Agulla de la Piràmide - Via Júpiter (Aresta Brucs) . Regió Frares Encantats - Montserrat.

 Aquest dijous les previsions eren de boira i fred, però tot i així ens animem a sortir. Conscients que no podríem fer gran cosa escollim una via senzilla i ràpida de fer.  En Ferran i l'Arseni ens fan confiança i ens acompanyen. 

La nostra ressenya

Iniciant el segon llarg per un tram vertical però amb molt bons còdols. 

Entrant. a la segona reunió. 

Iniciant el tercer llarg que busca una fissura amb algunes savines. 

En Ferran en el segon llarg.  (Foto: Arseni Lago)

El quart llarg segueix per la fissura per tot seguit anar a buscar l'aresta que ens portarà el cim. En aquest tram caldrà tenir cura amb la roca. 

La Ita en la tercera reunió i l'Arseni mirant d'entrar-hi. 

Quan arribo el cim, encara puc veure algunes agulles, però en un moment la boira ens cobrirà totalment. 

Rampa final arribant al cim. 

Tot ha canviat, estem envoltats de la boira i comencen a caure algunes gotes. 

L'Arseni en el cim. 

Malgrat la boira, el fred i unes gotes d'aigua, ens ho hem passat molt bé.

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber anirem a buscar la Canal Ampla que seguirem fins que podrem veure a la nostra dreta l'Agulla de la Piràmide, després per un corriol de les cabres arribarem al peu de via. 

La via: un itinerari bonic, sense ser exigent,  per gaudir d'una escalada prou interessant fins el cim de l'Agulla 181. Recomanable.

1er. llarg: 15 metres. II. Rampa fàcil fins sota on comença el tram més dret. Reunió en una savina.

2on. llarg: 30 metres. IV-, IV, IV-.  2 assegurances.  Sortim en tendència a l'esquerra per continuar tot seguit vertical, no trobarem la primera assegurança fins bastant amunt, tot i així, és una escalada plaent fins a la reunió. Reunió amb 2 burins i 1 espit força vells però es pot reforçar amb algun friend.

3er. llarg: 30 metres. IV, III. Sortim per l'esquerra de la reunió per buscar una fissura on hi podrem posar alguna assegurança flotant i aprofitar alguna savina/arbre per completar les assegurances.  Al principi és força vertical, però un cop superada la fissura és més fàcil. 

4art. llarg: 30 metres. IV -, II, 1 pont de roca.  Seguim per la fissura per anar a buscar l'aresta que ens portarà al cim. Roca a controlar.

Descens: des del cim baixarem amb una desgrimpada fàcil fins a trobar una alzina on podrem muntar un ràpel de 15 metres per la vessant est. Després baixarem per la canal en direcció sud fins el peu de via.

Material: 7 cintes exprés, friends mitjans, i bagues savineres.

1ª Ascensió: 1977, per Ramon Albert, José Luís  Rincón, Josep Vidiella i Daniel Garín.

Apa a escalar que el món s'acaba!!