dissabte, 31 de gener del 2026

Via Stackline entrant per l'Espigolo - La Falconera - Garraf 31/01/2026

 El fort vent anunciat ens fa escollir el Garraf esperant que estaríem resguardats i certament ho hem encertat. 

En les dues ocasions que havíem fet la via Integral Espigolo ens havíem fixat amb la possibilitat de fer el darrer llarg per la dreta, però el fet de no conèixer la via sempre ens havia tirat enrere. 

Avui anem amb el Sergi i la Montse i resulta que el Sergi ja l'havia fet i la Montse no, així que ja tenim una bona excusa per anar-hi. 

 


Aprofitem per afegir a la ressenya de la via Integral Espigolo la sortida per la via Stackline.


Els tram més dret del primer llarg.


Fotografia d'en Sergi Villar en el primer llarg. 


Per no anar tots per la mateixa via, en Sergi i la Montse van per la via de la dreta nostra.


Malgrat estem escalant en una antiga tartera el fet d'estar a sobre el mar sempre és agradable. 


Iniciant el segon llarg, on haurem d'escalar i caminar a parts iguals. És el peatge a pagar per fer aquesta via.


Entrant a la segona reunió hi trobareu una corda fixa que us anirà molt bé. 


Iniciant el tercer llarg on hi trobareu un pas força difícil al començar.


Després entrareu en un diedre ben bonic. 


Gaudint del diedre que ens portarà a la tercera reunió. 


Arribant a la tercera reunió sortint del diedre. 


En Sergi apretant fort en les boniques fissures de la quarta tirada. 


La Montse gaudint del quart llarg.


Ara ens toca a nosaltres i anem amb avantatge, doncs hem vist com pujaven en Sergi i la Montse. La veritat que és un llarg sensacional amb unes fissures molt boniques. 


Sortint de les fissures verticals (Foto Sergi Villar)


Ja en el tram més fàcil que ens portarà a la reunió.


Arribant a la fissura transversal que ens portarà a la reunió.


Bons peus però amb mans justetes..


La Ita fent la darrera tirada, on hi trobarem un pas finet per entrar en tram final molt fàcil. 

Aproximació: des de l'aparcament seguim el corriol fins un moment que ens podem apropar a la paret, pugem fins sota d'un pi que marca l'inici de la via. Parabols pintats blancs.

La Via: pujarem per la Integral Espigolo fins a la tercera reunió i després anirem a la dreta per pujar per un sistema de fissures precioses del tercer llarg. Per fer aquest llarg ja val la pena. 

1er. Llarg: 25 metres 5b, 3c.  a peu de via veurem els parabols que ens asseguraran tota la tirada. Els primers metres un xic més drets i difícils, però després perd verticalitat i per terreny més fàcil arribem  a la primera reunió.

2on llarg: 60 metres 4b, 5a.  Sortim una mica a l'esquerra i per seguir vertical,  després agafem unes rampes de terra en diagonal a l'esquerra fins situar-nos sota d'una placa, aquí hi trobarem un altre parabolt, farem la placa i altra cop a caminar fins a la propera placa on veurem un buril, un parabolt i fins el pi on farem la 2ª reunió. Els passos més emprenyadors són quan s'acaba la roca i cal pujar per la sorra. Ara hi trobareu una corda fixa per entrar a la reunió. 

3er llarg: 30 metres 5c, 4c.  Des de la reunió veurem els parabols que ens asseguraran els passos més drets de la tirada. Primer una placa, on cal tibar una mica per fer el primer pas, després per un diedre bonic, però que la qualitat de la roca no et deixa gaudir massa.

4art llarg: 20 metres 6a (Ao/5c). Anirem a la dreta per una cornisa fins situar-nos sota d'unes fissures, farem un pas per entrar en una lleixa a la dreta, aquí agafarem el primer parabolt. Ara pujarem verticals per unes fissures molt bones fins que haurem de sortir a la dreta per una bona fissura de peus però justeta de mans. 

5è. Llarg: 10 metres,  5b, 2a.  Sortim verticals amb un pas molt finet per entrar en una lleixa amb pedres soltes, després només haurem de seguir uns metres fins que puguem muntar la reunió. 

Material: 10 cintes exprés, i joc de friends per reforçar el 4art. llarg.. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 30 de gener del 2026

Via Indignats - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat 29/01/2026.

Amb el Ferran hem acordat anar al gimnàs de la Codolosa, encara que repetirem  alguna via, alguna cosa farem que amb aquest fred costa sortir.


La nostra ressenya


Al final ens decidim per la via dels Indignats, que tot i que l'hem fet unes quantes vegades, en tenim un bon record i convida a repetir-la un cop més. (Foto Ferran de la Rosa)


Amb estonetes de sol que feia fà que hi estiguéssi molt bé i moments més freds quan marxa el sol. 


Un primer llarg ben bonic. 


Els primers metres del segon llarg, són els més bonics de la via. Passos verticals i finets. (Foto Ferran de la Rosa)




La Ita en el segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)


En tercer llarg té un inici que cada cop costa més, doncs hi ha algunes presses un xic polides. 


En Ferran buscant per sortir de la segona reunió.


Malgrat ha marxat el sol es veuen ben contents en el tercer llarg


En Ferran en els darrers passos de la via. 


La Ita buscant la part més dreta per apurar més....


Foto cim, ara ho rematarem amb un bon dinar. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Frai Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença just en front d'on surt el camí.

La Via: Itinerari de 3 llargs força ben trobats, amb l'equipament just i necessari que sempre podrem reforçar amb alguna assegurança flotant. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres, IV, V, IV+. 4 parabolts.  Sortim verticals per superar un petit ressalt, després entrarem en una especie de canaleta on trobarem el primer parabolt. Tot seguit seguirem vertical fins sota un ressalt on trobarem el segon parabolt. A continuació seguirem per la placa amb passos bonics i verticals fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. V, V+, V, IV.  4 parabolts. Sortim per l'esquerra i enfilem una placa força fina, però amb una roca excel·lent fins arribar a una petita llastra, on podrem posar un alien groc, un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil anirem en tendència a la dreta fins a la reunió.

3er llatg: 25 metres. V+, IV, 6 parabolts.  Sortim verticals per una placa molt fina que haurem d'estudiar bé els passos, després vertical per un terreny més senzill fins a la reunió.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant anant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drecera que ens portarà a baix. 

1ª Ascensió: Joan Asín, Antonio Gómez, Jaume Galbán, i Joan Baraldes.

Material: 8 cintes exprés, i Joc d'Aliens.

Dificultat: V+, obligat Vè.


Apa a escalar que el món s'acaba !!
















dilluns, 26 de gener del 2026

Via De Les Cabres - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat - 25/01/2026

 Des de feia dies intentàvem quedar amb el Sergi i la Montse, però els refredats i el mal temps ens ho anat enrederint. Per fi avui hem quedat per anar a La Codolosa, doncs malgrat donem solet, les temperatures eren baixes i el vent augmentava encara més la sensació de fred.

Fem cap al peu de la paret sense cap idea feta, al final en decidim i ells faran la variant Imserso i nosaltres la via De Les Cabres.


La nostra ressenya


Per tal de no creuar-nos nosaltres entrarem per la via Esperó Blocaire i després seguirem per la via De Les Cabres. Actualment hi ha tal concentració de vies en aquest pany de paret que costa seguir-les.


Un cop superat els passos finets del segon llarg, que avui es noten especialment fins pel fred al dits.


Tram més senzill però molt bonic. (Foto Sergi Villar)


Arribant a la segona reunió. (Foto Sergi Villar)


La Montse ben abrigada a la variant Imserso. 


Entrant a la segona reunió. 


La Montse i la Ita en el segon llarg (Foto Sergi Villar)


En Sergi i la Montse en el segon llarg. 


La Ita en el tercer llatg.


En el tercer llarg.


Foto cim acompanyats d'un fort vent. No ens posem més roba perquè no la portem :-)

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de les primeres vies. Anirem a la dreta de tot i trobarem un corriol que ens baixarà al peu de via. 15 minuts.  La via comença a l'esquerra de la via Pensionistes.

La Via: itinerari de 3 llargs amb passos bonics i divertits que us anirà bé per passar un matí i poder combinar-la amb altres vies del costat.

1er. Llarg: 45 metres. 4c, 3c, 2b.  Pujarem per l'esquerra del diedre fins sota d'un sostret que passarem per l'esquerra, després per terreny fàcil anirem a buscar la reunió a la dreta al peu d'un diedre.

2on. Llarg: 30 metres. 5b, 4c. Entrarem a la placa per la dreta i anirem a l'esquerra per arribar al primer parabolt, després seguirem verticals fins a la reunió.

3er. Llarg: 25 metres. 4c, 4b. Pujarem per la placa vertical fins a la reunió, deixant sempre a l'esquerra la via Pensionistes i la seva variant Imserso. 

Descens: Ràpel per la mateixa via.

Material: 10 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan Baraldés al 11/2010.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 23 de gener del 2026

Via Aresta Brucs - Variant Batiburrillo - a la Roca dels Pouetons - Regió d' Agulles - Montserrat - 23/01/2026

 Fa uns dies vàrem veure una piulada d'en Jordi Pina sobre la Roca dels Pouetons que teníem totalment descontrolada, dies després en Jordi Ceballos publica en el seu blog Roca Calenta la seva ascensió. Motivats per les explicacions anteriorment indicades, avui amb el Ferran, l'Arseni i la Ita decidim anar-hi a treure el cap.


La nostra ressenya. 


Els primers metres són ben senzills, i nosaltres decidim anar per l'aresta de l'esquerra que segons la guia d'en Joan Miquel Dalmau resulta que és una variant de l'Aresta Brucs. 


Els passos de l'aresta són prou bonics. (Foto Ferran de la Rosa)


L'Agulla Mare i l'Aglà ens seguiran atentament durant tota l'ascensió. 


Entrant a la reunió.


Els metres de sortida de la reunió són els més bonics, però ben aviat s'acaben. 


Placa commemorativa del 50 anys de l'escoltisme que la trobarem just a la primera reunió.  


Gaudint del segon llarg. (foto Arseni Lago)


En Ferran entrant a la reunió (Foto Arseni Lago).

Ascensió realitzada per: Arseni Lago, Ferran de la Rosa, Ita Cabassa i Manel Fuertes el 23/01/2026

Aproximació: Des de Can Massana anirem al refugi Vicenç Barbé i des d'aquí agafarem el camí de la canal de les Bessones fins que veurem un corriol que baixa fins l'avenc dels Pouetons, passarem pel seu costat i farem una curta grimpada fins el peu de l'agulla.

La via: escalada senzilla que ens permetrà fer aquesta agulla que si bé no es veu massa esvelta està prou bé. Podreu complimentar el matí amb altres vies del voltant. 

1er. Llarg: 30 metres. 3a, 4b, 2a.  Pujarem per la placa en tendència a l'esquerra passant pel costat d'una llastra, després anirem a buscar una aresta que es forma a la dreta d'una canal. Pujarem vertical amb passos bonics fins arribar a un terreny fàcil que ens permetrà flanquejar a la dreta fins a la reunió. Aquesta reunió està un xic precària, doncs hi ha dos burils molt vells i la placa que també ens pot ajudar.

2on. Llarg: 15 metres. 4b, 3a.  Sortim verticals i podrem posar un friend i després trobarem un espit, aquests metres són els més bonic, després per terreny fàcil fins a la reunió en una savina. 

Descens: ràpel de 20 metres, o desgrimpada per la vessant nord est. 

Material: Alien vermell i blau pel primer llarg i camelot 0,50 pel segon llarg. 4 bagues exprés.

1a. Ascensió: No hi ha dades de l'Aresta Brucs, de la variant, X. Esteve, 3/1994.