Via Mateu-Botella - Miranda de Sant Magdalena - Montserrat 15/07/2025

 Dilluns a la nit, ja havíem quedat amb en Ferran i l'Arseni per anar a escalar a "Gorros", i tot seguit vàrem veure que en Joan Asín piulava la seva darrera escalada a la Miranda de Santa Magdalena, així que, tot seguit els hi proposo d'anar-hi a treure el cap. 

De fet, fa uns dies ens va cridar l'atenció una cordada que pujava a l'esquerra de la via Núria, però vàrem pensar algú ja ho donarà a conèixer aviat i així ha estat.

La nostra ressenya en base la foto d'en Joan Asín. "Gràcies"

Després de 40 minuts de caminar amb alguna embardissada arribem a peu de via. No hi ha dubte amb aquesta placa. La via ha estat oberta en homenatge a dos alpinistes, metges, que varen morir a l'agost de 2024: Dr. Manel Mateu i Javier Botella. Trobareu més informació al següent link .

Només arribar a peu de via veiem que els primers metres són verticals i amb una roca excepcional. (Foto Arseni Lago)

L'Arseni treballant els primers metres.

La Ita voltant la llastra que no fa massa gràcia. 

Arseni ben ràpid arriba a la reunió. 

La Ita començant el segon llarg, bonic i seguim amb bona roca. 

La primera reunió. 

El segon llarg és més senzill però ben bonic. 

Una cordada al cim de la Roca de Sant Cugat.

En Ferran que fa de cotxe escombra. (Fotografia Arseni Lago)

Darrers metres de grimpada en el tercer llarg. 

Petit ressalt en el cinquè llarg amb roca controlar, però molt ben assegurat. 

Ben contenta, com sempre, arribant al cim. 

Ja som tots a dalt!. 

Foto de grup al cim. 

Ascensió realitzada, amb l'estimada companyia d'en Ferran de la Rosa i l'Arseni Lago.  Un matí ben bonic. 

Aproximació:  passarem per l'ermita de Sant Joan en direcció al Clot de la Mònica, però ràpidament trobarem un corriol que surt d'uns esglaons tallats a la pedra, pujarem per aquí i tot seguit anirem a la dreta a cercar el coll que separar el Mirador de Sant Joan i La Miranda de Santa Magdalena. Aquí, passarem a la vessant oest, baixem una mica i seguim per un corriol que ens portaria a la Via de la Núria, però no el seguirem fins el final, així que seguirem baixant en tendència a la dreta per un tram brut que ens portarà sota d'un contrafort amb un sostre gran a sobre, trobarem una lleixa que ens permetrà passar a la canal del costat per no baixar fins a baix, després pujarem en tendència a l'esquerra per sortir en un tram de roca (està més net) que pujarem fins a tocar la paret, després baixarem una mica arran de paret fins el peu de via. 40 a 45' des de Sant Joan.

Sembla que també podríem baixar per la canal que es forma, just on acaba el ràpel de la Magdalena Inferior, i després arran de roca fins a peu de via. També hi podríem arribar baixant del coll entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior i després seguirem baixant arran de roca fins el peu.

La via: hi trobarem 5 llargs, on el primer és especialment bonic i ja justifica el viatge, després va buscant el seu espai per arribar al cim de la Miranda de Santa Magdalena, amb algun tram no massa interessant.

1er. llarg: 30 metres. 6b+ (Ao), 5c/Ao, 5b.  13 bolts. Els primers quatre bolts hem tibat d'Ao, després ja hem fet una sortida en lliure fins el cinquè. Fins aquí és ben vertical/desplomat. Després segueix vertical i mercès als bon còdols podrem seguir pujant en lliure amb algun Ao. Poc a poc es va tombant i poc abans d'arribar a la reunió hi trobareu una llastra que no fa massa gràcia (millor no tocar-la) després per arribar per terreny més fàcil a la reunió.

2on. llarg: 25 metres. 4b, 4a. 8 bolts. Escalada de placa molt agraïda i amb bona roca.

3er. llarg: 20 metres. 2b, 3 bolts. grimpada fàcil per l'aresta i al final a la dreta.

4art. llarg: 30 metres.  caminant - Canvi de reunió. Seguim alguna fita i alguna branca serrada fins al peu d'un esperó. 

5è. llarg: 50 metres.  4a, 4b, 5b, 4a, 4a.  8 bolts. Seguim per l'esperó fins un ressalt on caldrà anar amb compte amb la roca (ben assegurat) després seguirem per terreny més fàcil fins el darrer ressalt que un cop superat trobarem la reunió.

Descens: caminant 

Material: 15 cintes exprés

Oberta per: Toti Valés, Toni Veres i Naïm Rica - juny 2025

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Via Rumba Catalana - Roques d'Aguilar - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt - 13/07/2025

 Aquest matí només disposem d'unes hores així que fem cap a Les Arenes per fer una via i cap a casa.

La nostra ressenya

Com l'aproximació és ben curta aviat comencem a escalar. Es nota que ahir va ploure de valent, doncs la paret està plena de fulles i està més molla que altres dies.

L'entrada a la primera reunió hi regalima força aigua, fins el punt que, se'ns mullen les cordes.

En el segon llarg, ben divertit i amb les assegurances justes i necessàries. 

Entrant a la segona aigua un segon regalim d'aigua fàcil d'esquivar. 

Sortint de la segona reunió on hi trobarem un parell de ressalts on caldrà fer una bona tibadeta. 

Arribant al cim.

Contents es quedem un mica per admirar el massís de Sant Llorenç del Munt.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol, a ma dreta, (fita gran) que ens acostarà a peu de via. Mateixa aproximació que l'Aresta de La Sardana. 

La Via: itinerari de 3 llargs, obert des de vaig amb les assegurances justes i necessàries. La via transcorre en paral·lel a l'Aresta de la Sardana. Segurament és la via més llarga del sector. Recomanable. 

1er llarg: 35 metres. III, II, III+. 3 parabolts. Pujarem verticals al primer parabolt i després anirem a l'esquerra per un tram molt fàcil que ens situarà en un ressalt que superarem i arribarem a una corda fixa que ens portarà a la 1ª reunió.

2on llarg: 35 metres. III, IV, V. 4 parabolts.  Pujarem per una placa on haurem d'anar superant els ressalts típics d'aquesta zona.

3er llarg: 25 metres. V, V-, III. 3 parabolts.  Sortirem per l'esquerra de la reunió amb un pas dret, després un segon ressalt que un cop superat, ja arribarem a la reunió per terreny fàcil. 

Descens: ràpel per la mateixa via. 

Material: 4 cintes + R. Opcional algun friend mitja. Nosaltres no hem posat res.

1ª Ascensió: Andrea C. i Sílvia Ll. 11/6/2022

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Del cànem al perló - La Boteruda - Regió d'Agulles - Montserrat 10/07/2025

 Avui semblava que hi hauria boires i sol a Montserrat, però a primera hora ens hem trobat una boira pixanera que ens ha deixat ben mullats.  Sort que sabíem molt bé on anàvem perquè no es veia res.

Quan hem arribat a peu de via, ens hem esperat una bona estona per veure si marxava la boira, doncs estava tot molt humit. Cansats d'esperar, al final ens hi hem posat i sense gaudir de les vistes hem fet la via.

Iniciem l'escalada per una rampa amb bona pressa fins arribar a un pont de roca.

Després trobarem un pitó i dos bolts de 8 mm que ens ajudaran a fer un curt flanqueig a l'esquerra.

El primer pont de roca està força malmés però permet posar-hi un alien vermell. 

Després dels bolts trobarem un pont de roca que està prou bé. 

i al costat mateix un altre que està molt vell, tot i així es pot passar sense agafar-lo. De fet no hi hem passat ni la corda.

La Ita sortint del mig de la boira. 

Darrers metres per arribar al cim de l'agulla.

Foto cim. 

Ressenya original dels germans Masó. 

Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i ja estarem quasi al peu de via. Tenim una altra opció que és: des del Pas de les Portelles baixarem una mica, i ràpidament trobarem un corriol a ma esquerra per on anirem guanyant alçada fins arribar al peu de via. 

La via: itinerari curt però ben trobat que, resulta interessant per pujar aquesta agulla d'una forma diferent. Recomanable.

1er. llarg: 35 metres.  III+, Ao/V+,  IV+, V, III.  Pujarem per terreny fàcil fins un pont de roca, després uns metres un xic més drets fins el pitó, tot seguit farem Ao, ajudats per dos bolts i un pont de roca. Des d'aquí, ja podrem pujar en lliure fins el cim, (pont de roca malmés i 3 bolts) per una placa vertical amb bons còdols. Reunió en una bona alzina. 

2on llarg:  10 metres, I. Rampa fàcil fins el cim. 

Descens: ràpel de 10 metres fins el coll des d'un bolt.

Oberta per: Òscar i Albert Masó Garcia els dies 22 i 24 d'agost del 2012.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Integral Josep Barberà i Suqué, sortint per la Integral d'en Pitu i la Nuri - Mirador de Sant Joan - Montserrat 08/07/2025

 En diverses ocasions hem repetit les dues vies que pugen al Mirador de Sant Joan passant per la Punta Pam a Pam, avui peró, hem pensat fer una combinació de les dues vies, fent les 3 primeres tirades de la via Integral Josep Barberà i Suqué i les dues darreres tirades de la via Integral d'en Pitu i la Nuri. La combinació ens ha agradat molt, doncs el segon llarg de la primera via és preciós i el darrer de la segona via també és especialment bonic. 

La nostra ressenya de les dues vies. 

Quan arribem al peu de la via Integral Josep Barberè i Suqué ens trobem que algú a pintat el nom de la via Integral d'en Pitu i La Nuri, no sabem si està una broma de mal gust o un error, però el ben cert és que portava a un error segur. Amb una pedra ho hem picat fins que ha marxat. Svp,  si desconeixeu la via que feu no hi poseu el nom.

Iniciant el primer llarg.

En el segon llarg, un tram molt vertical i amb uns bons còdols que us faran gaudir d'allò més.

Fent una mica d'equilibris faig una foto de la primera reunió.

Un cop he fet un pas d'Ao, segueixo vertical i amb el mateix tipus d'escalada fins a la reunió.

La Ita sortint del pas difícil d'aquest segon llarg.

Arribant a la segona reunió.

Després de fer el tercer llarg que ens porta a la Punta Pam a Pam, hem baixat al peu del quart llarg, ara per la via Integral d'en Pitu i la Nuri. Aquí l'Ita començant el llarg,

Començant el darrer llarg, que gràcies els ànims dels companys he pogut fer en lliure. 

Un cop superat el tram difícil em paro per fer una foto als companys Arseni i en Ferran que ens van trepitjant els talons.  

L'Arseni arribant a la 4ª reunió.

La Ita apurant el tram difícil que també ha alliberat (Foto Arseni Lago)

Darrers metres de la via, avui no hem passat calor..

Foto cim; Ferran, Ita, Manel, i Arseni. Contents de poder haver fet una escalada més junts. 

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan agafarem el camí que va en direcció sud fins l'ermita de Sant Joan, tot seguit pujarem una mica sense arribar a la trenca que va a l'ermita de Sant Onofre, doncs a la nostra esquerra veureu un corriol que baixa amb senyals blaves. Ara ens toca anar-lo seguint durant una bona estona passant trams per la carena, quan entrem el bosc baixarem fins un collet que el camí deixa a mà esquerra, i just quan el camí tomba a l'esquerra veureu que hi ha un corriol que ens permet seguir en direcció nord amb algun tros una mica brut (fita). Passarem un tram que s'ha esllavissat per creuar una canal, seguim una mica més i a mà dreta ja veurem la roca. Al cap d'uns metres trobareu un pedró d'on surt un corriol que ens deixarà a peu de via.

La via: en aquest cas la combinació de tirades. Ens ha agradat molt, potser perquè la novetat era fer-ho diferent. Si ja heu fet les dues vies, un dia feu la combinació i segur que us agradarà.  Recomanable. 

Integral Josep Barberà i Suqué:

1er llarg:  55 metres. IV, III. 3 espits. Tirada de placa bonica amb algun ressalt. 

2on llarg: 35 metres. IV+, V, V+, 6a/Ao, V+, V. 10 espits i 2 pitons. Mur vertical molt bonic amb un petit ressalt que podrem superar en 6a o amb Ao. Llarg preciós. Només per fer aquest llarg ja val la pena. 

3er llarg: 40 metres. III. II.  Sortida per l'esquerra anant a buscar una aresta molt bonica, però al cap d'uns metres és tomba i es converteix amb una grimpada fins el cim de la Punta Pam a Pam.

Integral d'en Pitu i la Nuri:

4art llarg: 4o metres. IV, IV+. Un llarg bonic que puja per un esperó amb alguna llastra a controlar.

5è. llarg: 40 metres. V, 6a (Ao V) V, IV. Aquest llarg és molt bonic, comença amb un tram vertical que es fa força bé, després hi ha un petit ressalt més vertical on haurem de tibar fort. A continuació segueix vertical però va baixant la dificultat, tot i així l'escalada es manté plaent fins a la reunió. 

Descens: Caminant per la vessant est des d'on ja veurem l'ermita de Sant Joan. 

Material: 14 cintes exprés + R

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Òptima - Gorra Frígia - Montserrat - 05/07/2025

Després d'uns dies sense escalar avui fem una escapadeta a la zona dels "Gorros", cerquem l'ombra, així que anem a la cara oest de la Gorra Frígia, ens tocarà repetir doncs d'aquest sector ja les hem fet totes.

Així que, com quan arribem la via Òptima està lliura ens hi posem. Ràpidament ens venen una cordada més al darrera i després alguna més. Tots cerquem el mateix, ombra i més ombra.

Us deixem la nostra ressenya.

En el primer llarg on ens acompanya una bona xafogor. 

Quan em dono compte ja està arribant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg

Gaudint del segon llarg.

Iniciant el tercer llarg. 

La segona reunió. 

En el tercer llarg, pel seu recorregut, només pots fer alguna foto quan just arriba al bosquet. 

Iniciant el quart llarg, sempre el trobem ben bonic. 

Reunió poc abans d'arribar al cim.

Ha estat una via divertida i ràpida de fer, on ens ho hem passat, un cop més, molt bé. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem el Gorro, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia. Trobarem un bolt groc a peu de via. 15 minuts aproximadament. 

La via: itinerari ideal pels matins d'estiu que fa calor, doncs no hi toca el sol fins a les 13h. Via de quatre llargs molt bonics, generosament equipada i amb molt bona roca en general, només hi ha un tram de tercer llarg on caldrà anar amb un xic més de cura, però que està molt sanejada. Totalment recomanable. 

1er llarg: 35 metres. V+/6a, V, IV. Un llarg molt bonic i que val la pena fer en lliure, doncs les assegurances estan molt juntes. Els primers metres són els més difícils i també els més verticals, quan la paret es tomba també baixa la dificultat.

2on llarg: 45 metres. III, IV. Sortim en diagonal molt fàcil a la dreta fins a trobar el primer parabolt, després segueix vertical fins a la reunió amb una escalada plaent.

3er llarg: 35 metres. III, IV, V, IV. Farem un flanqueig a l'esquerra i pujarem lleugerament fins situar-nos sota d'un ressalt que malgrat la roca no sembla massa bona està força sanejada. El superarem i després seguirem per terreny vertical i molt equipat fins que es tomba poc abans d'arribar al bosquet on trobarem la reunió.

4art llarg: 45 metres. V, IV, IV. Sortim vertical, però anant en compte amb les primeres presses que estan un xic polides, després una escalada plaent fins a la reunió que la trobarem uns metres a la esquerra del darrer parabolt.

Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal.  Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan. 

1ª Ascensió: Guillem Arias 2012

Material: 16 exprés + R

Dificultat: V+/6a i obligada V-

Apa a escalar que el món s'acaba!!