Les pluges dels darrers dies formen boires capritxoses al matí. Fent camí cap a Agulles podem gaudir d'aquesta imatge encisadora.
Encara que hi he pujat un munt de cops, avui he errat el camí que puja al coll que hi ha entra la Miranda i les Agulles La Mare i l'Aglà, aquest fet ens ha fet un xic més entretinguda l'aproximació i també hem passat per llocs nous....
La via ha estat restaurada i hi ha alguns parabolts nous. Molt bona feina.
Un cop situats al coll i al costat d'un troc d'arbre sec tombat, veurem un espit sense plaqueta i un xic més amunt el primer parabolt. Aquest llarg anirem fent en lliure i A0 segons el nostre grau. Per entrar a la reunió també necessitarem una plaqueta recuperable. Llarg molt ben trobat. 40 metres V+ A0.
Progressant pel primer llarg.
En Miquel lluitant després d'uns mesos sense escalar.
El segon llarg surt vertical i a uns 3 metres trobarem un buril. Després, anirem en diagonal a la dreta cercant el lloc més vulnerable per superar un tros mes dret, en aquest lloc i trobarem un parabolt, d'aquí anirem a una reunió, d'una altra via, un xic a l'esquerra per iniciar un flanqueig que ens portarà a la reunió. R2 35 metres, V, IV, V 2 assegurances.
Unes bones vistes sobre les agulles que ens envolten
l'Ita sortint de la 1ª reunió.
Arribant a la reunió abans d'iniciar el flanqueig
Mirant per on va la tercera tirada.
El tercer l'he començat amb A0, i després de 4 passos, ja he posat un estrep per deixar-lo un altre cop un xic més amunt i seguir en lliure. Aquest llarg el podrem fer al gust, en lliure els més forts, en artificial, o en A0 i combinant en lliure. De totes les maneres la tirada és molt bonica. R3. 30m Ao, Ae, V+
Tram més exigent de la via..
Sortin del 3er llarg
Mirant el cel.....
Les boires fan aquest Arc de Sant Martí al voltant del sol.
On hem fet la darrera reunió.
Gaudint del cim.
Us deixem la nostra ressenya.
L'Agulla dels Espeleòlegs és una d'aquelles agulles que sempre ens havia agradat fer. En la seva època tenia un cert mite, especialment el segon llarg on no hi havia res. Ara ha canviat, hi ha 3 parabolts que ha transformat l'al·licient d'aquesta escalada.
El primer llarg puja el pedestal fins a la reunió. R1 15 metres III, II. cap assegurança.
El segon llarg podem posar una recuperable per assegurar la sortida de la reunió. l'Ita ha sortit molt decidida i se li ha arrencat una pressa de peu, i al cap de res, tornava a començar. El pas més difícil de la via es sortir de la reunió, són 2 metres molt finets, després ja es tomba i hi ha molt bona pressa fins el cim. R2 30 metres V, V+, IV. 3 parabolts. Reunió en un gran arbre que ens servirà al mateix temps per fer el ràpel.
Foto cim.
Contenta d'haver repetit aquesta via.
Us deixem la nostra ressenya.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Enhorabona ! quina combinació de vies més ferma, m'ho apunto.
ResponElimina