Sota el Cingle dels Cavalls hi trobarem una altre cingle més modest, però amb algunes vies interessants. Avui ens centrem amb la Via Matalot . Sembla que el nom de matalot era el mosso encarregat de les cavalleries dels traginers. Té altres definicions, però aquest és la que m'ha inspirat més amb la via, doncs sembla que tingui cura dels Cavalls.
La nostra ressenya
Aquesta via està molt ben trobada, doncs en molt poc equipament ( 4 pitons i 4 espits , 2 a la reunió) farem dos llargs ben bonics.
Iniciant el primer llarg
Té aquelles característiques comunes a moltes vies del nostre estimat Sant Llorenç, roca vermella i trencada a l'inici i roca gris i molt ferma a la part alta.
En el primer llarg haurem d'escalar amb cura els primers metres fins arribar al primer pitó. No per la dificultat, sinó per la qualitat de la roca.
Un cop en el diedre la roca és molt boca i permet una escalada agradable.
L'Ita superant el primer llarg molt bonic.
Entrant a la primera reunió.
Primera reunió amb dos espits que estan amb molt bon estat, doncs estan sota d'un ressalt i estan ben protegits.
Iniciant el segon llarg, molt bonic i molt ben trobat. El problema és que un cop fet aquest pas ja no veus el primer de corda i no pots fer cap fotografia més.
L' Ita en la grimpada fàcil del segon llarg.
A la sortida podrem gaudir de les vistes sobre l'Aresta dels Cavalls.
Aproximació: Des del final del carrer Granera a Matadepera anirem a buscar la Canal de les Bruixes per on pujarem fins a trobar la pista de Can Pobla, la creuarem i anirem pujant per l'antic camí de Can Pobla fins un punt que gira a l'est. En aquest punt seguirem pujant rectes i uns metres més amunt anirem en diagonal a l'esquerra fins al peu de la via.
La Via: itinerari de dos llargs, molt ben aconseguit, bonic, divertit de fer (salvant-ne els primers metres) on podrem reforçar amb alguns flotants. Interessant per seguir després amb l'Aresta dels Cavalls i així fer un matí ben complert. Tot i així, per ell mateix, ja val la pena anar-hi. Recomanable pels incondicionals de Sant Llorenç.
1er. llarg. 30 metres. IV+, V, IV+ 4 pitons i 2 savines. Des del peu de via ja podrem veure el primer pitó a uns 10 metres més amunt, aquest tram és el que té la roca més dolenta, però poc a poc i bona lletra es deixa fer bé, fins i tot hi podrem posar alguna assegurança addicional. Un cop al primer pitó anirem a buscar el diedre que seguirem amb una escalada bonica i divertida fins a la reunió on hi trobarem 2 espits.. En aquest llarg hem posat un tótem negre al començar, un groc a mig diedre i un de lila uns metres abans d'arribar a la reunió.
2on llarg: 30 metres. IV+, IV, un pas d'estrep, V+, III. 1 savina i 2 espits. Sortim amb un flanqueig molt bonic fins una savina i després pujarem verticals amb tendència a la dreta fins un ressalt on hi trobarem dos espìts. Nosaltres hem fet un pas d'estrep i després ja en lliure fins que perd verticalitat i arribarem a una bona alzina per fer reunió. Hem posat un tótem vermell per sortir de la reunió, i després un de blau en una franja.
Oberta per: Amadeu Pagès i Joan Armengol - 10/09/1992
Material: 10 cintes exprés, joc de Tòtems, 2 bagues savineres, 1 estrep.
Dificultat: 1 pas Ae, i V+ obligat.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Moltes felicitats parella. Molt elegant via. Com dius si la combines amb unaltre queda un molt bona jornada al nostre jardinet
ResponEliminaSalut cosinets
Gràcies Sergi, ens va agradar força i més amb l'al·licient de que pots posar alguna assegurança flotant.
EliminaUna via ben bonica, la primera tirada et va escalar molt atent ! sobre les fotos de la segona tirada, jo vaig allargar la reunió i vaig poder controlar el Jordi prou be. Al costat la Senda dels Mamut5s és també boníssima, però ara a l'hivern millor no anar-hi que ñes una xemeneïa molt freda.
ResponEliminaGràcies Jaume, a veure si més a l'estiu hi anem a la Senda del Mamuts.
Elimina