Serra de l'Obac - Morral del Llop - Via Xavi-Manel 26/12/1974

 Recordo el dia de Sant Esteve que amb el company i millor amic Xavi Balet vàrem anar acabar aquesta via. Teníem pressa doncs teníem que tornar a dinar a casa a menjar els canalons. Només ens quedaven 15 metres del darrer llarg i els vàrem fer ràpids i així vàrem tornar a casa a l'hora prevista.

Al cap d'uns mesos vaig tornar a repetir i la via amb un altre bon amic, en Miquel Calero, però quedava repetir-la amb l'Ita. Ho havíem dit molts cops, però sempre hi havia altres coses que fer.

Fa uns dies hi vàrem anar a donar un tomb i vàrem veure que algú l'havia restaurat amb parabolts del 8 mm. Per cert , moltes gràcies a qui ho va fer, doncs ha quedat molt bé  i vàrem dir que hi aniríem tot seguit, després ha vingut el tema del confinament municipal i la cosa ha quedat fins aquesta setmana que ja podem sortir comarcalment.

Una bona vista de la via, situada a la dreta de les vies mes conegudes del Morral del Llop. 

La restauració es va fer respectant com estava oberta, així que els primer tres passos els haurem de pitonar. 

Si al principi ja tingués els pitons posats es podria forçar amb lliure. 

Els passos són bonics i la roca està prou bé. 

L'antiga reunió on han estat molt ben tallats els burils. 

l'Ita segueix amb la seva i no volt fer servir els estreps, així, que amb Ao i lliure ha anat fent la primera tirada. 

Un passet més i a la reunió. 

Això de poder escalar sense gent, amb un dia sensacional, després de tants dies confinats ens fa sentir molt contents. 

El darrer llarg curt però on surten uns passos molt bonics i força difícils, això si, ben assegurats amb parabolts. 

l'Ita s'ho ha fet amb lliure menys un pas Ao per sortir. 

El darrer pas de la via. 

Tot un luxe arribar a dalt i tenir aquestes vistes. 

Realment ens ho hem passat bé i hem gaudit d'allò més. i a la vegada hem fet un petit homenatge/ record al nostre amic Xavi Balet. 

En Xavi Balet obrint els primers metres amb botes. 

Us deixem la crònica i la ressenya publicada al butlletí de l'UES de Març/Abril de 1975.

Aproximació: des de l'Alzina del Salari agafarem el camí que puja al Coll Boix, a uns 200 metres veurem que surt una pista a la dreta i que baixa fins a passar un torrent, després va pujant uns quants metres fins a trobar un corriol que surt a la dreta (pedró) que anirem seguint en direcció est, poc a poc anirem pujant fins a sota del Morral del Llop. Ara només ens quedarà anar seguint per sota del cingle fins al peu de via.

La Via: via curta però en línia a les de zona, ben equipada i on podreu gaudir de passos bonics i també podreu pitonar els primers metres.

A continuació us actualitzem la descripció de la via. 

1er llarg: 20 metres. 6 parabolts i 3 pitons U a posar.  A1, Ae, Vè.  Per arribar el primer parabolt haurem de posar 2 o 3 U's en funció on poseu el primer i lo llarg que pitoneu. Després sortirem en lliure des del primer parabolt al segon amb uns pasos ferms, per continuar amb artificial o Ao fins entrar a la reunió. 

2on llarg: 15 metres, 3 parabolts. IV+, Vè, V+ Ao.  Sortim per la dreta de la reunió i anem a cercar el primer parabolt que ens assegura un pas un xic difícil per entrar en una placa de bona roca. Seguirem per la placa amb passos força mantinguts fins a la sortida que ens podrem agafar amb una bona savina.

Descens: Caminant per la vessant Oest. 

Material: 10 cintes; 3 U's, una gran.

1ª Ascensió: Xavi Balet Vilaseca i Manel Fuertes Andreu, el 26/12/1974. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!