Via Marina a l'Agulla Sense Nom - Frares Encantats - Montserrat 05/05/2024

 Fa uns dies en Jordi Pina preguntava pel Facebook si algú coneixia una via de la cara nord de l'agulla Sense Nom i en Carles Llovet li va enviar la ressenya. Nosaltres ja la vàrem veure interessant i també seria una bona excusa per anar al Caputxó d'en Semir que també ens feia il·lusió. 

La nostra ressenya

Els primers metres són els mes difícils i em costen molt ja que tinc les mans que no me les sento. Després quan ja em toca el sol la cosa fa un canvi radical. Un llarg amb bona pressa, vertical i on haurem d'escalar entre assegurances quan la dificultat baixa una mica.  

L 'Ita també amb el fred a les mans no li ha sortit aquest llarg i també ha fet algun Ao. 

L'agulla del Gendarme ens ha estat observant tota l'estona. 

Un dia net i amb un cel ben blau que fan gaudir encara més del segon llarg. Ara ja amb menys vent. 

Dona gust progressar per aquesta roca tan cantelluda. 

Aprofito per fer fotos a una cordada que hi ha a l'agulla de l'Anec. 

La cordada a l'Aresta Brucs de l'Anec. 

Uns metres abans d'arribar a la reunió que és en el mateix ràpel. 

Foto cim 

La reunió en el ràpel. 

Una cordada femenina que han fet l'Aresta Brucs i que després farem el ràpel conjuntament. 

Gaudir d'aquestes vistes no té preu, encara que les hem vist un munt de cops sempre ens deixen bocabadats.

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins arribar al peu de l'Aresta Brucs de l'Agulla Sense Nom, després seguirem per una canal que puja al costat de la cara est d'aquesta agulla fins arribar un coll on haureu de baixar uns metres per arribar al peu de via. Espits visibles. 

La via: itinerari de dos llargs equipada amb espits amb bon estat, on podreu gaudir d'una escalada lògica que puja per l'aresta nord-est a l'agulla Sense Nom. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres.  V+/Ao, V, IV. 6 espits.  Per arribar al primer haurem de fer uns passos drets, després podrem anar fent en Ao amb sortides de V+. La roca és bona i amb presses petites però força cantelludes. Tot seguit l'aresta per una mica de verticalitat i ja es deixa fer millor fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV+, IV-, 4 espits. Escalada plaent i molt bonica fins el cim. 

Descens: ràpel de 30 metres per la cara Nord.

Material: 6 bagues exprés + R.

Oberta per: R. Carrasco i Josep Mª Parellada, 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

El Caputxo d'en Semir - Frares Encantats - Montserrat. 5/05/2024

 Des de feia temps que em rondava pel cap anar a fer aquesta agulla pel seu atractiu i també pel seu nom i el que representa per l'escalada a Montserrat.

La nostra ressenya.

En Ramon de Semir i d'Arquer durant molt de temps es va dedicar a inventariar i posar número a totes les agulles i roques del massís de Montserrat i a l'any 1949 va ésser publicat.  S'han fet altres mapes, però aquesta sempre serà una obra especial i com a tal mai podrà ésser superada. La seva numeració s'ha fet servir en les diferents guies que s'han editat en el transcurs dels anys. En aquest enllaç trobareu una mica més d'informació. 

Iniciant el primer llarg d'aquesta agulla  petita i fàcil, però amb una forma encisadora i que resta penjada sobre la muralla nord. 

Iniciant el segon llarg curt però encantador. 

Hem anat tan d'hora que no ens ha tocat el sol fins arribar el cim i feia una ventet que ens ha deixat contents. 

L'Ita pujant els darrers metres de l'agulla.

Cim bonic i que té una bona vista sobre la vessant nord. 

Foto cim. 

Ara només ens queda preparar el ràpel.

Mirant al sud podem veure l'agulla de la Nana, La Mamelluda, i la Caputxa a primer terme. 

Ràpel i cap a una altra agulla.

Aproximació: des del refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins al peu de l'Agulla Sense Nom, després pujarem per la canal de la cara est d'aquesta agulla fins quasi arribar a un collet que  ens haurem de desviar a la dreta per arribar al peu de l'agulla.

La via: si bé es podria fer amb un sol llarg és aconsellable fer-la amb dos, doncs així és pot gaudir millor i podrem fer alguna foto en el segon llarg. No presenta grans dificultats, però si que té una forma especial i unes vistes ben boniques. Molt recomanables per els amants de les agulles montserratines. 

1er. llarg:  10 metres. II Grimpada fàcil fins a una savina on farem la reunió.

2on. llarg: 15 metres. 1 pitó. IV, III.  Sortim per la dreta del pìtó i superem els metres més drets i després per terreny més fàcil fins el cim. Reunió en el ràpel.

Descens: ràpel de 25 metres equipat amb parabolts.

Material: 1 baga exprés + R.

1ª Ascensió: Oriol Torró i Ramon de Semir i d'Arquer 18/05/1941

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Martinetti - Ros al Cilindre - Sant Llorenç de Montgai 02/05/2024

 Aquest hivern ja vàrem anar en aquesta via, però un cop al peu, el fort vent i el fred, ens van fer tocar retirada.

Avui, després de fer la via de l'Esperonet al Cilindret ens hi apropem per veure si ens podem treure l'espina. Ha estat un encert fer primer la via al Cilindret, doncs ara ja hi toca el sol plenament i des del cim del Cilindret costa ben poc arribar al peu de via.

La nostra ressenya

Només arrencar ja haurem de fer una bona tibada, aixó sí amb unes presses molt bones. 

Després anirem a l'esquerra a buscar un diedre que no deixarem fins a la reunió.

Ens trobarem amb una escalada atlètica i a equipar entre el primer i el segon parabolt.  Després trobarem tres parabolts prou junts on haurem de resoldre uns passos amb bavaresa, un cop superats ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

Entrant a la reunió ben contenta doncs li ha sortit molt bé en lliure. 

Una bona sortida de la reunió ens deixarà sota d'un petit desplom, on caldrà buscar molt bé les presses per superar-lo, després entrarem en una placa que poc a poc, trossos amb A0 i altres en lliure, en anirà sortint fins arribar a un diedre que ens portarà al cim. 

L'equipament antic de la 1ª reunió. 

Ja en el tram final de la via. Aquesta tirada també li ha sortit en lliure. 

Parar-te un estona per contemplar aquest entorn no té preu. 

Després anem al poble per fer una bona panoràmica, el lloc i el dia que fa s'ho mereix. 

Aproximació: des de l'aparcament de la Formiguera, ja podem sortir rectes amunt fins a peu de via. També teniu l'opció de fer una via al Cilindret i després una grimpadeta curta us portarà a peu de via. 

La via: ens trobarem en dos llargs que no us deixaran indiferents, passos atlètics i molt ben trobats us faran gaudir d'aquest curt itinerari. Recomanable.  

1er. llarg: 30 metres. V, Ae/V, V, IV.  4 parabolts.  Des del peu de via veurem el primer parabolt a l'esquerra. Per arribar-hi haurem de pujar verticals amb una bona "tibadeta" i després fer un flanqueig a l'esquerra. Tot seguit anirem a buscar el diedre que ens permetrà progressar amb passos verticals i on haurem de posar algun alien per assegurar fins els propers parabolts. Aquí ens trobarem amb una bavaresa que per superar-la requereix "tibar" fort, jo he fet un pas d'estreps i després ja he pogut sortir millor. Tot i així, encara ens quedaran uns metres ben verticals i atlètics fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. 6a+ (Ao/V+), ja només sortir veurem que la cosa es posa ben vertical, i haurem d'anar un xic a la dreta per superar el  desplom, un cop superat ens trobarem amb una placa vertical on cal anar fent poc a poc, un cop superada entrarem en un diedre on hi trobarem un tram amb roca a controlar fins a la reunió. 

Descens: caminant per la vessant nord fins que trobareu un baixador al torrent i d'aquí a l'aparcament. També podeu baixar en ràpel per la mateixa via. Amb un ràpel de 60 metres arribareu al peu de via. 

Material: un joc d'aliens, 1 estrep, 10 cintes exprés + R

1ª Ascensió: J. Martínez i M. Ros 12/11/1972

Apa a escalar que el mon s'acaba!!ª

l'Esperonet al Cilindret - Sant Llorenç de Montgai 02/05/2024

Quan arribem a l'aparcament veiem que a la via que volem fer encara no hi toca el sol, així que, ens decidim per anar al Cilindret i fer una mica de temps i de passada farem una via que encara no hem fet.

La nostra ressenya

Com l'aproximació és ben curta, quasi sense adonar-nos compte ja estem al peu de via. 

L'Ita proposa fer aquestes dues tirades i jo ja faré les altres dues de la via que anirem a fer després.

Després d'una entrada fineta entrem en un terreny de grans còdols que sembla impossible que aguantin. 

La via està tan propera al llac que les vistes són boniques i especialment avui que el dia és ben clar. 

El segon llarg si que segueix un bonic esperonet on els passos són plaents i fan gaudir de la via. 

Foto a la reunió del cim. 

Foto al cim amb el poble al fons. 

Aproximació: des de l'aparcament per anar a La Paret de la Formiguera, veurem que surt el camí molt ben arreglat en direcció est, el seguirem i en un parell de minuts ens situarem al peu de la via. 

La via: certament ens ha agradat més del que ens esperaven, i penso que està bé per combinar amb altres vies del cilindre, així aprofitar el matí. Són dos llargs amb passos interessants. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. V, V-, IV, III. Només començar ens trobarem amb un passet un xic més difícil, després entrem en un tram dret de bons còdols, per seguir per terreny més fàcil fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV+, Sortirem per l'esquerra de la reunió per anar a cercar l'esperonet que ens portarà al cim. 

Descens: caminant per la vessant sud-oest

Material: via totalment equipada, així que només us faran falta 10 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan Gutiérrez i David Delgado, el 5/5/2019

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Esperó Remacha - Via Normal - Sant Llorenç de Montgai - 01/05/2024

 Feia molts anys que havíem fet la via normal a l'Esperó Remacha i l'únic que recordàvem és que ens havia agradat molt. Així que ja tenim una bona excusa per tornar-hi i posar al dia els bons records. 

Una de les coses que recordàvem era la qualitat de la roca, i els passos drets del segon llarg. Avui hem tornat a gaudir d'aquesta roca excepcional, però ara, hi ha algun pas on la roca sembla que hauria de patinar, però la realitat és que segueix sent prou adherent.   

Us deixem la nostra ressenya. 

Per arribar al primer cal escalar uns metres i va molt bé posar un alien en un forat. Després ja anirem trobant assegurances fins a la reunió. 

Entrant a la primera reunió podrem veure els pitons que hi ha des de fa molts anys. Quan he arribat els he recordat. 

El segon llarg és força dret i amb passos molt bonics i que superarem gràcies a les bones presses que anirem trobant. Sembla que les presses les han posat just on fan falta. 

Pas a pas, anirem guanyant alçada i treien el llarg. 

L'Ita en el flanqueig que hi ha abans d'entrar a la segona reunió. 

Sortida vertical de la segona reunió.

Arribant a la reunió. 

La darrera reunió en un lloc preciós, especialment ara, que tot està verd i ple de flors. 

Després d'aquesta escalada ens hem trobat amb en Miquel Garrell, Pilar Perales i Josep Fatjó i hem anat plegats a fer un cafè.  Ha estat una estona molt entranyable.  

Aproximació: pràcticament inexistent doncs podem deixar el cotxe a sota mateix i només caldrà pujar uns metres fins al peu de via.

La via: el 14/12/69 en Joan Manuel Remacha Selva de 15 anys va patir un accident i en la seva memòria li van obrir aquesta via el 10/06/1971 els membres del Centre Excursionista Lleida.

La via té tres llarg molt bonics i ben equipats amb parabolts que us permetran gaudir d'una escalada que no us deixarà indiferents. Recomanable.  

1er. llarg: 30 metres. IV+, IV.  5 parabolts.  Començarem per una placa una mica difícil i amb la primera assegurança un xic llunyana, un cop superat aquests primers metres la cosa es suavitza una mica seguirem per la placa fins que poc abans de la reunió fa un petit diedre. 

2on llarg: 25 metres. V+, V, IV.  7 parabolts.  Sortim verticals per un diedre i després anirem en tendència a la dreta per la placa fins que haurem d'iniciar un flanqueig a l'esquerra fins a la reunió.

3er. llarg: 30 metres. IV+, IV, IV+, V-.  5 parabolts.  Sortim rectes i un cop arribem al segon parabolt anirem a la dreta a buscar un esperó que seguirem fins sota la reunió on trobarem un pas atlètic per entrar a la mateixa. 

Descens: des del cim anirem en direcció nord fins que trobarem una pista que ens portarà a la carretera. 

Material: 10 cintes exprés i joc d'aliens.

Oberta per: Quim Lores i Andreu Cots el 10/06/1971

Apa a escalar que el món s'acaba!!