L'Agulla del Sol Ponent és un excel·lent mirador sobre la cara oest d'Agulles, només per aquest motiu ja val la pena fer qualsevol de les seves vies.
Avui, nosaltres, hem anat a l'Aresta Brucs i en Sergi i la Montse a la via normal.
L'Agulla del Sol Ponent és un excel·lent mirador sobre la cara oest d'Agulles, només per aquest motiu ja val la pena fer qualsevol de les seves vies.
Avui, nosaltres, hem anat a l'Aresta Brucs i en Sergi i la Montse a la via normal.
Fem plena confiança amb la previsió meteorològica i pensem que no plourà fins a les 14 h. , però just quan estem a peu de via a 2/4 de 10, ja comença a fer un bon ruixat. Ens retirem ràpidament al Refugi Vicenç Barber. Deixem passar una estona i quan sembla que el temps millora anem a l'Aresta Brucs de l'Agulla Boteruda.
La Boteruda per l'Aresta Brucs, és una via oberta per Jaume i Joan Cerdà, amb Miquel Muñoz, el 30/08/1959. Sense cap mena de dubtes, segur que, varen utilitzar molt menys ferralla de la que hi ha actualment. De fet, quan nosaltres la vàrem fer fa més de 50 anys, ja era ben diferent. Tot i així l'escalada és bonica i està molt bé per iniciar-se a les vies llargues,
La Boteruda del Gra és l'agulla més alta de la Regió d'Agulles, amb una alçada de 1086 metres. Aquesta alçada i les seves dimensions fa que sigui visible des de molts punts d'Agulles.
La primera ascensió en aquesta agulla data de l'any 1924 i ve ésser protagonitzada per en: Lluís Estasen, J. Vila, i J. Puntas.
Nosaltres després de pujar l'agulla La Corona de la Reina, només baixar, ja som al peu de via. Aquest cop farem la via Dipankara, doncs l'Aresta Brucs ja l'havia fet fa molts anys.
La Corona de la Reina, resta amagada per l'Agulla de la Reina i per la Boteruda del Gra, ambdues sobre surten molt més i li treuen protagonisme. Si bé, és una escalada fàcil té una formació especial que li escau molt bé en el seu nom. Tot i així, el seu nom no ve de la seva forma, sinó de la quantitat de plantes que hi ha en aquesta agulla i que tenen aquest nom ( Saxifraga callosa).
Avui hem sortit de casa sense cap via predifinida, només hem pensat que aniríem a la zona dels "Gorros", i després sobre la marxa ja escolliríem quina via faríem.