Montserrat - Agulles - Agulla del Sol Ponent - 13/06/2023

 L'Agulla del Sol Ponent és un excel·lent mirador sobre la cara oest d'Agulles, només per aquest motiu ja val la pena fer qualsevol de les seves vies. 

Avui, nosaltres,  hem anat a l'Aresta Brucs i en Sergi i la Montse a la via normal. 

La nostra ressenya.

L'Aresta Brucs és una via no massa difícil, però les assegurances allunyen una mica, doncs en 25 metres només hi trobareu 2 parabolts. Per sort, a uns metres de terra podreu posar un bon alien blau.

Uns pugem per l'Aresta Brucs i els altres per via Normal. 

Arribant a la reunió amb les agulles de les Savines al rere. 

Una bona vista de la Cara Oest. 

Foto cim. Un lloc on val la pena parar-se una estona i contemplar el teu entorn. 

En Sergi i la Montse preparant el ràpel. 

Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i la seguirem fins que podrem pujar en un collet entre l'Agulla del Sol Ponent i les Savines. 

La Via: malgrat que només té un sol llarg, aquesta aresta és molt bonica i les vistes del cim també. Recomanable. 

1er. llarg: 25 metres, IV+, IV, III. 2 parabolts.  Començarem just a l'esquerra de la normal, els primers metres estan un xic bruts de verdet, però després la roca és molt bona. A uns 4 metres de terra podrem posar un alien blau que queda prou bé, després progressarem en compte fins el primer parabolt, i uns metres més amunt trobarem el segon. Un cop passat aquest l'aresta ja perd verticalitat i esdevé més fàcil fins a la reunió al costat d'una savina. Des d'aquí una grimpada curta i fàcil fins el cim. 

Descens: primer desgrimparem fins a sota de la reunió on trobareu un ràpel de 25 metres fins a terra.

Material: 3 cintes exprés, 1 alien blau, i R.

1ª Ascensió per: Jaume i Joan Cerdà el 26/06/1958 

Apa, a escalar, escalar, que el món s'acaba!! 

Montserrat - Agulles - Ag de la Boteruda - Via Aresta Brucs - 13/06/2023

 Fem plena confiança amb la previsió meteorològica  i pensem que no plourà fins a les 14 h. , però just quan estem a peu de via a 2/4 de 10, ja comença a fer un bon ruixat. Ens retirem ràpidament al Refugi Vicenç Barber. Deixem passar una estona i quan sembla que el temps millora anem a l'Aresta Brucs de l'Agulla Boteruda. 

La Boteruda per l'Aresta Brucs, és una via oberta per Jaume i Joan Cerdà, amb Miquel Muñoz, el 30/08/1959.  Sense cap mena de dubtes, segur que, varen utilitzar molt menys ferralla de la que hi ha actualment. De fet, quan nosaltres la vàrem fer fa més de 50 anys, ja era ben diferent. Tot i així l'escalada és bonica i està molt bé per iniciar-se a les vies llargues, 

Us deixem la nostra ressenya.

Quan comencem la roca encara està un xic humida. 

Un llarg senzill i ben equipat amb parabolts on l'Ita progressa ràpidament. 

En Sergi i la Montse ens segueixen quasi tocant-nos els peus. 

Només sortir de la reunió, heurem de superar un petit ressalt amb passos drets i molt bonics. 

La primera reunió

En Sergi gaudint d'aquest passos més drets a la sortida de la reunió. 

Arribant al cim. 

Foto cim amb el dia prou bo. Ningú ho diria que al cap d'una hora estaríem sota d'una turmenta amb llamps i trons. 

Foto cim de les pubilles. 

Una bonica ascensió amb la millor companyia de la Montse i el Sergi. 

Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i ja estarem quasi al peu de via. Tenim una altra opció que és; des del Pas de les Portelles baixarem una mica, i ràpidament trobarem un corriol a ma esquerra per on anirem guanyant alçada fins arribar al peu de via. 

La via: Aresta Brucs de 2 llargs equipada amb parabols, en els trams difícils, on podrem gaudir d'una escalada plaent i bonica. Recomanable. 

1er. llarg: 20 m. III/IV .  Pujarem per l'aresta fins sota el ressalt on trobarem la reunió.

2on. llarg: 30 m. V, IV, III.  Superarem el ressalt gràcies a les bones presses i després per terreny més fàcil fins el cim. Reunió en una alzina.

Descens: des de l'alzina pujarem un segon ressalt on trobarem un ràpel curt de 15 metres. 

Material: 6 bagues exprés + R.  

1ª Ascensió: Jaume i Joan Cerdà, i Miquel Muñoz,  el 30/08/2023 

Apa a escalar, escalar, que el món s'acaba!

Montserrat - Agulles - La Boteruda del Gra - Via Dipankara 08/06/2023

La Boteruda del Gra és l'agulla més alta de la Regió d'Agulles, amb una alçada de 1086 metres. Aquesta alçada i les seves dimensions fa que sigui visible des de molts punts d'Agulles.

La primera ascensió en aquesta agulla data de l'any 1924 i ve ésser protagonitzada  per en: Lluís Estasen, J. Vila, i J. Puntas. 

Nosaltres després de pujar l'agulla La Corona de la Reina, només baixar, ja som al peu de via.  Aquest cop farem la via Dipankara, doncs l'Aresta Brucs ja l'havia fet fa molts anys. 

La nostra ressenya. 

Des del peu de l'Aresta Brucs anirem a la dreta per situar-nos sota d'un ressalt amb un gran bloc negre.

Primer passarem el bloc amb passos estranys doncs estarem en un terreny desplomat i el bloc t'escup en fora i és de mal agafar-se. Sempre us podreu ajudar fent Ao amb el parabolt.

Després segueix ben vertical amb passos força difícils.  (Foto Arseni)

Superant el ressalt del bloc. (Foto Ferran)

Des de la primera reunió tindreu molt bones vistes sobre les agulles que us envolten. 

Un segon llarg menys dret, però amb un parell de ressalts bonics. 

Mentre nosaltres estem fent el segon llarg, l'Arseni i en Ferran estan fent el 1er. (foto Ferran)

Sortint del tram mes vertical.

Fent el segon llarg. 

La segona reunió pràcticament en el cim, només ens caldrà pujar caminant uns metres. 

l'Arseni en el segon llarg. (foto Ferran)

Foto cim, el temps està canviant per moments. 

La Bola de la Partió, avui ens segueix tot el dia. 

Un cop en el cim només ens queda un ràpel curt de 15 metres per la vessant nord. 

Malgrat que l'Agulla La Boteruda del Gra és una escalada curta, la seva situació i la mateixa escalada la fan molt interessant. A nosaltres ens ha agradat molt i ens ho hem passat d'allò més bé. 

Aproximació: Des del refugi agafareu el corriol que us portarà a la canal de les Bessones, un cop passada la Carnavalada, trobareu una canal a ma dreta que haureu de seguir un bon tros fins arribar en un coll format per l'agulla, La Corona de la Reina i La Boteruda del Gra.  Des d'aquí només us queda pujar al peu de via. 

La Via: itinerari de dos llargs que va en paral·lel a la via Aresta Brucs que, està equipada amb parabolts i supera un ressalt al principi. Aquest primers metres són els que li donen identitat. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. III+,V, IV+, IV.  Pujarem uns metres per terreny molt fàcil fins situar-nos sota d'un gran bloc negre. Arribats aquest punt ja ens podrem assegurat en els parabolts. Per superar aquest ressalt ens trobarem que el gran bloc no és massa bo d'agafar i ens provoca una situació estranya, un cop superat el ressalt encara tindrem uns metres força verticals i tot seguit ja va perdent verticalitat fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV-,  IV+, IV-, IV, III. Una placa molt agraïda d'escalar, amb bona roca i un parell de petits ressalts a superar. Després ja només ens queden uns metres molt fàcils per arribar al cim. 

Descens: ràpel de 15 metres per la vessant nord, després baixarem per la canal fins a peu de via. 

Material: 8 cintes exprés + R.  

1ª. Ascensió: Kush Mañez, 23/08/1993

Apa a escalar, escalar, que el mon s'acaba!!

Montserrat - Agulles - Corona de la Reina - Via Normal - 08/06/2023

 La Corona de la Reina, resta amagada per l'Agulla de la Reina i per la Boteruda del Gra, ambdues sobre surten molt més i li treuen protagonisme. Si bé, és una escalada fàcil té una formació especial que li escau molt bé en el seu nom. Tot i així, el seu nom no ve de la seva forma, sinó de la quantitat de plantes que hi ha en aquesta agulla i que tenen aquest nom ( Saxifraga callosa). 

La nostra ressenya.

La via normal només té un llarg d'uns 25 metres de III/III+ (Foto Ferran)

Aquest llarg hi trobarem dos dues assegurances i una bona alzina.

En arribar a dalt ens crida l'atenció aquesta alzina que estan força descalçada però que va resistint als cops de vent,  anys i anys. Tot i que aquesta agulla està un xic enclotada amb les seves veïnes, té unes bones vistes que justifiquen perfectament la seva ascensió. 

En Ferran intentant fer caure La Bola de la Partió sense èxit. 

Foto cim d'en Ferran i l'Arseni 

I nosaltres també tenim la nostra. (Foto Ferran)

Aproximació: Des del refugi agafareu el corriol que us portarà a la canal de les Bessones, un cop passada la Carnavalada, trobareu una canal a ma dreta que haureu de seguir uns metres fins que podreu anar a la dreta a cercar el peu de via. 

La via: itinerari molt fàcil però que justifica plenament la seva ascensió per les bones vistes que podreu gaudir des del cim. 

1er. llarg: 25 metres III/III+.  Pujarem verticals per anar a buscar una canal que ens portarà al cim. 

Material: 3 cintes exprés i una baga savinera.

1ª Ascensió: O. Andrés i Ll. Muntan 2l 26/6/1955.

Apa a escalar, escalar, que el mon s'acaba!!

Montserrat- Gorra Frígia - Via Adrià. 06/06/2023

Avui hem sortit de casa sense cap via predifinida, només hem pensat que aniríem a la zona dels "Gorros", i després sobre la marxa ja escolliríem quina via faríem.

Finalment ens hem acostat al peu de la Gorra Frígia i hem decidit que repetiríem la via de l'Adrià. Teníem ganes de tornar acariciar els còdols d'aquesta agulla que tants moments divertits ens ha permès gaudir.

Com ja l'hem fet unes quantes vegades, avui només anem a buscar el plaer de tornar acaronar les seves generoses presses. 

Quan comencem arriba una cordada que ens anirà seguint, és un guia francès i el seu client. 

A voltes encadenem el segon i el tercer llarg, però avui hem decidit que faríem tots els llargs. 

Realment resulta plaent i divertit repetir aquesta via. 

El tercer llarg és el més difícil, però en cap cas compromès.

El passos abans d'arribar a la tercera reunió, són realment "disfrutons" 

El començament del quart llarg hi ha uns passos tan verticals com bonics. 

Unes bones vistes sobre el Cavall Bernat. 

Un darrer llarg senzill ens deixarà al cim. 

Contents en el cim, on ens trobem amb una altra cordada que sortia de la Màgic Line. Aprofitem per fer-la petar una mica. 

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via. 

La Via: una via equipada amb parabolts que puja vertical al cim, entre la via Haus Estrems i la variant Montpart.  No cal comentar tirada per tirada, ja que es tracta de seguir parabolt rere parabolt.

Material: 10 cintes exprés + R

Oberta per: Agustí Cardona i Alex Montesinos

Descens: nosaltres baixem amb un ràpel de 25 metres i un segon de 45 metres per la cara est. 

Apa a escalar, escalar,  que el món s'acaba!!