La Boteruda del Gra és l'agulla més alta de la Regió d'Agulles, amb una alçada de 1086 metres. Aquesta alçada i les seves dimensions fa que sigui visible des de molts punts d'Agulles.
La primera ascensió en aquesta agulla data de l'any 1924 i ve ésser protagonitzada per en: Lluís Estasen, J. Vila, i J. Puntas.
Nosaltres després de pujar l'agulla La Corona de la Reina, només baixar, ja som al peu de via. Aquest cop farem la via Dipankara, doncs l'Aresta Brucs ja l'havia fet fa molts anys.
La nostra ressenya.
Des del peu de l'Aresta Brucs anirem a la dreta per situar-nos sota d'un ressalt amb un gran bloc negre.
Primer passarem el bloc amb passos estranys doncs estarem en un terreny desplomat i el bloc t'escup en fora i és de mal agafar-se. Sempre us podreu ajudar fent Ao amb el parabolt.
Després segueix ben vertical amb passos força difícils. (Foto Arseni)
Superant el ressalt del bloc. (Foto Ferran)
Des de la primera reunió tindreu molt bones vistes sobre les agulles que us envolten.
Un segon llarg menys dret, però amb un parell de ressalts bonics.
Mentre nosaltres estem fent el segon llarg, l'Arseni i en Ferran estan fent el 1er. (foto Ferran)
Sortint del tram mes vertical.
Fent el segon llarg.
La segona reunió pràcticament en el cim, només ens caldrà pujar caminant uns metres.
l'Arseni en el segon llarg. (foto Ferran)
Foto cim, el temps està canviant per moments.
La Bola de la Partió, avui ens segueix tot el dia.
Un cop en el cim només ens queda un ràpel curt de 15 metres per la vessant nord.
Malgrat que l'Agulla La Boteruda del Gra és una escalada curta, la seva situació i la mateixa escalada la fan molt interessant. A nosaltres ens ha agradat molt i ens ho hem passat d'allò més bé.
Aproximació: Des del refugi agafareu el corriol que us portarà a la canal de les Bessones, un cop passada la Carnavalada, trobareu una canal a ma dreta que haureu de seguir un bon tros fins arribar en un coll format per l'agulla, La Corona de la Reina i La Boteruda del Gra. Des d'aquí només us queda pujar al peu de via.
La Via: itinerari de dos llargs que va en paral·lel a la via Aresta Brucs que, està equipada amb parabolts i supera un ressalt al principi. Aquest primers metres són els que li donen identitat. Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. III+,V, IV+, IV. Pujarem uns metres per terreny molt fàcil fins situar-nos sota d'un gran bloc negre. Arribats aquest punt ja ens podrem assegurat en els parabolts. Per superar aquest ressalt ens trobarem que el gran bloc no és massa bo d'agafar i ens provoca una situació estranya, un cop superat el ressalt encara tindrem uns metres força verticals i tot seguit ja va perdent verticalitat fins a la reunió.
2on. llarg: 30 metres. IV-, IV+, IV-, IV, III. Una placa molt agraïda d'escalar, amb bona roca i un parell de petits ressalts a superar. Després ja només ens queden uns metres molt fàcils per arribar al cim.
Descens: ràpel de 15 metres per la vessant nord, després baixarem per la canal fins a peu de via.
Material: 8 cintes exprés + R.
1ª. Ascensió: Kush Mañez, 23/08/1993
Apa a escalar, escalar, que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem