El Camell de Sant Jeroni ja l'havia fet fa molts anys amb en Josep Monistrol per l'Aresta Bruc, però l'Ita no, i l'altre dia parlant amb l'Arseni resulta que tampoc l'havia fet, així que vàrem quedar per aquest dissabte per anar a la Via El Caçador de Balenes, que tot i ser una via d'en Joan Vidal, el nom no fa referència a res relacionat amb els indis, cosa estranya, però en Joan Vidal ens ha fet la següent aclariment: El nom ve pels Inuits i altres tribus, caçadors de balenes.
Moltes gràcies Joan!!
Us deixem la nostra ressenya
Pugem per la vessant sud pel Camí dels Bassals dels Gats o Camí dels Francesos, tot i que puja més que venint de Sant Joan, tindrem ocasió de gaudir de molt bones vistes sobre el Montgròs i els Plecs del Llibre.
i al fons del Torrent del Migdia sobresurten les Atalaies de forma espectacular.
Un cop hem deixat la forta pujada, ara anem carenejant amb una pujada més suau que ens deixarà a peu de via.
Uns metres abans ja el podem observa El Camell de Sant Jeroni amb tot detall.
Com la via té tres llargs, en farem un cada un, i és l'Ita qui comença.
Primer per terreny molt fàcil i els darrers metres una mica més difícil.
Després ens toca a nosaltres.
La reunió situada a la dreta d'un gran forat.
Ara ens toquen uns passos d'artificial i després seguirem en lliure per una placa força difícil.
L'Ita passant la balma en Ao.
Després segueix per la placa fineta fins a la reunió.
i després l'Arseni que ha pujat ràpidament.
L'Arseni començant la tercera tirada, els primers metres són els més bonics.
El dia és molt clar i el cel ben blau.
Els darrers metres un xic trencats
L'Ita abans de pujar el darrer ressalt.
Des de la reunió pugem el cim, doncs les vistes són sensacionals.
Repassant les diferents agulles que podem veure des del cim.
Val la pena pujar els darrers metres per poder contemplar aquestes vistes.
L'Arseni gaudint de les vistes.
Ben contents ens fem una foto de record.
Hem escollit bé, tan l'excursió per on hem pujat i l'escalada, ens ho hem passat d'allò més bé.
Aproximació: per arribar al Camell de Sant Jeroni, hi podem anar des de Sant Joan i després baixar, més curt i més còmode, o podem pujar pel camí dels bassals del gats o camí dels francesos, que resulta més llarg i més costerut, però molt gratificant per les vistes sobre: Els Ecos, Montgros, Les Atalaies, i al final és 1h,30 o 1h, 45 de pujada.
La via: són tres llargs bonics, equipats amb parabolts i amb molt bona roca. El segon llarg és més difícil, però està molt ben equipat. Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. III, IV. Escalada de placa fins el forat on trobarem la reunió a la dreta.
2on llarg: 25 metres. Ae, V, V+, V. Sortim de la reunió per la dreta i tot seguit trobarem l'inici de l'Ae, farem quatre passos i ja podrem sortir en lliure en tendència a la dreta fins sota d'un ressalt, que és on he trobat el pas més difícil, ho he provat recte i no m'ha sortit, ho he provat per la dreta i quan ja em sortia no ho he vist clar i he posat un estrep i he sortit, després encara tindrem uns metres difícils fins arribar a la reunió.
3er. llarg: 30 metres. IV, III. Sortim per la dreta i pugem per una placa amb bona roca, després perd verticalitat i trobarem un tram fàcil però amb moltes pedres, pujarem al primer ressalt i baixarem un xic per pujar fins a la reunió amb roca a controlar. Des de la reunió ens quedaran uns 5 metres fàcils fins el cim.
Descens: a un parell de metres a la dreta de la reunió veurem una instal·lació nova de ràpel. Farem un ràpel de uns 35 a 40 metres fins a terra.
Material: 12 cintes exprés, 1 estrep, + R.
Oberta per: Joan Vidal en el 2008.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
.jpg)
