dimarts, 28 de febrer del 2023

Serra de l'Obac - Mura - Roca del Cargol o el Castellot 28/02/2023

 Avui hem anat a fer una excursió per la Serra de l'Obac, sortint de l'Alzina al Salari, Coll Boix,  baixant fins a Mura, passant pels turons Puigbò i Puig Andreu i de tornada hem passat per la Roca del Cargol o també anomenada El Castellot, que hem aprofitat per pujar-hi.


La Roca del Cargol o El Castellot


Pot de registre que hi ha en el cim. 


Foto cim.

Hem pujat per la fissura central, una grimpada ben bonica de III+. 


Coll Boix, d'on hem gaudit de molt bones vistes sobre Montserrat.


Si l'Alzina Bonica ja per si és encisadora, amb neu encara ho és més,  


Els turons de Puigbò i Puig Andreu


Espectacular la Masia de Puig de la Balma. 


Bones vistes sobre el Montcau. 

La Roca del Cargol o també anomenada el Castellot és una agulla d'uns 10 metres, on per pujar-hi hi trobarem algun pas de III+. la roca és bona i el lloc preciós. 

Aquesta és una més d'aquelles agulletes que hi ha en el Massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, que el vent i l'aigua li han donat aquesta forma tan capritxosa. Encara que és petita, val la pena fer l'excursió per admirar-la i, fins i tot, per pujar-la. 

Per anar-hi, haurem d'agafar el camí que surt de la Fon de l'Era ( Poble de Mura) i anar pujant una bona estona. Trobareu indicadors del parc amb el nom del Castellot. Abans d'arribar a la Font del Cargol i en un collet amb bones vistes al Montcau trobareu aquesta agulla. Si arribeu a la Font del Cargol i no l'heu trobada, ja podeu tornar enrere que us l'heu passada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 26 de febrer del 2023

Sant Llorenç del Munt - Roca de les Onze Hores - Via Plaquetes Blaves - 25/02/2023

Quan donen mal temps bastant generalitzat no venen ganes de fer quilometres, així que apostem per anar al patí de casa.

Avui hem quedat amb el Sergi i la Montse sense tenir clar quina via farem, i fins que no estem sota de la Roca de les Onze Hores, no ens acabem de decidir per la via.

 


La nostra ressenya. 


Al final ens decantem per la via de les Plaquetes Blaves, que fins avui encara no sabem el nom real de la via. Iniciem el primer llarg amb les mans ben fredes, però a mida que anem pujant ens anem recuperant.  (Foto Sergi)


La Montse entrant a la primera reunió. 


En Sergi iniciant el segon llarg, sense dubtes el més bonic; vertical i amb bons còdols, això si, no podem oblidar que estem escalant a Sant Llorenç del Munt i la roca s'ha de controlar. 


Malgrat que el dia està ben tapat, estem contents doncs encara podem escalar. 


La Montse en el segon llarg 


Avui l'Ita no ha escalat i ha aprofitat per pujar a La Mola i quan ha baixat ens ha fet alguna foto mentre ens esperava.  


Sortint del tram vertical del segon llarg. (Foto Sergi)


Entrant a la segona reunió amb la Roca de l'Esquirol al fons. (Foto Sergi)


Iniciant el tercer llarg, més senzill i millor roca. (Foto Sergi)


Aquesta parella sempre estan contents. 


En Sergi que s'emporta les presses cap a casa...


A voltes val la pena parar-se un moment i observar aquests regals que ens deixa la natura 


Contents i ben abrigats en el cim, ara anirem a fer un bon dinar per celebrar-ho.


Aproximació: deixarem el cotxe a l'aparcament del dipòsit, després anirem a buscar el camí dels Monjos que passa quasi per sota de la cinglera, poc abans anirem a l'esquerra per anar a cercar el peu de via. Passarem per sota de les vies, Punta d'En Clerc i La Tercera Repùblica, aquí anirem baixant fins que ens trobarem el peu de via. Plaquetes blaves visibles.

1er. Llarg: 25 metres.  IV. V. IV.  Anirem a buscar l'aresta on anirem pujant tot superant petits ressalts fins arribar en un bon replà on trobarem la primera reunió.

2on. Llarg: 25 metres. V, V+, 6a.  Sortirem verticals amb bons còdols que ens permetran anar progressant per aquest terreny força trempat. En els darrers metres trobarem el pas més difícil, però que podrem superar força bé, si anem un xic en tendència a l'esquerra.

3er. Llarg:  25 metres. IV.  Escalada de placa amb bona roca fins a la reunió sota mateix d'una gran savina. D'aquí només ens quedarà una petita grimpada per sortir de la via.

Descens: des del cim caminarem en direcció Nord-Est fins a trobar el Camí del Monjos que seguirem fins a l'aparcament. 

Material: via equipada amb parabolts pintats blaus. 10 cintes exprés + R.

                                                Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimecres, 22 de febrer del 2023

Montsec d'Ares (Ager) Serrat de les Corones - Via Silenci 21/02/2023

Des de feia anys que aquesta via estava amb les pendents, sempre hi havia una excusa per deixar-la pendent, que si molts quilometres per pots metres d'escalada, que si la pista no la podem fer amb la furgo, que millor aquesta altra, però fa poc la Pilar Perales i en Miquel Garrell ens la van recomanar, per altra banda, l'altra dia ens va dir l'Arseni que la via fet dos cops i que si hi volíem anar ens acompanyava com a escalador/fotògraf.

Dilluns a la nit ens decidim i ja quedem per demà mateix anar-hi, tot ha sigut molt ràpid. 

 


La nostra ressenya


L'Ita començant, al principi ha tingut dubtes, doncs hi ha passos llargs i això l’ha frenat una mica, però al final s'hi ha posat i l'ha fet molt bé. 


Estirant-se per superar el ressalt de la primera tirada.


Mentre vaig pujant ja em vaig mirant el proper llarg. 


L'Arseni que se la coneix bé, la gaudeix al màxim. 


Iniciant el segon llarg, la cosa va de continuïtat i de piles, així, que anar fent, faig algun repòs i algun Ao i la tirada surt millor del que m'esperava. 


Realment és un llarg molt ben trobat, ben equipat per fer-lo bé en lliure, llàstima de les piles.


l'Ita començant el segon llarg, ella si que aconseguix fer-la neta, sense Ao ni cap descans.


El tercer llarg curt però prou bonic. 


Gaudint del tercer llarg.


l'Ita li va agradant escalar amb aquesta roca, així que la quarta també se l'adjudica, així no hem de canviar les cordes. 


Sense adonar-nos compte ja estem en el darrer llarg. Des de sota el veig molt llarg. L'Arseni em deia que és el més bonic, així que amb ganes de fer-lo començo a pujar. 


Passos drets però amb molt canto, roca excel.lent això és una joia. 


A la mitat em costa trobar-li un pas que és força justet de peus, així que una mica amunt i una mica cap allà fins que li trobo la solució anant un xic a l'esquerra. Després ja només queda el pas de 6a, però aquest li he trobat el "truquillo" ràpid anant a l'esquerra i sortint recte a la savina. Un pas molt bonic. Uns metres més i ja estic a dalt ben content, aquesta si que ha sortit bé.


Contenta arribant a dalt. 


L'Arseni també s'ho està passant bomba. 


El fotògraf sortint de la via.  


Ben satisfeta, avui ha fet tres tirades de primera i no ha tocat res en tota la via. El comptador de l'edat li va completament al reves. 


Foto cim.

Ens ho hem passat molt bé, ens ha agradat molt la via, i això d'anar amb un escalador, fotògraf i millor company i amic és un luxe. 

Aproximació: Des d'Ager agafarem una pista asfaltada que passa pel costat del cementiri, la seguirem uns 10 quilometres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que va direcció al Castell de Sant Llorenç.  La seguirem fins a quedar a l'alçada de la paret. Trobarem un lloc per deixar el cotxe a ma dreta. Després seguirem un camí marcat amb pedrons que en 30' minuts ens portarà fins una feixa que seguint-la en direcció ponent ens portarà a peu de via.  En aquest pany de paret hi ha tres vies, la nostra és la del mig.

La Via: itinerari de 5 llargs, amb una roca, en general, excel.lent, amb un bon equipament que us permetrà gaudir d'una escalada ràpida i molt bonica, en un entorn preciós. Molt recomanable. 
Possibilitat de fer alguna altra via el mateix dia, però cal preveure el material. 


1er. llarg: 20 m. V,  6 parabolts.  Un llarg de placa amb un ressalt al mig que ens obligarà a mirar-ho un xic més. 

2on. llarg: 35 metres.  6a+ (Ao/6a) V+. 11 parabolts. Un llarg excel·lent. Només sortir, ja entrarem en calor, passos drets amb bona pressa, però on cal tibar fort. Anem guanyant metres per la fissura fins que es tomba i ens deixa refer una mica, després veurem que hi ha un ressalt un xic a l'esquerra, on ens costarà trobar-li l'entrada, però un cop situats el gaudirem molt, doncs les presses són molt bones. Un tram un xic trencat i reunió.

3er. llarg: 30 metres. V-. 2 parabolts.  Superem un petit mur en tendència a l'esquerra que ens portarà a la feixa, des d'aquí anirem a l'esquerra caminant fins a la reunió.

4art. llarg: 20 metres. V+ 2 parabolts.  Sortim per l'esquerra de la reunió i pugem fins una bona savina, després seguim a l'esquerra i superem el mur  per seguir per terreny més fàcil fins a la reunió.

5è. llarg: 35 metres. V, V+, 6a. 8 parabolts.  Un llarg preciós. Sortim per la placa vertical, primer anem un xic en tendència a la dreta fins que veurem que hem d'anar una mica l'esquerra per una placa més fina, superat aquest tram arribarem al darrer ressalt que sortirem anant a l'esquerra i després vertical fins una bona savina, d'aquí fins dalt ja per terreny més fàcil. 

Descens: des del cim veurem que baixa un corriol en direcció a la canal, després segueix baixant per la canal fins a trobar el camí de pujada. Descens ràpid i bonic. 30 minuts.

Material: via equipada, amb 12 cintes exprés n'hi ha prou, però si poseu alguna cosa més he posat 14 cintes. Nosaltres no vàrem posar res més. Si aneu justets de grau, podeu portar un joc d'aliens. 

1ª Ascensió: E. Orpesa. J. Ortiz i S. Alonso. (2004)

Apa a escalar que el món s'acaba!!

diumenge, 19 de febrer del 2023

Montserrat - Clot de la Mònica - El Frare de Baix- Via Normal entrant per la Via Petit Nil - 17/02/2023

Si bé, ja havíem pujat el Frare de Baix, no hi havíem pujat per la via normal. Aquesta via ens feia il·lusió, és una ascensió clàssica de Montserrat, així que avui hem quedat amb el Ramir que tot i que ja l'havia fet, no li fa res repetir-la.


Una bona vista del Frare de Baix del Clot de la Mònica. 


Per donar-li una mica més de color entrarem per la via Petit Nil. 


En Ramir comença amb el primer llarg. 


Els primers passos són força fins, després un tram de bavaresa on haurem de fer una bona tibada. 


Arribant a la primera reunió. (Foto Ramir)


Reunió del Petit Nil. 


Començant el primer llarg de la via normal. 


Veient que les cordes seguiran bé, tirem directes fins dalt. 


Un flanqueig molt bonic i amb roca excel·lent ens farà gaudir d'aquest llarg.  (Autoretrat) 


En Ramin fent el pas per incorpora-se a l'Agulla 


Acabant el flanqueig (Foto Ramir)


Després del flanqueig només queden uns metres fàcils fins el cim.


En Ramir arribant al cim. 


Foto de la cordada.

La combinació de les vies ha quedat molt bé i ens ha agradat molt. 


La nostra ressenya.

Aproximació: des del Clot de la Mònica, que hi poden anar des de Collbató o des de l'aparcament de la Vinya Nova,  pujarem en direcció a l'Artiga Baixa fins que trobarem un pedró que ens marcarà el camí que ens portarà al peu del Frare de Baix. 

La Via: per tal de no entrar caminant fins l'inici de la via normal hem entrat per el primer llar de la Via Petit Nil, d'aquí hem fet un canvi de reunió i hem començat la via normal. Una gran clàssica de Montserrat on trobarem un flanqueig ben aeri, però amb una roca excel·lent. Molt recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. V+, V. 4 parabolts. Iniciem per la via per un diedre finet fins sota d'una bavaresa on haurem de fer una bona tibada, després ja per una placa fins a la reunió. D'aquí farem un canvi de reunió per situar-nos al peu de la via normal.

2on. llarg: 35 metres. IV, III. 2 ponts de roca. Pujarem per un diedre xemeneia fins que arribarem al collet, encara pujarem una mica més i trobarem una reunió amb 2 espits.  Des d'aquí, ja veurem el pont de roca que ens assegurarà el pas a l'agulla, farem un parell de passos més i trobarem un segon pont de roca. Després seguirem flanquejant a l'esquerra per terreny més fàcil, si estem atents, podrem posar un Alien i acabar el flanqueig i pujar vertical fins a la reunió en el ràpel. 

Descens: ràpel de 30 metres. 

Material: 8 cintes exprés, joc d'Aliens, + R.

1ª Ascensió via normal: 1952, Joan Nubiola, Josep Mª Torras i J. Vinyals 

1ª Ascensió Petit Nil: 2006 Joan Vidal 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!