Montserrat - Gorra Frígia - Via Badalona - Magic Line - 01/04/2018

Quan surts del cremallera de Sant Joan, camines encara no 100 metres, i ja pots gaudir d'aquestes vistes, això no té preu. Estem tan acostumats a veure aquestes roques, que a voltes penso que no ho valorem prou. 

Ens agrada tan, que fins i tot ens parem admirar-ho. Res ha canviat des de la darrera vegada, tot està el seu lloc, però no podem passar sense parar-nos a gaudir d'aquestes agulles. 

Avui hem sortit amb l'idea de fer la via Màgic Line, però quan hem arribat a peu de via, i ja  hi havia una cordada. Ràpidament, ens hem adonat que no seria plan anar al seu darrera. Les maniobres que fan a peu de via, ja ens en deixat veure que la cosa no aniria massa ràpida.  Canviem de plans, farem la Badalona. Així, un cop més quedarem admirats de com escalàvem fa uns anys. Sembla impossible que fa uns anys, només hi havia les reunions i un buril per assegurar el pas de la balma del 4art llarg. 

Tot i que ara hi ha algunes assegurances més, encara té aquell encant de tenir que navegar entre assegurança i assegurança. 

Cordades per tot arreu, és l'hora de començar. 

Bones vistes sobre el Trencabarrals des de la 1ª reunió. 

Iniciant el segon llarg.

La reportera a plena acció. 

Com no hi ha masses assegurances i per tant tampoc massa fregament de les cordes, empalmen la segona i la tercera tirada. 

El quart llarg sempre havia estat el més difícil, ara però, millor assegurat es fa amb més tranquil·litat. Tot i així, hi ha el seu passet... 

Decidim sortir recte per la Màgic Line, així gaudirem d'alguna tirada més vertical. 

Ens sentim observats per les Magdalenes. 

Sense adonar-nos compte, ja som dalt. 

Avui hem provat si amb dues cordes de 60 es baixava amb un sol ràpel fins el collet.  Baixa es baixa, però et quedes a 2 metres de terra i cal tenir cura a no fer un pendol. El proper dia farem dos ràpels....

Us deixem una ressenya de la Guia d'escalades a Montserrat d'en César A. Pérez de Tudela. 

Sense cap mena de dubtes, la via Badalona és una de les vies més maques de la Gorra Frígida, segurament la tornarem a fer una altra vegada. Aquest tresor cal acariciar-lo de tant en tant.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!