna recuperable i algun friend ens aniran bé per reduir les distancies de les assegurances.

Iniciant el primer llarg.

Avui som una colla, la Montse, en Sergi, la Laura, i nosaltres dos. Tots ja l'hem fet anteriorment menys en Sergi, així que avui ens sacrifiquem tots per ell. 

El pas més difícils de la via, superar aquest ressalt que ja patina una mica 

Tots en plena feina, la Laura i l'Ita, i després en Sergi i la Montse.

En Sergi pujant el primer llarg amb la Montse ben atenta a peu de via. 

La Laura arribant a la reunió. 

L'Ita gaudint d'allò més. 

La Montse sembla que també està ben contenta.

Una bona visió del segon llarg. (Foto Laura)

Sense adonar-nos ja estem sortint de la via.

L'Ita sobre el gran còdol del segon llarg mirant com pugen en Sergi i la Montse. 

En Sergi entrant a la reunió. 

Les pubilles en el cim. 

Foto en el ràpel 

Una altra visió gràcies a la Montse. 

Esperant per baixar. 

Autoretrat en el ràpel. 

Un mati brillant, divertit, amb molta conya pel mig, i amb una excel·lent companyia. Amb una colla així dona gust anar a escalar. 

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem la Gorra Frígia i baixarem una mica fins poc abans d'arribar al mirador que a la nostra esquerra surt un corriol que baixa directa fins El Sentinella que voltarem per la cara est fins a situar-nos al peu de via.

La Via: sense dubte una via que no pot faltar a cap escalador montserratí. Itinerari que segueix l'aresta bruc buscant sempre el lloc més feble per poder-la superar. Admirable els que varen fer la primera ascensió a l'any 1953. Roca excel·lent. Totalment recomanable.

1er. Llarg: 35 metres. IV+, V+,V.  Ens situarem en el fil de l'aresta i pujarem vertical fins sota del ressalt, aquí ens ho mirarem una mica per superar-lo, després segueix molt vertical fins uns metres abans de la reunió.

2on. Llarg: 50 metres. IV+, IV, V, IV+.  Sortim verticals i trobaren un buril, després anirem a l'esquerra una mica i anirem pujant, trobarem un spit. Ara pujarem verticals fins a trobar un bon pitó en una fissura, d'aquí anirem a l'esquerra per enfilar-nos sobre un gran bloc que sobresurt. Un xic més amunt i a la dreta podrem posar una recuperable i seguirem verticals fins a la reunió. 

Descens: Ràpel de 40 metres per la vessant est.

Material: 8/10 cintes exprés, 2 recuperables, aliens groc i verd + R.

Equipament: La via està restaurada amb sellaments, però hi ha algunes assegurances velles que es poden aprofitar.

1ª Ascensió: 1953 per Josep Santacana i Josep Gómez. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! 

Ripollès - Santuari del Mongrony - Coll Roig - Via Malalts de Roca. 23/08/2022

 Després de fer el Puigmal en plan familiar, en Gonza li fa il·Lusió fer una escaladeta per aquesta zona, així que aprofitem que per demà donen bon temps al Ripollès i anem a Coll Roig. 

L'entorn li agrada molt, i més quan té ocasió d'acariciar la roca. Per tal d'anar a una via divertida on pugui gaudir força, anem a la via: Malalts de Roca. 

El primer llarg ja gaudeix dels passos no massa difícils però força divertits,

El segon llarg un xic més dret i amb passos més aconseguits, gràcies a la bona roca i a la verticalitat de la tirada.

Roca excepcional, molt diferent de Gredos on està acostumat a escalar. 

Tercer llarg li encanta per les canals de l'aigua que són el fet diferenciador d'aquesta tirada. 

Sort que està ben equipat i dona molta confiança. 

Entrat a la tercera reunió. 

En la quarta reunió. 

Iniciant el cinquè llarg, el més bonic. 

Primers metres de placa. 

Treballant la fissura que li surt molt bé, doncs aquest tipus d'escalada li va molt més. 

Aquesta fissura és força espectacular i divertida. 

Val la pena fer la reunió penjada per poder fer unes bones fotografies. 

Foto de rigor al cim.

Ràpel bonic per acabar aquesta petita historia. 

Ha estat un matí espectacular, amb molt bona companyia i molt engrescador el fet de donar a  conèixer els nostres llocs a persones que sabem apreciar-ho. Ho repetirem Gonza. 

Trobareu informació tècnica detallada en el següent enllaç

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Ascensió al Puigmal per França - 22/08/2022

Avui quedem amb els bons amics que tenim d'Arenas de Sant Pedro, com venen de França i els hi fa il·lusió pujar el Puigmal, decidim que la millor opció és anar per l'estació d'esquí del Puigmal. En Gonzalo, la Teresa, són gent de muntanya i les seves filles, Ines i Guiomar estan acostumades a caminar pels cims de Gredos. 

Passem la nit en l'aparcament de Les Planes i al matí enfilem per la Vall d'Er just per on hi ha les senyals del quilometre vertical. 

Gaudim d'un dia preciós mentre anem guanyant alçada. 

Prop del cim un petit recés per veure aigua. 

Quan ja veiem la vessant catalana quedem sorpresos per aquest mar de núvols. 

Molt contents al cim del Puigmal. 2909 metres

Arrecerats del vent parem a menjar una  mica, abans de seguir fent la circular que ens hem proposat.

Un suau vent del nord ens ha fet molt agradable tota la pujada. 

Quasi sense donar-nos compte hem passat per sobre del Petit Segre 2809 m i hem pujat al Puigmal de Llo de 2767m 

Poc a poc ens arrepleguem tots en el cim. 

En Gonzalo mirant l'itinerari fet des del Cim del Puigmal de Llo. 2767 m, de baixada encara passarem pel cim de Puig de Comadolça 2587 m i després anirem a buscar la vall que ens tornarà al punt de sortida.

Excursió circular que us permet pujar en el cim Puigmal, del Petit Segre, del Puigmal de LLo i el Puig de Comadolça, on podreu passar un matí bonic i força divertit. Interessant per fer amb la canalla.

Itinerari: Sortirem de Les Planes a l'estació de Puigmal 2046 m. Anirem per la carretera fins que arribem a un revolt molt pronunciat. Ara deixarem la carretera i pujarem per un bon camí que va seguint la vall fins que trobarem una pista amb un indicador al Petit Segre a l'esquerra. Nosaltres anirem per la pista que surt a la dreta i a uns metres trobarem una trenca a l'esquerra per on s'enfila un corriol dret que seguirem fins el cim. Anirem trobant indicacions del quilometre vertical.

Arribats el cim baixarem en direcció nord per anar a buscar la carena que ens portarà al pic Petit Segre, després baixarem al coll d'Er que queda a la nostra esquerra. Un cop al coll pujarem còmodament fins el cim del Puigmal de Llo 2767 metres, des d'on tindrem una bona vista de l'itinerari que hem fet. Seguirem per la carena passant pel Puig de Comadolça i després anirem virant en direcció sud per baixar al fons de la vall on trobarem un camí que baixa des del coll d'Er i que va seguint el riu fins que ens trobem l'indicació comentada a la pujada. Ara només ens cal seguir el camí de pujada fins a l'aparcament. 

Apa a gaudir de la muntanya que el mon s'acaba!!