Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via del Cabra - 24/06/2018

Després de la berbena, hem aprofitat per anar a grimpar una mica. Volíem una via que al matí no hi toqués el sol. La Via del Cabra a La Panxa del Bisbe, jo l'havia fet quan la varen obrir, però la teníem amb les de pendents per anar-hi plegats.

La Panxa del Bisbe és una agulla de les que s'ha d'escalar. Durant molts anys va ésser un mite de l'escalada, especialment la canaletes, que si bé el primer llarg si podien posar poques assegurances, el segon, sortint vertical un xic a l'esquerre i després un xic a la dreta i altre cop vertical, pràcticament no la feia i encara avui no la fa ningú. Aquest segon llarg, més impressionant que difícil, però sense assegurances encara avui, fa que molta gent surti per la dreta de la primera reunió. Peró us recomano viure l'experiència per entendre com escalaven en aquella època gloriosa de Montserrat.

La cara sud oest, per on va la via. A l'ombre durant una estona al matí. 

Bé, tornen a la via Del Cabra.  R1 35 m.  V, V+ Una via equipada amb parabolts que permet gaudir de la qualitat de la roca d'aquesta agulla. Cal anar navegant cercant els millors còdols, jugant amb la verticalitat que en moments sembla més difícil del que és.

R2. 20 metres: IV+ V. Seguir vertical amb passos bonics i difícils, el pas més complicat del llarg està entre el 3 i el 4 parabolt. L'Ita ho ha fet per la dreta i jo , de segon, vertical, de les dues maneres hi ha un bon passet. Després ja per terreny més senzill fins a la reunió.

R3. 30 metres. 6a, V+, V, IV.  Des de la reunió anem un xic a l'esquerra, ràpidament trobarem el primer parabolt, després ve el pas, hi ha uns cantos prou bons, però un cop et superes s'acaben. (No és obligat) després uns passos bonics fins a la reunió.

R4: 35 metres. III una grimpada còmode fins la reunió en un arbre.

R5: 50 metres: III, II, III grimpada llarga per arribar el cim.

Ràpel per la vessant nord. 40 metres.

Començant el 1er llarg

Un aire de l'oest un xic fresc ens ha fet posar el paravent 

Atacant el 2on llarg 

Tema resolt a la perfecció. 

La primera reunió. 

Arribant a la segona reunió. Sort que ara ja em toca el solet...

La segona reunió. 

Mirant com resoldre el pas...

Apa amunt que fa pujada

Llarg bonic però curtet..

Bona vista sobre l'Agulla del Pla del Ocells 

Dia molt tranquil a Montserrat, només hem vist una cordada La Magdalena Superior i una altra a La Prenyada. 

Malgrat quedar per sota de La Prenyada i el Elefant, té unes bones vistes sobre els Gorros 

Cim petit però molt bonic. 

Foto cim amb el Cavall Bernat objectiu de la setmana passada. 

Montant el ràpel. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! 

Sant Llorenç del Munt - Cara Oest del Cap de Mort - Via Camel - 20/06/2018

Avui fem campana de la La Panxa del Bou i anem a escalar a Sant Llorenç del Munt pensant que el vent de la marinada ens deixaria gaudir d'una tarda calorosa. La veritat és que semblava un forn. Només al arribar a dalt hem pogut gaudir d'una lleugera brisa. De totes maneres, molt millor la roca que la resina i el sol que els llums, tot plegat ha estat d'una tarda ben aprofitada. Si més no, diferent.

La via està situada a l'esquerra del Cap de Mort, a la vessant Oest. Començarem en una especie de canal on des de baix estant veurem un pitó i després en diagonal a l'esquerra els parabols que ens aniran marcant el pas.

Si el principi la roca no és massa bona, a mida que vas guanyant alçada va millorant fins arribar al segon llarg on la roca és immillorable.

 Amb aquesta ressenya us situareu plenament, però no us confieu de la graduació, a nosaltres ens ha semblat un xic més difícil. 

Treballant el primer llarg

Arribant a la primera reunió. 

El segon llarg amb una roca excepcional demana a crits ser escalat. 

La llàstima és que és molt curt. 

La segona tirada ja sortint de les dificultats

Bones vistes des de dalt sobre La Roca del Faraó 

La Roca de l'Esquirol.

De tornada encara podem gaudir de bones vistes sobre La Mola. 

Via sense pretensions, però que sempre pot servir per omplir una tarda de primavera, millor que d'estiu....

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Montserrat - Cavall Bernat - Via Punsola Reniu. 16/06/2018

Avui hem matinat, i tot i així encara ens hem trobat una cordada al davant.  Des de que la van reequipar generosament hi ha cues cada cap de setmana.

Jo l'havia fet unes quantes vegades, però amb l'Ita només l'havíem fet plegats una vegada. Avui volíem recordar vells temps i a la vegada veure com estava la via.

La via està equipada amb molta generositat i no cal portar cap estrep, només amb A0 es poden fer tots els trams difícils. La llàstima és que està molt polida, especialment la tirada 4ª i 5ª. Aquest és el preu de tanta concurrència.  Tot i així, segueix sent una gran via per pujar al nostre Cavall Bernat.

Mentre vas fer l'aproximació ja t'apareix el Cavall En tota la seva verticalitat. 

Quan trèiem el cap la canal, ja veiem que hi ha una cordada de tres a la 1ª tirada. 

Per arribar a la reunió zero ens hem encordat, ja que han caigut algunes pedres de la cordada que anava davant i així hem anat més tranquils. També, hem parat una mica per fer temps i així esperàvem no coincidir a les reunions. 

L'Ita sortint de la segona reunió. Aquest llarg ja comença a posar-se un xic més dret. 

La 2ª reunió ja està llesta. 

Entrant a la 2ª reunió. 

Iniciant el tercer llarg,  Vertical i bonic. 

Poc a poc anem guanyant alçada. 

Foto a la segona reunió. 

Entrant a la tercera reunió. 

L'Ita està molt animada i fa la quarta tirada, la més polida de totes...

Iniciant la 5ª tirada . Els primers metres en lliure i després en Ao

Poc a poc i malgrat hem fet temps anem atrapant a la cordada que ens precedeix. Anar tres mai és tan ràpid com anar dos..

Hi ha cordades a totes les reunions i a la via del costat. 

Arribant a la 5ª reunió. 

La sexta tirada, curta però ja es nota en els braços. 

Cada cop hi ha més pati. 

Contenta gaudint de la tirada. 

Parem a fer-nos fotos, el lloc s'ho mereix.

Bona vista de la reunió amb els Flautats al fons. 

Per tal de sentir-nos millor i poder fer la foto d'arribada he fet la reunió sota mateix. 

Darrer pas i ja som dalt. 

La nostra Moreneta. 

Contents i ben acompanyats. Quin goig arribar al cim del cavall...

R1 50 metres IV, IV+  Una tirada de placa amb algunes llastretes. 

R2 35 metres, IV+ V. Sortim a la dreta fins a una fissura que hi ha un pitó, després vertical passant per l'esquerra de la llastra i recte fins a la reunió.

R3 35 metres,  V, V+, IV.  Sortim vertical i un xic a la dreta  per tornar a l'esquerra  fins una fissura que fa una gran llastra, progressem per la aquesta fissura fins que hi ha un petit sostre, sobre hi ha molt bona pressa per superar aquest pas, després seguim per la llastra fins a la reunió en un balconet on de sobte veurem la Paret de Diables.

R4 20 metres. Ao V, una placa que cada cop està més polida, però anant a dreta i esquerra es poden anar fent els passos, després ja per terreny un xic més fàcil fins a la reunió.

R5 35 metres. Ao V. La dificultat vindrà donada, en funció els metres que fem en lliure. Però no hi ha cap pas obligat de més de V.

R6 20 metres. Ao V. Recte fins a la reunió. Aquí abans hi havia un pas força difícil que ara han eliminat amb el nou equipament. 

R7 30 metres A0 V. Sortim en flanqueig a la dreta fins a sortir a l'altra cara, després amb molt bona pressa seguir fins sota del cim, on hi ha una reunió antiga que va molt bé comunicar-te millor amb el company. Des d'aquí un ressalt i cim. 

RAPEL: 2 ràpels un de 25 metres des de dues P's visibles des del cim i un segon de 40 metres fins a la cabreta i desgripar. Si anem amb cordes 60 metres, aquest segon ràpel ens deixarà a baix de tot.

Us deixem la nostra ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!