La Roca 101 del Serrat del Centenar és especialment bonica per les vistes que l'en volten i també perquè queda ben penjada sobre la muralla nord que podrem veure retallada a la vessant nord.
Arriba al cim d'una agulla sempre té quelcom encisador, però en aquest cas és ben especial, doncs mentre vas assegurant el segon que pugi et vas mirant detalladament tot el que t'envolta i penses que hi ha premi millor. Per moments et sembla està parat en un altre mon.
En el primer llarg entrant per l'esquerra evitant la humitat de la part baixa.
Des de la primera reunió podem observar l'agulla de la Nina per una vessant que no hi estem acostumats.
La Ita en la placa un cop superat el tram més difícil.
Quan un no queda massa bé n'hi poses un altre al costat. Tot i que no és massa difícil, la roca cal controlar-la.
Entrant a la primera reunió.
El segon llarg comença amb un pas força dret per després perdre verticalitat i entrar en un terreny un xic més fàcil, però on cal parar atenció a la roca doncs no és dolenta, però si cal anar en compte, segurament perquè la via s'ha fet molt poc, i les assegurances estan distants.
Bones vistes sobre la part d'Agulles.
Arribant al terreny fàcil que porta al cim.
Ben contenta perquè farem una agulla que no hem fet. Sempre diem; "Que tenen aquestes agulles que ens tenen el cor robat". El nostre amic i company d'escalada en Jepet ens va transmetre aquesta passió per les agulles.
Contemplant les vistes des del cim.
El Bisbe és el que mana en aquesta part.
Foto cim.
Encara que no ens veiem sabem que estem projectats a l'altra vessant.
La ressenya dels germans Masó.
Aproximació: nosaltres hem sortit de Can Massana en direcció al refugi, després hem agafat la canal Ample fins al peu de l'agulla Sense Nom on trobareu un camí que surt a la dreta amb senyals blaves. Passarem per sota de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i arribareu un collet on començareu a baixar fins al peu de via. Des del camí podreu veure el primer parabolt.
La via: itinerari de dos llargs, on hi trobareu passos ben bonics, però amb les assegurances distants en els trams més fàcils i amb algun tram amb la roca a controlar. Una bona atalaia que mereix ésser escalada només per les seves vistes i el seu entorn. Recomanable.
1er. Llarg: 30 metres. III, Ao, V, IV. 3 parabolts. Si bé podeu pujar des del mateix camí, quan la roca està humida és recomanable pujar per la canal de l'esquerra i fer un flanqueig fins a trobar el primer parabolt. Tot seguit anirem en diagonal a la dreta fins situar-nos a sota d'un ressalt que farem un pas Ao i després arribarem al següent parabolt d'on sortirem rectes fins una alzina que hi ha abans d'entrar a la reunió. Abans trobarem un lloc on podrem encabir-hi un friend del 2 o l'àlien vermell, o tots dos.
2on Llarg: 30 metres. V-, IV. III+, III. Per arribar el primer parabolt, jo ho he fet per l'esquerra ja que per la dreta no ho he vist clar, en canvi la Ita ho ha fet per la dreta molt bé. Després seguirem verticals fins el proper parabolt on anirem a l'esquerra fins una franja on podrem posar algun friend per assegurar el tram final fins el cim.
Descens: ràpel de 40 metres fins a la canal on hem començat.
Oberta per: Albert i Oscar Masó Garcia el 27/08/2013
Material: Joc de Friends, 5 bagues exprés + R.
Enhorabona ! me l'apunto, que les vies dels germans Masó sempre m'han agradat. Fa goig assolir una nova agulla.
ResponEliminaGràcies Jaume, segur que t'agradarà especialment perquè és un excel·lent mirador.
Elimina